Esteu aquí: Inici Patrimoni Notícies Notícies 2019 ‘Espais de memòria’ recorda fets rellevants de la repressió franquista i la represa democràtica

‘Espais de memòria’ recorda fets rellevants de la repressió franquista i la represa democràtica

‘Espais de memòria’ recorda fets rellevants de la repressió franquista i la represa democràtica

El projecte inicia la recuperació de la memòria de tarragonins víctimes dels camps de concentració nazis
03/01/2019


L’Ajuntament impulsa la recuperació de la memòria històrica amb el projecte Espais de Memòria que té com a objectiu senyalitzar i mantenir els llocs representatius de fets relacionats amb la repressió franquista i la represa que culminà amb el restabliment de la democràcia.

Durant el 2018, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i l’Associació de Víctimes de la repressió Franquista a Tarragona, s’ha renovat el plafó de la fossa comuna del Cementiri de Tarragona i s’ha senyalitzat la que va ser coneguda com “La Punxa”, centre de reclusió de presos preventius i de compliment de penes de menys de dotze anys, i que ara és l’actual convent de Pare Carmelites al carrer Assalt.

En els darrers anys s’han senyalitzat altres punts: La Rambla Nova a la cruïlla amb el carrer Unió, que recorda els fets que van passar el 5 de març de 1976, quan els treballadors de les obres de construcció de la refineria de petroli a La Pobla de Mafumet es van declarar en vaga en protesta per les morts, dies abans, de cinc obrers a Vitòria, abatuts per trets de la policia. Van fer una marxa a peu fins a Tarragona i en aquest punt es va produir una càrrega policial on, un dels manifestants, el jove Juan Gabriel Rodrigo Knafo; va caure al paviment, des del terrat de l’edifici número 7, resultant mort sense que se n’hagin aclarit les causes.

  • La façana de l’Antiga Audiència també compta amb senyalització per recordar que les audiències públiques dels consells de guerra es van fer en aquest edifici, aleshores seu de l’Audiència Provincial de Tarragona.
  • La torre romana del Pretori que va ser l’anomenada presó de Pilats, un espai destinat a presó provincial fins a l’any 1953.
  • La fossa comuna del Cementiri de Tarragona va ser dignificada i compta amb l’escultura anomenada “Dignitat”, obra de Salvador Mañosa, donada per l’Associació de Víctimes del Franquisme de Tarragona.
  • El Camí de l’Oliva compta amb un monument en record dels afusellats en aquell indret.
  • Una placa recorda les dones que van estar empresonades al convent de religioses Oblates.
  • Una làpida recorda al cementiri la memòria de Georg Michel Welzel executat al garrot vil l’any 1974, amb el nom d’Heinz Chez.


Per l’elaboració dels espais a senyalitzar se segueix el criteri de retre homenatge a les accions que afecten, o les protagonitzen, col·lectius plurals, a fi de destacar el caràcter general de la repressió sobre totes les persones antifranquistes, i posar de manifest el component plural de la resistència i l’oposició antifranquista.

Les properes senyalitzacions previstes són: Llibreria de la Rambla, centre de resistència cultural. Auditori Camp de Mat, primers mítings organitzacions diverses. Antiga comissaria de policia (Pau Casals, 17). Presó provincial, actual Centre de Dia, avinguda Rep. Argentina, 2. Casa parroquial de Sant Josep Obrer, Torreforta. Edifici CNS, Ixart, 11. Local parroquial de Sant Salvador, reunions plenari Assemblea de Catalunya de Tarragona.
 

Stolpersteine

 

La conselleria de Patrimoni ha elaborat el Cens de Tarragonins Deportats als Camps de Concentració Nazis a la segona Guerra Mundial amb l’objectiu de sumar-se a la iniciativa de Memorial Democràtic per implantar stolpersteine a la ciutat.

Els stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular stolperstein) són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Actualment n'hi ha més de 60.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països, com Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos. En pocs anys, han esdevingut el memorial més llarg del món. Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin.

El cens elaborat per l’Ajuntament conté 29 noms, tretze dels quals van ser assassinats en el camp de Mauthausen, quinze van ser alliberats per les tropes aliades i d’un no es disposa de dades. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona ha localitzat el domicili d’empadronament de deu assassinats a Mauthausen-Gusen, per dur a terme una primera fase d’implantació d’Stolpersteine.


Difusió i divulgació de la memòria històrica

 

L’Arxiu Històric Municipal organitza des de l’any 2016 un cicle d’activitats culturals per donar a conèixer fets rellevants del final de la guerra civil a Tarragona.

A més, l’Ajuntament forma part de la xarxa “Mai més” integrada per centres educatius, entitats i ciutats per educar en la prevenció del feixisme des de la memòria històrica. El 22 de gener de 2018, la Conselleria va participar, a escala tècnica, en la II Jornada de la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, que es va celebrara l’antiga Presó Model de Barcelona.
 

Segells de reconeixement d'administració oberta