La cerimònia ha comptat també amb interpretacions musicals a càrrec de David Blay i Sebastià Martin, que han interpretat el Preludi en Sol Major de Johann Sebastian Bach i El Cant dels Ocells. La consellera Sandra Ramos ha estat l’encarregada de cloure l’acte, convidant els assistents a participar en l’ofrena floral a la placa dedicada a Juan Gabriel Rodrigo Knafo, situada a l’inici del carrer de la Unió.
L’acte s’inscriu dins del programa de Memòria Democràtica de Tarragona 2026, dedicat al tardofranquisme i la transició. Enguany el programa posa un èmfasi especial en la figura de Juan Gabriel Rodrigo Knafo coincidint amb el 50è aniversari de la seva mort. A banda de l’acte institucional d’avui, s’han programat quatre activitats més —conferències i projeccions— per aprofundir en el context dels fets i en altres casos similars ocorreguts en diverses ciutats de l’Estat. En total, el programa inclou 48 activitats al llarg de l’any, amb la voluntat de fomentar el coneixement i la reflexió sobre la memòria democràtica.
]]>A través d'intel·ligència artificial generativa, les imatges d'arxiu es transformen en escenaris simbòlics on les dones ocupen espais públics i actius. Aquestes figures emergeixen en contextos en què abans no van estar representades: com castellers, navegants o treballadores.
La proposta uneix el passat i la possibilitat, qüestionant els relats visuals dominants i la fotografia es converteix aquí en una eina crítica i afectiva de reescriptura històrica. No es tracta de corregir la memòria, sinó d'ampliar-la amb imaginació i amb uns nous ulls que miren des dels marges cap al centre.
La mostra es podrà veure del 3 al 16 de març al vestíbul de l’Antiga Audiència.
Des del proper dimecres 4 de març i fins a l’11 de desembre és a dir, durant tot l’any, es duran a terme gairebé una cinquantena d’activitats que, com sempre, dins del programa hi trobarem actes que s’emmarquen en el període que va des de la Segona República, fins a la transició i on, com ha recordat la consellera “volem que aquest programa sigui un espai de coneixement i de reflexió per tal de generar una cultura de la pau tan necessària”.
Així mateix, destaquem que aquest any en fa cinquanta d’un dels fets més tristos a la nostra ciutat, la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo. Per aquest motiu, a banda de l’acte institucional que any rere any es fa per a recordar la seva figura, en aquesta edició, s’han programat quatre actes més -conferències i projeccions de documentals-, per tal de saber què va passar en altres ciutats de l’estat i com s’han desenvolupat les accions judicials per esclarir els fets.
Al programa El tardofranquisme i la transició hi ha un total de 48 actes dividits en nou conferències, tres exposicions, quatre presentacions de llibres; tres actes relacionats en els espais de la memòria que tenim a la ciutat; dues taules rodones; sis actes institucionals; quatre representacions teatrals; així com set activitats dirigides als més joves (taller d’il·lustracions, jocs d’enigmes, etc.)
D’altra banda, també se celebrarà el concert que organitza, un any més, l’Associació de Músics de Tarragona, que ens farà la Taverna Republicana i es faran 5 passis de documentals, entre ells el produït per la comissió de Programes de Memòria Democràtica i Tac 12 Un fil de llum. Entre d’altres, també es col·locaran tres noves llambordes i se senyalitzarà un nou espai de memòria, el refugi antiaeri del Serrallo.
Aquest vol ser un programa transversal pel que fa a l’organització, els actes i els espais on se celebrarà. Un programa per a totes les edats, farcit d’actes que es desenvoluparan en diversos espais de la ciutat i els barris. S’ha coordinat des de la comissió de Programes de Memòria Democràtica de l’Ajuntament; amb la implicació de diversos departaments i compta amb la participació de diverses administracions: Generalitat de Catalunya, l’Autoritat Portuària, la Universitat Rovira i Virgili i el Consell Comarcal.
Així mateix, compta amb la participació de diverses entitats com: Asociación 6 de Marzo por Juan Gabriel Rodrigo KNAFO, Amical de Mathausen, Associació de Músics de Tarragona, l’Associació de Víctimes de la repressió franquista de Tarragona, el Cercle d’Estudis Guillem Oliver, el Museu Bíblic Tarraconense, Òmnium Cultural, Anima’t, Comissió Lluís Companys i altres particulars.
]]>L’activitat ha començat amb una explicació sobre què és un arxiu, quina funció té i per què és important conservar la memòria visual i documental de la ciutat. Posteriorment, l’alumnat ha realitzat una visita guiada per les instal·lacions de L’Arxiu, adaptada al seu nivell educatiu, durant la qual han pogut descobrir els diferents fons i entendre el paper del Centre de les Imatges de Tarragona (CIT) com a espai de preservació i difusió del patrimoni de Tarragona.
La visita s’inscriu dins d’una proposta pedagògica més àmplia que vol consolidar L’Arxiu com a centre d’aprenentatge de referència per a escoles de proximitat —com l’Escola El Serrallo, l’Escola César August o l’Escola Pau Delclòs—, facilitant la descoberta de L’Arxiu i la integració dels seus fons en les dinàmiques d’aprenentatge dels centres educatius, assegurant una continuïtat i un recorregut compartit en les tasques educatives conjuntes.
Un dels moments més destacats de la jornada ha estat la intervenció manipulativa de l’alumnat en murals tipus plotter, preparats amb imatges relacionades el Pont del Diable. Després de treballar les imatges, els alumnes han presentat i explicat les seves creacions artístiques, compartint idees i interpretacions amb el grup.
El projecte continuarà a les aules de l’escola, on l’alumnat seguirà treballant amb diferents imatges i amb un dossier pedagògic per practicar l’escriptura. Els treballs realitzats a l’escola s’exposaran primer al mateix centre educatiu. Posteriorment, tant les obres creades a l’escola com les realitzades durant la visita a L’Arxiu es podran veure conjuntament en una exposició a les instal·lacions de L’Arxiu, reforçant el vincle entre L’Arxiu, l’escola i la comunitat educativa.
Aquesta experiència posa en valor l’aprenentatge actiu, la creativitat i la col·laboració entre institucions culturals i centres educatius, tot apropant el patrimoni de Tarragona als infants d’una manera participativa i significativa.
]]>Aquest projecte, promogut per la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, ha comptat amb el suport de l'Arxiu Històric de l'Ajuntament de Tarragona, i té per objectiu propiciar la reparació simbòlica i el reconeixement institucional de les persones que van patir les conseqüències de la guerra i la dictadura.
]]>La consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, ha manifestat que “ens emociona molt ser en aquest projecte perquè com a Ajuntament i com a institució, perquè ens urgeix ser aquí i posar-nos d’acord perquè tot allò que va passar no es torni a repetir” i ha afegit que “Tarragona, amb una conselleria pròpia de Memòria Democràtica, ja fa anys que programa actes de divulgació i sensibilització, com aquest, per fer justícia amb el món i reconciliar-se amb la història, però avui estem especialment emocionats per col·laborar amb aquesta gran iniciativa”.
L’Audiència Memorial permetrà escoltar el testimoni de deu persones, totes elles tarragonines o vinculades amb Tarragona, que, de forma directa o indirecta, van patir les conseqüències de l’alçament militar, el període revolucionari, la guerra civil i la dictadura franquista, inclosa la clandestinitat i la lluita per les llibertats.
Amb aquest acte, es convida a trencar el silenci sobre els fets de la guerra civil i la repressió de la dictadura, a participar en el reconeixement i la reparació moral a les víctimes i a posar en valor la capacitat de resiliència individual i col·lectiva. La iniciativa permet recuperar les diverses memòries personals que han quedat retingudes en el si de les pròpies famílies.
D’aquesta manera, es podrà escoltar el testimoni de fills i filles, néts, nebots i altres familiars, fins a 4 generacions, de persones que van ser assassinades per les patrulles i comitès revolucionaris a la rereguarda, per les autoritats o pels nazis a camps de concentració, condemnades a presó pel franquisme i víctimes directes de la repressió a finals de la dictadura.
L’acte començarà a les 18h i serà conduït per l’advocada i mediadora, experta en resolució de conflictes i impulsora de les Audiències Memorials, Mireia Vives Puig, guardonada amb el Premi Justícia ADR 2022 de la Generalitat de Catalunya per la iniciativa de les Audiències Memorials a Catalunya, premi que va rebre conjuntament amb el també advocat, mediador i impulsor de les Audiències, Jordi Palou-Loverdos. Després d’una introducció, es podrà escoltar el testimoni dels deu participants, cadascun dels quals exposarà la seva vivència personal.
Posteriorment, intervindrà el Sr. Jaume Camps, historiador, que farà una contextualització històrica dels fets narrats. Tancaran l’acte els parlaments institucionals de l’alcalde de Tarragona i del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya. Al final, les autoritats entregaran un detall simbòlic a les persones participants. Finalment, hi haurà una trobada i diàleg informal entre participants, assistents i representants institucionals.
]]>Amb ajuda de la intel·ligència artificial generativa, la proposta consta de 25 imatges d’arxiu, no amb la voluntat de restaurar-les o corregir-les, sinó de traslladar-les a un espai simbòlic de possibilitat i ficció, on les dones – tradicionalment relegades a rols passius, domèstics o secundaris – apareixien ocupant espais actius, públics i protagonistes dins de la vida social, cultural i simbòlica de la ciutat.
L’exposició es pot veure fins a finals de febrer del 2026 al vestíbul de L’Arxiu ubicat al Mòdul 2, Espai Tabacalera. Més informació al web de l'SCAN.
]]>Lorca va visitar Tarragona per primera vegada el setembre de 1935 durant les festes de Santa Tecla, i hi va tornar el 13 de novembre per assistir a l’estrena de La dama boba, una adaptació seva de l’obra de Lope de Vega. Durant aquestes estades, l’autor es va mostrar captivat per la romanitat i la llum de la ciutat, així com per la seva cultura popular.
Per recordar aquesta efemèride, l’Ajuntament de Tarragona i diverses entitats acadèmiques i culturals han impulsat un cicle d’activitats que ofereix una mirada profunda, creativa i educativa a la figura de Lorca. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, s’ha mostrat molt satisfeta per aquest programa “alhora que transversal, fet amb la col·laboració de diferents departaments de l’Ajuntament i entitats; d’una gran qualitat i estima”. I ha volgut fer referència a que “Lorca és més que un poeta o que un poeta que va visitar la nostra ciutat i se’n va meravellar, ell és un exemple que la vida és cultura, que la cultura és essencial a les nostres vides”.
Demà mateix dimarts 9 de setembre a les 19h al Teatre Tarragona, s’estrenarà el documental Roma Pura. Lorca a Tarragona (1935); un treball que recrea un fet desconegut i alhora molt lligat a la nostra ciutat, com és la seva fascinació per la romanitat i la llum de Tàrraco. També es projectarà en diversos actes com la inauguració del curs del Campus Extens URV (16 d’octubre) i a Torreforta (20 de novembre).
D’altra banda comptarem amb l’exposició itinerant "Federico García Lorca i Tarragona (1935-1936)": de l’1 d’octubre al 24 de gener en diversos centres cívics de la ciutat i al Centre Cultural Antic Ajuntament i les presentacions de diversos llibres entorn a la seva obra, com Un perro andaluz (17 d’octubre) amb il·lustracions d’Amat Pellejà i Lorca, la incògnita visita (30 d’octubre), de Josep Maria Rosselló, amb nova edició ampliada.
En aquest sentit també es duran a terme diversos clubs de lectura, com Bodas de sangre (27 d’octubre, Sant Pere i Sant Pau) i La casa de Bernarda Alba (27 de novembre, Biblioteca Pepita Ferrer), a càrrec de la professora María Isabel Calle (URV), també a diferents centres cívics.
Els espectacles que es proposen i giren a l’entorn del poeta son La silueta de Lorca (7 de novembre i 3 de desembre) i Los Centros de Lorca, una obra original d’Antagonista Teatro (assaig obert el 26 de novembre i representació oficial el 28 de novembre al Teatre Tarragona). També es representarà Bodas de sangre (5 de desembre), de la companyia Projecte Ingenu.
Finalment també s’oferirà un cicle de conferències sota el títol "Poeta en Tarragona: 90è aniversari de la visita de Federico García Lorca a la ciutat de Tarragona" (els dies 13 i 14 de novembre), que està organitzat pel grup de recerca GRLMC i el Departament de Filologies Romàniques de la URV.
Federico García Lorca va ser assassinat pocs mesos després de la seva estada a Tarragona, el 18 d’agost de 1936, i enterrat en una fossa comuna. La seva mort, a mans del bàndol franquista, va esdevenir símbol de la repressió contra els intel·lectuals, la llibertat artística i el pensament progressista. Només quatre mesos després, el 16 de desembre de 1936, la ciutat de Tarragona li retia homenatge amb l’estrena de Bodas de Sangre al Teatre Tarragona, a càrrec de la companyia teatral de l’emissora Ràdio Tarragona, organitzada pel Sindicat d’Espectacles Públics UGT-CNT i amb el patrocini de la Conselleria de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona.
Amb aquest programa, Tarragona reivindica la memòria d’un dels grans creadors del segle XX, recordant el seu tràgic destí i celebrant la seva connexió amb la ciutat.
La major part de les activitats són gratuïtes i adreçades al públic general, amb inscripció prèvia a través del web de Centres Cívics. Les entrades per als espectacles de pagament es podran adquirir més endavant a l’enllaç de venda d’entrades de l’Ajuntament.
]]>L’Arxiu hi ha col·laborat amb una selecció de 10 documents representatius de la seva riquesa documental que connecten el nostre passat amb la construcció d’Europa.
Els podeu veure en aquest enllaç.
]]>La guanyadora d’aquesta edició ha estat Mer Hausmann, amb el projecte “On comença la llum”, que proposa reconstruir, imaginar i projectar una nova memòria visual de les dones del segle XIX a partir dels fons fotogràfics conservats al CIT / L’Arxiu.
Mer Hausmann (Madrid, 1987) és artista visual, fotògrafa professional, retocadora digital i docent especialitzada en intel·ligència artificial generativa i retoc avançat. Llicenciada en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid, actualment desenvolupa el seu doctorat a la mateixa institució, centrant-se en el retrat contemporani i la seva connexió amb la tradició pictòrica.
La residència es durà a terme durant la segona quinzena de setembre de 2025, i el projecte resultant es presentarà públicament el mes de novembre, en el marc de la 12a edició del festival SCAN Tarragona 2025, que se celebrarà del 10 d’octubre al 7 de desembre.
La convocatòria de residència neix amb la voluntat d’obrir les portes del fons fotogràfic i documental a artistes, curadores, creadors i investigadors, i d’incentivar la creació contemporània a partir d’una estada d’una setmana al CIT / L’Arxiu. El resultat d’aquest treball es formalitza posteriorment en una presentació pública, oferint una nova mirada als fons documentals.
El jurat d’aquesta edició estava format per Jesús Vilamajó, director artístic SCAN; Manel Margalef, director del Museu d’Art Modern de Tarragona; Assumpta Rosés, directora de la revista d’art i pensament “Artiga”; Joaquim Nolla, cap del Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de l’Ajuntament de Tarragona; Blanca Gas, tècnica del Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu, i Jordi Abelló, artista i tècnic de gestió cultural.
]]>La consellera ha destacat que “amb aquesta acció i la visita i col·locació de la placa aquest cap de setmana a Gusen, des de l’Ajuntament volem retre un petit homenatge als 64 tarragonins i alhora volem refermar el compromís amb la recuperació de la memòria democràtica i la dignificació de les víctimes del nazisme” i destaca “amb cada Stolpersteine, Tarragona reivindica la dignitat d’aquelles vides truncades i renova el seu compromís amb la memòria, la justícia i la pau”.
Les cinc noves llambordes s’instal·laran davant dels edificis on van viure els veïns tarragonins que van haver de patir l’horror nazi i es sumaran a les 24 que ja es van col·locar l’any 2023. Els nous emplaçaments son en record a Josep Caballé Sedó (carrer del Puig d'en Pallars, 10); Mauricio Campillo Blázquez (carrer dels Calderers, 7); Valentín Bonacho Pacheco (carrer Gasòmetre, 32) i Julián Bertran Urrutia (carrer Apodaca, 12).
Les Stolpersteine, paraula alemanya que significa pedres, són petites llambordes de 10x10 cm, fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó, creades per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de les víctimes del nazisme. Cada peça, única i elaborada a mà, es col·loca davant de l'últim domicili conegut de la víctima. Aquest projecte té un gran valor simbòlic: les llambordes no són per ensopegar amb els peus, sinó amb el cap i el cor. L’objectiu de l’artista és fer aturar el vianant, convidar-lo a reflexionar sobre el passat i mantenir viva la memòria de les víctimes.
]]>L'acte de demà es fa després d’un cap de setmana molt emotiu on una delegació de l’Ajuntament de Tarragona, encapçalada per l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; acompanyat de la consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos, membres d’Amical Mauthausen i familiars dels deportats tarragonins, han estat als camps de concentració de Gusen i Mauthausen per tal de poder col·locar una placa commemorativa.
L’alcalde ha destacat que aquest cap de setmana “hem homenatjat els tarragonins que van patir els horrors més inexplicables als camps de concentració nazis i ho hem fet perquè s’han de donar a conèixer les seves històries i així poder recordar-les i que no caiguin en l’oblit” i ha conclòs “per tal que, entre tots, construïm un món en pau i llibertat”.
Per la seva banda, la consellera Ramos ha destacat que “la visita a Gusen i Mathausen ha estat molt impactant, ja que ens hem aplegat unes 80.000 persones de tot Europa, molta gent jove que volem que conegui aquests fets i se’n faci ressò”, però sobretot, ha apuntat “hem tingut molt present en tot moment els 64 tarragonins deportats i els hem fet un petit homenatge per tal que es recordi, tant allí com aquí, el que van patir i no quedin en l’oblit.”
Així doncs demà Tarragona reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica i la dignificació de les víctimes del nazisme, amb la col·locació de cinc noves Stolpersteine. Aquestes peces s’instal·laran davant els edificis on van viure els veïns tarragonins que van haver de patir l’horror nazi i se sumaran a les 24 que ja es van col·locar l’any 2023.
]]>Diumenge, l'expedició tarragonina assistirà a la resta d'actes que se celebraran a Mauthausen, juntament amb representants de la Generalitat de Catalunya.
]]>L’Ajuntament de Tarragona reafirma el seu compromís amb la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes del nazisme, i ho farà aquest cap de setmana amb la col·locació d’una placa al camp de concentració de Gusen en record a tots els tarragonins deportats als camps de concentració nazis. La delegació estarà formada per l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales; la consellera de Memòria Democràtica, Sandra Ramos i el director del programa de Memòria Democràtica, Joaquim Nolla. També viatjarà un representant de l’Amical de Mauthausen, entitat amb la qual el consistori té signat un conveni de col·laboració, així com familiars dels tarragonins que van ser deportats.
Això doncs, aquesta delegació institucional es desplaçarà a Àustria per assistir als actes commemoratius que tindran lloc a Mauthausen i a Gusen on van ser deportats, principalment, els ciutadans tarragonins. Segons el cens elaborat per la Comissió de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Tarragona, un total de 63 veïns de la ciutat van ser deportats als camps de concentració nazis. D’aquests, 40 van ser assassinats, un es considera desaparegut i 22 van ser alliberats.
El dissabte 10 de maig, la delegació visitarà el memorial de Gusen, on participarà en l’acte d’homenatge als deportats republicans espanyols. En aquest marc, s’instal·larà la placa commemorativa amb el text: “En memòria de tots els tarragonins deportats als camps de concentració nazis, víctimes de la persecució i la barbàrie humana.”
L’endemà, diumenge 11 de maig, la comitiva institucional assistirà als actes commemoratius internacionals que se celebraran al camp de concentració de Mauthausen, amb la presència de delegacions oficials de diversos països.
Amb aquesta iniciativa, Tarragona renova la seva voluntat de recordar, reparar i dignificar les víctimes de la deportació i de transmetre els valors de llibertat, justícia i democràcia a les futures generacions i així mateix, se suma als actes internacionals de commemoració del 80è aniversari del seu alliberament.
]]>