Amb motiu dels actes de celebració dels 76 anys de la fi de la guerra civil a Tarragona, demà divendres 16 de gener a les 19h a l’Arxiu de l’Espai Tabacalera l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, presidirà l’acte de signatura del conveni de cessió del fons documental de l’escriptor, poeta, advocat, jutge i polític catalanista Josep Maria Boronat Recasens, nascut a Tarragona el 4 de febrer de 1904.

La seva filla, Maria Mercè Boronat Blanch, seguint les últimes voluntats del seu pare, lliura a l’Ajuntament de Tarragona el seu fons, integrat per 6 caixes de documentació i prop de 700 llibres de la seva biblioteca personal. Un fons que s’integra a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona amb l’objectiu de garantir la seva conservació, accés i difusió.

Aquest acte anirà acompanyat d’una conferència de la catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch Plana, i de la projecció d’un audiovisual. A l’acte hi seran presents també la tinent d’alcade de Patrimoni, Carme Crespo i el regidor de Relacions Ciutadanes, Francisco Zapater.

Josep Maria Boronat

Entre els anys 1917 i 1931, Josep Maria Boronat Recasens, va estudiar les carreres de Magisteri i Dret. Dos anys més tard es va col·legiar com a advocat i va obtenir la plaça de professor de català de mestres i funcionaris. Durant la guerra civil fou nomenat president suplent del segon Tribunal Popular de Barcelona i, posteriorment, president del Tribunal Especial de Guàrdia número 3 de Barcelona.

Entre els anys vint i trenta, Josep M. Boronat va publicar articles i poemes en el Diari de Tarragona i els setmanaris Camp de Tarragona, Pàtria, L’Estol, Joventut Catalana i el llibre d’assaig Silueta de l’orador. En l’àmbit polític, es va afiliar a Acció Catalana i a la Joventut Catalanista Republicana, fent amistat, entre d’altres, amb figures com Antoni Rovira i Virgili, Maurici Serrahima, Pau Vila i Jaume Bofill.

El gener de 1939, Josep M. Boronat s’exilia a França, on es retroba amb personatges de la cultura catalana com Pau Casals i Pompeu Fabra. Durant aquest temps va redactar una ponència per a la Comissió de Justícia de la Generalitat a l’exili i va escriure Bastir una democràcia normal i Maduresa política, obres que no es van publicar. L’any 1947 acollint-se a un indult retorna a Altafulla. Tanmateix, en dues ocasions, fou detingut, empresonat i encausat per rebel·lió militar. Posteriorment, veurà negat el seu reingrés al Col•legi d’Advocats de Barcelona i acabarà treballant a La Catalana de Gas i Electricitat.