Dos mil anys de la capitalitat de Tàrraco celebrava jo l’any 1963. A l’anvers hi duc Juli Cèsar fundador de la colònia romana anomenada Colonia (Iulia) Urbs Triumphalis Tarraco. Un títol honorífic que distingia la ciutat entre les altres. Al revers, l’escut de Tarragona. Vaig ser creada per rememorar el passat clàssic i vincular-lo simbòlicament amb la nova Espanya del franquisme. Combinant la nostàlgia d’un temps gloriós amb la voluntat de projectar una ciutat moderna.
Presentació el dimecres 13 de maig les 18 hores a la Volta del Pallol.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Medalla del bimil·lenari de Tàrraco
Dos mil anys de la capitalitat de Tàrraco celebrava jo l’any 1963. A l’anvers hi duc Juli Cèsar fundador de la colònia romana anomenada Colonia (Iulia) Urbs Triumphalis Tarraco. Un títol honorífic que distingia la ciutat entre les altres. Al revers, l’escut de Tarragona. Vaig ser creada per rememorar el passat clàssic i vincular-lo simbòlicament amb la nova Espanya del franquisme. Combinant la nostàlgia d’un temps gloriós amb la voluntat de projectar una ciutat moderna.
]]>Vaig néixer de les mans d’Agustí Querol i Subirats, mestre de l’escultura monumental i figura destacada de l’eclecticisme i el Modernisme. Porto una túnica classicista i un mantell que recorden les matrones romanes que tant van inspirar a l’artista durant la seva estada a Roma. Sobre el pit, garlandes, avui mig esborrades pel temps, i dos collarets de pedreria creuats que accentuen la meva presència solemne.
Presentació el dimecres 3 de juny les 18 hores a la Volta del Pallol.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Bust La bellesa
Vaig néixer de les mans d’Agustí Querol i Subirats, mestre de l’escultura monumental i figura destacada de l’eclecticisme i el Modernisme. Porto una túnica classicista i un mantell que recorden les matrones romanes que tant van inspirar a l’artista durant la seva estada a Roma. Sobre el pit, garlandes, avui mig esborrades pel temps, i dos collarets de pedreria creuats que accentuen la meva presència solemne.
]]>Jo i casa meva som coneguts per tothom; el senyor de Castellarnau no necessita presentacions. Vaig néixer el 1763 i l’herència familiar m’ha deixat grans riqueses procedents de les mines de ferro de la Vall Ferrera. La indústria i les finances sempre han estat les meves passions, i de ben jove tenia clar que Tarragona necessitava un bon port. Em vaig oferir com a tresorer per impulsar-ne les obres, fins al punt que vaig ser reconegut com a protector del port. Tot i els temps difícils després de la Guerra del Francès no he perdut la il·lusió i he continuat impulsant projectes per fer créixer la ciutat.
Presentació el dimecres 1 de juliol les 18 hores a la Volta del Pallol.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Quadre de Josep Antoni de Castellarnau
Jo i casa meva som coneguts per tothom; el senyor de Castellarnau no necessita presentacions. Vaig néixer el 1763 i l’herència familiar m’ha deixat grans riqueses procedents de les mines de ferro de la Vall Ferrera. La indústria i les finances sempre han estat les meves passions, i de ben jove tenia clar que Tarragona necessitava un bon port. Em vaig oferir com a tresorer per impulsar-ne les obres, fins al punt que vaig ser reconegut com a protector del port. Tot i els temps difícils després de la Guerra del Francès no he perdut la il·lusió i he continuat impulsant projectes per fer créixer la ciutat.
]]>El Sindicato de Iniciativa em va escollir per representar les festes de Santa Tecla de l’any 1927. Un moment en què Tarragona mostrava al món la seva essència festiva i projectava la riquesa del seu patrimoni. Joan Gols va saber-ho plasmar: el blau transparent del cel, l’or vell dels monuments mil·lenaris i el roig pàl·lid dels crepuscles de tardor tenyeixen cada detall amb llum i color. Vaig ser dissenyat per mostrar el naixement del turisme modern i l’essència llatina de la nostra ciutat, oberta al món amb força i identitat.
Presentació el dimecres 2 de setembre a les 18 hores a la Volta del Pallol.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Cartell de Santa Tecla
El Sindicato de Iniciativa em va escollir per representar les festes de Santa Tecla de l’any 1927. Un moment en què Tarragona mostrava al món la seva essència festiva i projectava la riquesa del seu patrimoni. Joan Gols va saber-ho plasmar: el blau transparent del cel, l’or vell dels monuments mil·lenaris i el roig pàl·lid dels crepuscles de tardor tenyeixen cada detall amb llum i color. Vaig ser dissenyat per mostrar el naixement del turisme modern i l’essència llatina de la nostra ciutat, oberta al món amb força i identitat.
]]>El 19 de febrer de 1976, Tarragona va rebre la visita dels reis d’Espanya enmig d’una multitud entusiasta que omplia places i carrers. Moments destacats d’aquell dia van ser la cerimònia al balcó de l’Ajuntament, les visites a diversos indrets de la ciutat, i les paraules del rei Joan Carles I, que prometien un futur ple d’esperança per a tots els tarragonins i tarragonines. D’entre els testimonis que guardo, des de l’any 1952 al 2005, aquest demostra una jornada que volia simbolitzar un temps nou, amb Tarragona mostrant-se al món amb orgull i fervor popular.
Presentació el dimecres 7 d'octubre a les 18 hores a la Volta del Pallol.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Libro de oro de la ciudad
El 19 de febrer de 1976, Tarragona va rebre la visita dels reis d’Espanya enmig d’una multitud entusiasta que omplia places i carrers. Moments destacats d’aquell dia van ser la cerimònia al balcó de l’Ajuntament, les visites a diversos indrets de la ciutat, i les paraules del rei Joan Carles I, que prometien un futur ple d’esperança per a tots els tarragonins i tarragonines. D’entre els testimonis que guardo, des de l’any 1952 al 2005, aquest demostra una jornada que volia simbolitzar un temps nou, amb Tarragona mostrant-se al món amb orgull i fervor popular.
]]>Commemoro el vuitantè aniversari de les visites de Federico García Lorca a Tarragona durant el 1935, un temps en què la ciutat ja es projectava com a destinació turística gràcies al seu patrimoni romà. El poeta i escriptor granadí va recórrer espais com el Passeig Arqueològic i diversos monuments deixant-se captivar pel passat. “¡Es Roma pura!” deia Lorca de la ciutat. L’artista local Josep Maria Rosselló combina la pintura i el llenguatge gràfic per crear-me com a una imatge i recordatori d’aquesta fita en la història local.
Presentació el dimecres 4 de novembre a les 18 hores a la Volta del Pallol.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Quadre Lorcats tgn 80
Commemoro el vuitantè aniversari de les visites de Federico García Lorca a Tarragona durant el 1935, un temps en què la ciutat ja es projectava com a destinació turística gràcies al seu patrimoni romà. El poeta i escriptor granadí va recórrer espais com el Passeig Arqueològic i diversos monuments deixant-se captivar pel passat. “¡Es Roma pura!” deia Lorca de la ciutat. L’artista local Josep Maria Rosselló combina la pintura i el llenguatge gràfic per crear-me com a una imatge i recordatori d’aquesta fita en la història local.
]]>El noble, arqueòleg i editor francès Alexandre Laborde em va plasmar en la seva obra gràfica de gran envergadura Voyage pittoresque et històriques de l’Espagne (1806-1820). Entre les làmines dedicades a Tarragona hi aparec jo, amb la Torre dels Escipions gravada amb gran precisió. Vaig representar una important tasca de catalogació del patrimoni arqueològic, arquitectònic i paisatgístic d’inicis del segle XIX. D’aquesta manera, retratant els monuments que el temps va transformar o destruir, es van conservar els detalls d’un temps en què cada runa era un tresor per descobrir. I, així, van poder seguir presents en la nostra mirada.
Presentació el dimecres 2 de desembre a les 18 hores a la Volta del Pallol.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Les peces del Museu d’Història tenen relats per explicar-nos. Acompanya’ns i descobreix-los!
Les peces s’exposen a l’aparador del pati de la Casa Castellarnau.
Gravat de la Torre dels Escipions
El noble, arqueòleg i editor francès Alexandre Laborde em va plasmar en la seva obra gràfica de gran envergadura Voyage pittoresque et històriques de l’Espagne (1806-1820). Entre les làmines dedicades a Tarragona hi aparec jo, amb la Torre dels Escipions gravada amb gran precisió. Vaig representar una important tasca de catalogació del patrimoni arqueològic, arquitectònic i paisatgístic d’inicis del segle XIX. D’aquesta manera, retratant els monuments que el temps va transformar o destruir, es van conservar els detalls d’un temps en què cada runa era un tresor per descobrir. I, així, van poder seguir presents en la nostra mirada.
]]>