s. V a. C

Poblament ibèric a la zona baixa de la ciutat.

Segle III a. C

218 a. C

2a. Guerra Púnica (218-201)

210 a. C

Publi Corneli Escipió reorganitza l’exèrcit romà a Tàrraco.

Roma conquesta Cartago Nova (209)

Segle II a. C

197 a. C

Ofensiva indígena i conquesta definitiva d’Hispània, que queda dividida en dues províncies.

2a. Guerra Macedònia(200-197)

195 a. C

Tàrraco és converteix en base d’operacions per sufocar una rebel·lió indígena a causa dels impostos.

180 a. C

Tiberi Semproni Grac arriba a Tàrraco i llicència els veterans de l’exercit.

150-125 a. C

Reforma i ampliació de la Muralla.

3a. Guerra Púnica (149-146).Cartago és destruïda.

Segle I a. C

Inscripció de Pompeu que documenta l’existència del Fòrum local de construcció republicana.

Consolat de Pompeu i Craso. Fi de la rebel·lió d’Espartaco.

49 a. C

Cèsar visita Tàrraco.

45-44 a. C

Tàrraco obté el títol de colònia romana: “Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco”.

Assassinat de Cèsar (15.3.44)

27 a. C

August concedeix a Tàrraco el títol de capital de província de la Hispania Citerior.

Octavi August restaura la República.

Estada d’August a Tàrraco. La ciutat es converteix en centre polític de l’Imperi.

Es pacifica la Gàl·lia i Hispània.

12-6 a. C

Miliari de la Via Augusta que denota una millora en les comunicacions.

2a. Expedició a Germània.

Segle I

15

Construcció del temple d’August divinitzat.

Mort d’August (19.8.14).

39

Ocupació de Barcino

50

Urbanització del recinte de culte a Tàrraco.

Claudi emperador (41-45)

68

Servi Sulpici Galba, governador de la Hispània Tarraconense, és nomenat emperador.

Mort de Neró.

70

Es construeix la plaça de representació del Fòrum Provincial Hispaniae Citerioris.

Tito conquesta i destrueix Jerusalem.

81-96

Construcció del Circ.

Domicià emperador.

Segle II

Inicis s. II

Construcció de l’Amfiteatre.

122-123

Estada d’Adrià a Tàrraco amb la celebració d’un Conventus per tot Hispània. Restauració del temple d’August. L’emperador pateix un atemptat frustrat.

Emperador Adrià (117-138)

Segle III

218

Remodelació de l'Amfiteatre

Emperador Heliogàbal (218-222)

250

Primeres inscripcions cristianes

1a. Persecució cristiana sota Decio.

21.01.259

Martiri del bisbe Fructuós i dels diaques Auguri i Eulogi.

Persecució cristiana de Valerià.

260

Edicte de tolerància de Gal·liè.

Segle IV

s. IV

Abandonament del Fòrum local.

313

Llibertat religiosa amb l’Edicte de Milà.

360

Invasió bàrbara. Només se salva la part alta de la ciutat.

385

Al bisbe Himeri se li atribueix la metropolitanitat de la província i la primacia sobre les diòcesis d’Hispània.

El cristianisme es converteix en la religió oficial de l’Imperi (391).

Divisió de L’imperi: Orient amb capital a Constantinoble i Occident amb Ràvena.

Segle V

419

Primer Concili documentat a Tàrraco.

Ataülf pren Barcelona (415)

Saqueig de Roma (410). Valia funda el regne visigòtic.

468-472

Darrera inscripció imperial a Tàrraco dedicada als emperadors Leo i Anthemi.

476

Amb el rei Euric, Tàrraco s’incorpora al regne visigot de Tolosa.

Desaparició de l’Imperi Romà d’Occident.

Segle VI

Inicis s. VI

Darreres inscripcions de la Necròpolis del Francolí.

s. VI

Basílica visigoda construïda a l’arena de l’amfiteatre, amb tres naus i absis de ferradura, per honorar la memòria dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi.

s. VI

Apareix el topònim Tarragona.

509

Gesaleic és derrotat prop de Barcelona i Weila és probablement el primer comte de Barcelona

516

Concili a Tarragona, convocat per l’arquebisbe Joan.

541

Els francs saquegen quasi tota la Tarraconense.

Teudis trasllada la capital de Narbona a Barcelona.

585

Mort del rei Hermenegild a Tarragona.

Concili de Toledo (589)

Segle VII

614

Eusebi, Arquebisbe de Tarragona

691

Vera, Arquebisbe de Tarragona