El que veiem actualment és un conjunt que presenta dos estats molt diferents. Per una banda, el Circ té un estat de conservació bo i ens mostra elements quasi exclusius d’època romana. El recinte conté també elements d’altres èpoques, com la muralla medieval i la Torre de les Monges, ambdues del segle XIV. Això es deu, és clar, a les actuacions que s’han fet modernament sobre l’entorn i a l’enderrocament i retirada dels edificis i carrer que hi havia construïts sobre el recinte.

Per altra banda, la torre del Pretori presenta una gran varietat d’estils causada per l’adaptació als diferents usos que s’ha fet de la construcció al llarg de la història. L’origen de la torre i la major part de la seva estructura en les dues primeres plantes data d’època romana. En aquestes plantes destaca l’ús de carreus encoixinats disposats amb la tècnica d’opus quadratum per formar les parets interiors i exteriors i les voltes interiors fetes amb opus caementicium que sostenen els pisos superiors. En canvi, les parts superiors de l’edifici i altres actuacions concretes es poden relacionar amb l’adaptació com a castell que es va fer en època medieval i amb la seva activitat com a quarter militar en l’època moderna. També en destaca la rehabilitació com a presó, posterior a la destrucció parcial de part de l’edifici perpetrada per les tropes franceses quan van abandonar la ciutat l’any 1813. L’activitat com a presó es va allargar i va modificar l’espai fins que durant l’època franquista es va decidir restaurar l’edifici per ressaltar la seva imatge medieval. Finalment, a la segona meitat del segle XX l’edifici va ser habilitat com a museu i s’hi van fer obres que en van millorar els accessos i la distribució d’espais.