Taller pràctic sobre recursos de l'Economia Social i Solidària per ajudar a persones interessades, entitats i associacions a dur a terme la seva activitat més alineada amb els seus principis.
A càrrec de Mireia Bosch, tècnica d'Opcions SCCL
Tallers dins del marc del "Mes de l'ESS i el Comerç Just" de la ciutat de Tarragona i coorganitzat pel Departament de Cooperació de l'Ajuntament de Tarragona.
]]>Aquest dissabte 15 d’abril tindrà lloc, a la plaça Corsini, la Fira de l’Economia Solidària al Camp de Tarragona (FESCT), que enguany arriba a la cinquena edició. En aquesta fira hi estan convidades a participar prop d’una setantena de cooperatives i entitats de l’economia solidària. “L’objectiu és donar a conèixer en què consisteix el moviment de l’economia social i solidària i fer visibles totes aquelles iniciatives econòmiques del territori que estan treballant per posar la vida al centre i amb una voluntat transformadora”, ha destacat el conseller de Desenvolupament Econòmic i Ocupació, Manel Castaño.
Castaño ha apuntat que aquest és el segon any consecutiu que es treballa conjuntament amb totes les entitats i de forma transversal entre Tarragona Impulsa i la conselleria de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona. El conseller també ha recordat que en el marc de l’impuls a l’economia social, des de Tarragona Impulsa aquest mes d’abril també s’inicia la tercera edició del programa Tarragona Economia Social i Solidària (TESS), un programa formatiu adreçat a projectes emprenedors que es desenvolupa amb la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu Coopcamp.
La novetat de la FESCT d’enguany és que totes les activitats del programa estan impulsades per entitats de la ciutat. El representant de l’Ateneu Cooperatiu Coopcamp, Pedro Redondo, ha explicat que enguany aquesta fira "ha canviat de format i oferirà activitats durant tot el matí per donar a conèixer totes les entitats participants". Entre les activitats descaten l'espai familiar amb un racó de lectura i jocs infantils, un taller de contes i papiroflèxia; una cata de vins i formatges cooperatius; i un vermut musical.
Per la seva banda, Núria Loras, representant de la Xarxa Cooperativa La Teulada, ha donat a conèixer les activitats que han organitzat per sumar-se a la celebració del mes de l’economia Social i Solidària. “Des de La Teulada ens sumem a aquest programa d’activitats amb la finalitat de poder seguir difonent els valors de l’economia social i solidària”, ha manifestat Loras. El dilluns 17 d’abril a partir de les 16.30 h tindrà lloc la jornada titulada Els valors del cooperativisme a través del joc, que inclourà un escape room, jocs de taula, capses d'aprenentatge i un racó de lectura a la plaça Anselm Clavé. Entre altres activitats, el divendres 5 de maig a les 17.30 h, al local de La Teulada (carrer Pin i soler, 22, baixos) hi haurà una visita teatralitzada i contacontes per a tota la família de la mà de la cooperativa Cuentropía.
Sota el nom de Som Comerç Just i Banca Ètica a Tarragona. Canvia el teu consum i juntes canviarem el món enguany se celebra la XXII Festa del Comerç Just i la Banca Ètica, el 12 de maig a partir de les 17 h de la tarda, a la plaça Corsini. Les activitats, que es realitzaran en el marc del Dia Internacional del Comerç Just, han estat organitzades per un conjunt d’entitats de la ciutat com són Enginyeria Sense Fronteres, Fundació Vicente Ferrer, Mans Unides, Oxfam Intermón, Xarxa Eco, Comitè Óscar Romero, Una finestra al món, AICEC-ADICAE i SETEM Catalunya.
Per la seva banda, Josep Naval, membre de SETEM ha agraït un any més el paraigua de l’Ajuntament i ha reiterat que cal seguir donant suport al comerç Just i la Banca Ètica “perquè seguim creient en un món millor i perquè ho fem a través dels valors ètics i mediambientals que calen, per assolir el desenvolupament social i econòmic que requereixen els països més necessitats”.
Des de la Conselleria de Cooperació durant tot l’any s’impulsen accions adreçades a la ciutadania, per sensibilitzar sobre la importància de treballar per tal d’assolir un món on revertir les estructures de poder que generen desigualtats, on es respectin els drets humans i es posi la vida al centre.
Per aquest motiu, la Festa compta amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona en el marc d’un conveni signat entre la Conselleria de Cooperació i SETEM dins la línia de treball per impulsar iniciatives ciutadanes que treballen el comerç just, el consum responsable i la banca ètica.
]]>Els diferents departaments de l’Ajuntament –Cultura, Joventut, Cooperació, IMET, Medi Ambient, Neteja Pública- s’han alineat per treballar de manera transversal la cultura com a eina de transformació i sensibilització ambiental.
A la roda de premsa, la consellera Inés Solé ha manifestat que “la cultura no només és una obra literària, musical o artística. Cultura són també les formes de vida comunitàries i els seus valors i juga un paper transformador en la societat. I ara mateix, a nivell planetari, ens cal una nova cultura, una nova manera d’entendre la nostra evolució com a societat”.
Solé ha recordat la importància i la necessitat de l’acció transversal i conjunta dels agents municipals, coordinada des de la conselleria de Cultura, per tal d’impulsar accions culturals que abordin continguts d’actualitat. “És clau que tots a una en prenguem part perquè la sostenibilitat és una cosa de tots i cal que la ciutadania en siguem més sensibles i propers a aquesta causa”. Ha destacat que per primera vegada, Àrees com Neteja Pública o Medi Ambient se sumin a la programació cultural.
Per la seva part, el conseller Pinedo ha destacat “el paper de les activitats educatives i l’educació no reglada en la creació de contextos de reflexió i d’empoderament” i ha posat en valor la “mobilització juvenil com a motor en les transformacions socials i, específicament, en la lluita contra el canvi climàtic.
La tercera edició del Climactives arriba amb més força que mai de la mà de la conselleria de Joventut. Del 3 d’abril al 21 de juliol, el cicle ofereix 19 accions per la defensa del clima. Una iniciativa que vol fer prendre consciència a la gent jove sobre què es pot fer per no malbaratar recursos en un món finit.
D’entre les propostes, en destaca la xerrada amb l’Eudald Carbonell del 26 de maig, on Carbonell presentarà el seu darrer llibre, El futur de la humanitat, O canviem o ens extingim. Un al·legat a favor de l'evolució de l'espècie humana per garantir la nostra supervivència.
Pel que fa a la resta d’activitats, Climactives un any més aposta per apropar a la gent jove la preocupació del canvi climàtic i alhora les solucions que poden aportar en un futur immediat, o que ja estan duent a terme. D’una banda, el Laboratori del Planeta, com un workhsop experimental que tindrà lloc per Setmana Santa i culminarà el 21 d’abril en format espectacle. També es proposa el taller La Petjada Ecològica, en quatre sessions per tal d’observar la petjada de carboni que es genera diàriament i l’efecte hivernacle que comporta.
Amb l’Horitzó 2080, es pretén a través del joc, proposar diverses mesures d’adaptació i mitigació per evitar que el comptador de crisi climàtica augmenti de manera descontrolada. Serà el 25 de maig a les 18.30h a l’Espai Kesse. Les ‘Tardes reactives per la defensa del clima’ seran els dijous de l’1 al 22 de juny amb activitats tan diverses com un taller d’higiene menstrual; netejar l’anella verda o cuina d’aprofitament.
Per la seva banda i sota la mateixa premissa, la conselleria de Cooperació presenta un seguit de xerrades per sensibilitzar i conscienciar des de la cultura al voltant de la sostenibilitat. El dimecres 14 de juny a les 19 h, comptarem amb l’arquitecte Toni Gironès, que ens parlarà de Topografies en el temps. Una reflexió sobre el sentit de l’arquitectura i el verb habitar. Habitar com a necessitat de l’espècie humana, vivint en harmonia amb el que ens envolta. No ens adaptem a la natura, som natura.
El 15 de juny, l’Espai Jove La Palmera acollirà una conversa amb Basurama i Còdol Educació al voltant de projectes culturals que posen al centre la sostenibilitat i la creació comunitària, inclusiva i respectuosa. També el col·lectiu Liana presentarà una guia per a aplicar aquesta perspectiva ecosocial a les mostres, programacions, creacions i altres activitats culturals. Una eina co-creada amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament i la implicació de diversos agents vinculats a la protecció del medi ambient i la producció cultural.
El dia següent, 16 de juny, serà el torn de la xerrada ‘Reconvertim la ciutat. Propostes des de l’ecofeminisme i la sobirania alimentària’, a càrrec de Gustavo Duch Guillot, coordinador de la revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas que col·labora amb moviments camperols i Marta Pascual Rodríguez membre d’Ecologistes en Acció, amb experiència en l’àmbit de la cultura popular i la pràctica ecofeminista. A continuació, el mateix Gustavo Duch, acompanyat per Sònia Arias, oferiran el concert de rotllana La vida tornarà a partir del poema La descivilització i altres ecopoemes que vol convidar a imaginar altres maneres d’habitar el planeta Terra.
Per la seva banda, la conselleria de Cultura obrirà l’estiu cultural amb Cultura o Extinció, amb una quarantena d’activitats gratuïtes amb una mirada sostenible. Del 26 de maig a l’1 de juliol, exposicions, instal·lacions, xerrades, debats, formacions, espectacles de carrer i concerts per tota la ciutadania, que parlen de la urgència, davant l’emergència climàtica, d’afrontar el nostre dia a dia fent cultura sostenible.
El cicle tindrà un recorregut gradual, començant per activitats prèvies durant el mes de juny, amb xerrades i alguns espectacles puntuals, per celebrar el Dia Mundial dels Oceans (8 de juny) o el Dia de la Música (21 de juny), fins arribar a la última setmana de juny on es concentrà el gruix d’espectacles.
El dissabte 10 de juny conjuntament amb la Coordinadora de Corals de Tarragona, pels carrers i places de la Part Alta, Tarragona Canta, els diferents cors de la ciutat oferiran petits concerts i per acabar a la plaça de la Pagesia amb una cantata participativa, escrita per la compositora Marian Márquez, amb un text creat especialment per Cultura o Extinció, de l’escriptora Olga Xirinacs.
El divendres 16 i el dissabte 17 de juny, conjuntament amb l’Aula de Teatre de la URV, es celebra la segona edició de Bunker Creatiu al Centre Cultural Antic Ajuntament. Un conjunt d’activitats on trobarem tallers escènics sobre l’existència i la sostenibilitat.
El mateix dissabte al parc de la Muntanyeta, tindrà lloc Ramat Simfònic, un projecte en procés de creació que s’estrenarà a la Fira Tàrrega 2023. Tarragona se suma així com a còmplice de la Fira, coproduint aquest espectacle participatiu.
Dimecres 28 de juny començarà el gruix d’activitats a la plaça de les Cols, espai d’obertura de les activitats familiars, amb el taller de la mà de de l’Associació Mediambiental la Sínia. I després l’espectacle de titelles Rigoberta i el Windigo, de la Cia Kali Teatre, un projecte que arriba gràcies a l’entitat d’Enginyeries Sense Fronteres.
Dijous 29, la plaça de les Cols acollirà l’espectacle de clown contemporani Yogur, de Carlo Mo. Seguidament unes de les protagonistes de Cultura o Extinció, la companyia Kakofónicas, amb la pallassa tarragonina Marta Renyer, guiaran el públic cap a plaça Natzarens per gaudir del segon projecte de Territoris Creatius, Fira Tàrrega. En aquest cas seran la companyia Farrers Brothers, que presentaran HoHiHu, l'horrible història de la humanitat.
El mateix dijous a l’Antiga Fàbrica de la Tabacalera, el dramaturg i creador Marc Chornet, presentarà el seu últim treball amb Projecte Ingenu, El dia que va morir l'últim panda. Aquesta peça híbrida entre el teatre, instal·lació i música farà entrar en un museu, on es contemplaran els propers 1.000 anys de la humanitat.
La jornada clourà amb un espectacle als jardins del Camp de Mart, de dansa aèria i acrobàcia Aigual, de Xa! Teatre, Poesia visual sobre solidaritat, medi ambient i amistat. Una reflexió a 10 metres d'alçada, amb xanques, dansa aèria i acrobàcies.
Divendres 30 l’activitat familiar a la plaça de les Cols donarà peu a l’espectacle R QUE R, dels tarragonins, Cia. Tornavís Teatre. Un espectacle familiar per apropar les claus per ser més sostenibles a casa.
En paral·lel a aquesta activitat, els grans clàssics Cia Escarlata, faran esclafar de riure i tendresa amb el seu últim espectacle, La grotesca, estrena a Fira Tàrrega 2022 al Centre Cultural Antic Ajuntament.
Des de la plaça del Fòrum fins a la plaça de les Cols, el poeta i rapsode Oriol Saule i el músic i pianista tarragoní, Xavier Vallverdú, obsequiaran el públic amb Projecte Infinit, un viatge introspectiu a les profunditats de l’ànima.
A l’espai Parc Saavedra, la Cia. Rúbrica Teatre presenta Desclòs. Una peça que combina el teatre físic i gestual amb l’art del pallasso poètic i la música en viu. L’espectacle reivindica l’aigua com a dret essencial. Seguidament, als Jardins del Camp de Mart, la companyia Sound The Secà, col·lectiu de les terres de ponent, tancaran la nit amb +, un encreuament creatiu, participatiu i nocturn on es troben la percussió amb la dansa, la veu, el moviment i la poesia.
Dissabte 1 de juliol l’activat iniciarà de manera festiva a les 11h. Un recorregut musical de caire festiu pels carrers de Tarragona per celebrar els 30 anys de la Banda Unió Musical, amb tots els músics que han anat passant per l'entitat.
La companyia Sàndal Produccions portarà dos espectacles familiars, un itinerant, Horses in town. Els cavalls passejaran per la ciutat, lliures. I en acabar, a mateix companyia, als Jardins del Camp de Mart, presentaran Animalia, INC. A partir del teatre físic i gestual, recrea els campaments de naturalistes que estudien el comportament dels animals.
A la tarda l’espai plaça les Cols tancarà la programació familiar amb els grans Fadunito. Un espectacle per a públic familiar, que amb tons clownescos i amb clau d'humor gestual, farà replantejar l'ús del telèfon mòbil.
La traca final arribarà de la mà d’un espectacle itinerant que reivindicarà l’espai públic. La Always drinking Marching Band, porta El carrer és nostre, espectacle emblema de l'ADMB que ha viatjat pràcticament per tot el món. Un repertori de versions i temes originals amb el segell de la banda.
Finalment l’acte de cloenda de Cultura o Extinció i obertura del Festival d’Estiu, serà un doble concert amb Ginestà i Marala Trio, recent guanyadores del Premi Enderrock a millor disc de l’any.
]]>A la tarda, l’Ajuntament se sumarà a la concentració convocada per Amnistia Internacional Tarragona per a denunciar la invasió i demanar a Rússia la fi d’aquesta. La concentració, en la qual hi participaran totes les associacions d’ucraïnesos a Tarragona i es llegirà un manifest, serà a les 18.30 h a l’Estàtua dels Despullats. Posteriorment, a les 19.30 h, sortirà una marxa des de la plaça de les Corts Catalanes fins al Balcó del Mediterrani.
]]>El sud de Turquia i el nord-oest de Síria han estat els territoris afectats per un terratrèmol de magnitud 7,7 a l’escala de Richter; el més intens registrat des de 1939, en aquella zona. A més a més, ha afectat greument el nord-oest de Síria, una regió amb 4,1 milions de persones que, degut a desplaçaments forçats fruit de conflictes armats a la regió, actualment depenen de programes d’assistència humanitària.
]]>La visita és gratuïta però cal reserva de plaça a través del següent enllaç.
]]>Des de l’Institut Tarragona estan treballant la temàtica dels drets humans amb l’exposició "Art i Drets Humans", de l’ONG Amnistia Internacional i junt amb aquesta entitat, han decidit que un representant de l’alumnat llegeixi una part del manifest, tot i que n’han vingut d’altres del mateix institut.
Segons les dades recollides a l’informe mundial sobre la pena de mort d’Amnistia Internacional, almenys 555 homes i 24 dones van ser executades l’any 2021, en 18 països, el que suposa un augment del 20 % respecte l’any anterior. D'altra banda, al finalitzar el 2021 es tenia constància que al món hi havia almenys 28.670 persones condemnades a mort.
Cal tenir en compte que Bielorússia, Emirats Àrabs Units i Japó van reprendre les execucions i que Amnistia Internacional no ha tingut constància de les execucions realitzades durant l’any 2021 a l’Índia, Qatar o Taiwan on sí que es van registrar l’any 2020. Tanmateix, s’ha de valorar positivament els passos donats per Serra Lleona, Kazakhstan, Papua Nova Guinea i Malàisia en l’abolició de la pena de mort.
]]>Aquesta setmana és una gran oportunitat per conèixer la situació dels drets humans des de diferents vessants i perspectives, a través d’experiències en primera persona i de la ma d’aquestes entitats i que, en definitiva, pretenen sensibilitzar-nos sobre l’estat dels drets humans i les seves vulneracions a tot el món.
El dissabte dia 10 serà el tret de sortida a les 11 h del matí amb l’acte de Commemoració del Dia dels Drets Humans amb la lectura del manifest Primer la Vida: no ens n’oblidem, segueixen morint d’Stop Mare Mortum, que estarà acompanyat de música, batukada, poesia i activitats per a infants. Per la tarda, a les 16 h a la Floresta, es farà un acte d’homenatge a Paco Xammar, activista i membre del Comitè de Solidaritat Oscar Romero.
El dijous 15 per la tarda, continuen els actes, també a plaça Corsini amb la presentació del Mural de la II Setmana dels Drets Humans, a càrrec de les dissenyadores Cecilia Lloret i Tatiana Tambasco, i amb l’ espectacle de dansa La dona dels mils colors, a càrrec de Pioneros del Ritmo Tarraco, inspirat en la mare terra.
Els actes continuaran el cap de setmana amb la projecció de 50º C, un documental de SICOM i Entrepobles, que ofereix una visió del que suposa el canvi climàtic i l’augment de la temperatura global Això serà el divendres 16 a les 19h a l’Espai Jove Kesse.
Dissabte hi tornarà a haver cita a la plaça Corsini, amb un matí carregat de jocs, els Drets Humans en joc i una performance teatral Embolicades de Tornavís Teatre, sobre el consumisme.
La setmana tanca amb dues exposicions, una al vestíbul de l’Institut Tarragona sota el títol "Art i Drets Humans", feta conjuntament amb Amnistia Internacional i l’altra al Mercat de Torreforta amb el títol "Exposició d’Electrònica justa: de la mina a l’abocador", organitzada per SETEM.
Consulteu el programa complet de la II Setmana dels Drets Humans (PDF).
]]>Albert Mercadé és periodista, director dels Matins de TV3, i aquest any ha cobert un conflicte armat com a enviat especial de Catalunya Ràdio a Ucraïna. Marta Trayner és una metgessa cooperant que va viure en primera persona el drama dels camps de persones refugiades, el primer l’any 1999 a Kosovo i més tard a Grècia. També ha viscut la crisi de les persones desplaçades de Veneçuela a Colòmbia i a l'Equador.
]]>Un cop finalitzada la projecció tindrà lloc una taula rodona entre la Sifa Suljic, protagonista de la pel·lícula i Olga Sydorenko de l’Associació d’Ucraïnesos de Tarragona “Khortysya”. Les seves veus i els seus relats serviran per aproximar dues experiències de migració i refugi nascudes de les guerrees més recents al continent Europeu i de la violència de gènere viscuda per les dones en general, malauradament en tots els conflictes bèl·lics.
Sifa Suljic, nascuda a Srebrenica, va arribar a Sant Celoni (Vallès Oriental) com a refugiada, el 1993, gràcies a la mobilització solidària que es va produir a molts indrets de Catalunya durant la guerra de Bòsnia. 25 anys després del final del conflicte, la Sifa viatja de nou al seu país natal, acompanyada del seu fill Anel, per intentar trobar les restes del seu germà Nezir, desaparegut durant la massacre d’Srebrenica de 1995, i, sobretot, per explicar al seu fill com va esclatar l’odi entre els que fins llavors havien estat bons veïns. Una gravació casolana enviada pels seus familiars tres mesos abans dels fets que van ser considerats “genocidi” l’ajudarà a reconstruir la història.
Després del seu exitós pas per les pantalles catalanes, tant al programa Sense Ficció (TV3) com a les televisions de proximitat adscrites a La Xarxa de Comunicació Local, el documental va encetar l’agost de 2021 i al Sarajevo Film Festival un periple internacional amb una nova versió cinematogràfica, de 65 minut de durada.
A banda d’aquesta selecció, la pel·lícula també ha estat nominada al Mediterranean Film Festival de Bòsnia i Hercegovina (on va guanyar el Premi a Millor Documental); al Rasnov Film Festival i l'Astra Film Festival de Romania; a l’International Documentary Film Festival de Poznan, Polònia; i al DocsValència, on va guanyar el premi a Millor Documental Espanyol de 2021.
La projecció és oberta a tothom i tindrà lloc demà aquest dimarts 22 de novembre, a les 18 h, a la sala d’actes de l’Antiga Audiència.
]]>Més enllà de les qüestions sanitàries, aquest mateix informe constatava que arreu del planeta s’han anat multiplicant els conflictes armats, amb els últims grans exponents de la invasió russa a Ucraïna o la guerra al Iemen. A més a més, les vulneracions de drets humans que afecten pobles sencers, sovint silenciades, com la qüestió del Kurdistan, la situació dels rohingya a Myanmar o els uigurs a la Xina, han demostrat la delicada situació dels drets humans en moltes zones del planeta. Un planeta que, malauradament, pateix les conseqüències d’un capitalisme desbocat que ha posat els interessos de les elits i del capital per davant del benestar del medi ambient i les persones.
En aquest sentit, les catàstrofes mediambientals s’han reproduït i les conseqüències només han fet que créixer. Una mostra ha sigut el passat estiu al continent europeu, amb temperatures extremes i una sequera que ha provocat a França els incendis més grans dels últims anys. De fet, un informe de l’Organització Mundial de Meteorologia (WMO en les sigles en anglès) de l’any 2021 constatava que una altra part del planeta, concretament Amèrica llatina i el Carib, són les zones on el canvi climàtic seria més sever, amb sequeres extremes, huracans, incendis i l’augment del nivell del mar[2]. Aquesta situació d’emergència, sumada a la destrucció del medi natural d’aquella zona degut a l’actuació de grans multinacionals que busquen explotar-ne els recursos naturals, ha provocat que les persones defensores del territori i de les formes de vida tradicionals de la zona s’hagin vist directament atacades. D’acord amb l’informe d’Amnistia Internacional, ha retrocedit l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i s’han limitat les veus crítiques amb els governs, i és en aquest context que, per exemple, s’han dissolt manifestacions amb l’únic pretext de la securitització de l’espai públic.
Davant d’aquesta situació perllongada de crisi climàtica i de vulneracions de drets humans, els estats membres de les Nacions Unides van adoptar, l’any 2015, el que es coneix com l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible. Aquest document havia de servir com a pla d’acció per posar fi a la pobresa, combatre les desigualtats, erradicar la fam, assegurar el respecte per les minories, garantir unes condicions de treball dignes o, fins i tot, lluitar per la pau i la justícia, entre d’altres. A més a més, si s’observen en detall els disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS), i sense perdre l’emergència climàtica de vista, aquest pla d’accions estava enfocat també a crear les condicions per a un creixement econòmic respectuós amb l’entorn natural.
En definitiva, no resulta agosarat defensar que l’Agenda 2030 i els ODS busquen garantir els drets humans arreu del planeta. S’ha de reconèixer que aquesta agenda fou la primera consensuada àmpliament a escala internacional, de manera que actualment gaudim d’un full de ruta aplicable a tothom que busca conciliar el desenvolupament amb el respecte pels drets humans i el medi ambient. Amb aquesta idea ben present, l’Agenda 2030 i els ODS van vertebrar un sistema de responsabilitat compartida entre els estats i tota la seva estructura, els òrgans i els organismes que els componen. Això, traduït a efectes pràctics, volia dir implicar també els ens locals en la protecció internacional dels drets humans.
Amb aquest objectiu a l’horitzó, els ens locals hi juguen un paper clau. Són recents els avenços en això que s’ha conegut com a paradiplomàcia, és a dir, «l’acció exterior que duu a terme un ens subestatal, regional o local amb l’objectiu de promoure assumptes socioeconòmics i culturals i establir contactes permanents o ad hoc amb organismes públics o privats d’un altre país»[3]. És un concepte nou que va més enllà de la tradicional percepció que només l’estat, com a ens, és qui pot incidir en el que passa arreu del planeta. La consolidació de les organitzacions internacionals com a subjectes, encara que limitats, de Dret internacional ha provocat que siguin aquestes les que han buscat noves fórmules per intentar protegir internacionalment els drets humans[4]. La tendència ens diu que s’aniran desenvolupant noves formes de cooperació internacional, ja que els ens locals són les entitats més preparades per promoure i protegir els drets humans gràcies a la relació de proximitat que tenen amb les persones[5].
Un informe recent elaborat per membres del grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili per a l’ONG Red de Solidaridad para la Transformación Social (REDS), en el marc del projecte «De l’àmbit local al global: enfortiment de les competències municipals catalanes en la protecció internacional dels drets humans», finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, ha analitzat la capacitat que tenen els ens locals de contribuir a la protecció internacional dels drets humans. Aquesta anàlisi obeeix a la lògica local-global, que considera que la situació global dels drets humans necessita una intervenció constant des de qualsevol àmbit, especialment el local, perquè —i recuperant aquí la idea de la paradiplomàcia— es consideren els ens locals com a agents de la mundialització[6]. El que passa, però, és que sovint s’al·lega una falta de legitimació perquè els ajuntaments, els consells comarcals o les diputacions puguin incidir en la protecció internacional dels drets humans.
Amb l’objectiu de facilitar un discurs jurídic, el dit informe parteix d’una idea establerta a l’Agenda 2030 i que, sota el meu punt de vista, resumeix una de les principals aspiracions d’aquest full de ruta: «Ningú quedarà enrere». Així doncs, aquest informe va concloure que els ens locals efectivament podien protegir internacionalment els drets humans. Ara bé, amb certes condicions. Per una banda, cal que l’estat del qual són part hagi assumit algun tipus de compromís internacional en aquest sentit. Per altra banda, i en el cas espanyol, cal que els ens locals tinguin habilitada la capacitat per poder intervenir en la garantia dels drets humans més enllà del seu territori.
Sobre la primera condició, l’informe esmentat va analitzar vint-i-sis instruments internacionals, tant del marc de les Nacions Unides com de l’àmbit regional europeu, a partir dels quals es va poder constatar que, en el cas de l’Estat espanyol, s’havien assumit certes obligacions respecte a la protecció internacional dels drets humans. En aquest sentit, es van analitzar tractats internacionals, resolucions del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, directives i resolucions de la Unió Europea o resolucions i recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Tots aquests documents, alguns d’una manera més evident i altres de manera indirecta, han establert que l’Estat, idea que s’ha d’interpretar en un sentit ampli, ha assolit compromisos internacionals respecte a la protecció dels drets humans. Això vol dir que tota l’estructura de l’Estat, de la qual formen part els ens locals, ha de treballar per protegir i garantir els drets humans arreu del planeta.
Quant a la segona condició, la protecció internacional dels drets humans a l’Estat espanyol s’ha vehiculat a través de la cooperació internacional per al desenvolupament, la qual, d’acord amb una sentència del Tribunal Constitucional espanyol[7], pot ser assumida pels ens locals. De fet, si bé és el Govern central l’encarregat de desenvolupar les relacions internacionals, s’ha reconegut una certa capacitat de les comunitats autònomes i dels ens locals per celebrar acords amb entitats d’altres estats, de manera que en l’àmbit espanyol ja existeix una via per poder canalitzar la protecció internacional dels drets humans.
Per concloure, doncs: tot i aquesta capacitat jurídica, cal voluntat política. Aquí és necessari subratllar la importància de la tasca de les entitats civils que treballen directament sobre el terreny, i que són un actor clau per pressionar els ens locals perquè facin tot el que està a les seves mans per protegir internacionalment els drets humans més enllà del territori i, en definitiva, complir amb les obligacions internacionals del seu país. Cal tenir la mirada posada en els avenços que han comportat l’Agenda 2030 i els ODS en la lluita contra les desigualtats, la destrucció del planeta i la violació dels drets humans. En aquest sentit, és necessari que tots els actors implicats, i dins de les seves possibilitats, assegurin un respecte pels drets més bàsics de les persones. I això vol dir exigir, no només a l’estat sinó a tots els òrgans i organismes que els componen, que siguin valents a l’hora de vehicular polítiques de cooperació per al desenvolupament. Només així es complirà amb les exigències de l’Agenda 2030 i del sistema de corresponsabilitat política respecte a la protecció internacional dels drets humans.
Dr. Alexandre Moreno Urpí
Professor visitant a l’Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals (Departament de Dret Públic)
Membre del grup de recerca consolidat de la URV, reconegut per la Generalitat de Catalunya, Territori, Ciutadania i Sostenibilitat.
Universitat Rovira i Virgili
[1] AMNISTIA INTERNACIONAL, Informe general d’Amnistia Internacional 2021/22, Ed. Amnesty International Ltd, Londres, 2022. Disponible a: https://bit.ly/3B48VJZ.
[2] WMO, State of the Climate in Latin America and the Caribbean, WMO-núm. 1272, 2022. Disponible a: https://bit.ly/3MXlN8K [Recurs electrònic, consultat per última vegada el 23 d’octubre de 2022].
[3] TERMCAT, «Paradiplomàcia» al Cercaterm. Disponible a: https://bit.ly/3SuiAP4 [Recurs electrònic, consultat per última vegada el 22/10/2022].
[4] Per citar algun exemple, el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides va considerar que «els ens locals assumeixen l’obligació jurídica» de protegir els drets humans que emanen de les normes internacionals. Vid. CONSELL DE DRETS HUMANS DE LES NACIONS UNIDES, «El paper de l’administració local en la promoció i la protecció dels drets humans», Informe final del Comitè assessor del Consell de Drets Humans, A/HRC/30/49 de 7 d’agost de 2015. Disponible a: https://bit.ly/3oioYfw [Recurs electrònic, consultat per última vegada el 22/10/2020].
[5] REDS, Drets humans, un assumpte de responsabilitat política. Guia per a la promoció i protecció internacional dels Drets humans des de l’àmbit local, 2019, p. 19. Disponible a: https://bit.ly/3B4RkBM [Recurs electrònic, consultat per última vegada el 23/10/2022].
[6] COMITÈ DE LES REGIONS EUROPEU, «Llibre blanc del Comitè de les Regions sobre la governança multinivell», adoptat al 80è ple celebrat entre els dies 17 i 18 de juliol de 2009. DOUE C 211, de 4 de setembre de 2009. Disponible a: https://bit.ly/3SBSrhv [Recurs electrònic, consultat per última vegada el 21 d’octubre de 2022].
[7] Sentència del Tribunal Constitucional espanyol 41/2016, de 3 de març de 2016. BOE núm. 85, de 8 d’abril de 2016.
L’Agenda 2030 és l’estratègia actual que regeix els programes de desenvolupament mundials. Un pla d'acció per al desenvolupament sostenible a través de disset objectius a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que té la intenció d'enfortir la pau universal i l'accés a la justícia. Una agenda de compromisos per als propers quinze anys ―adoptada el 2015 per l’Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides― en la qual els estats membres reconeixen que el major desafiament del món actual és l'erradicació de la pobresa i que, sense aconseguir-la, no pot haver-hi desenvolupament sostenible.
Aconseguir la seguretat alimentària, garantir una vida sana i una educació de qualitat, avançar cap a la igualtat de gènere, assegurar l'accés a l'aigua i l'energia, i promoure el creixement econòmic sostingut i l’adopció de mesures urgents contra el canvi climàtic són punts imprescindibles dels objectius i de les cent seixanta-nou metes del pla —de caràcter integral i indivisible— en la lluita contra les desigualtats, des del respecte als drets humans.
Moltes societats es caracteritzen per una gran bretxa social, marcada per la precarietat i la falta d’oportunitats en un escenari de desigualtat global, que té efectes directes i perversos en la sanitat, l’educació, l’habitatge i el treball. La pandèmia del coronavirus aprofundeix obertament en la vulnerabilitat de les classes populars i treballadores d’arreu del món, i colpeja amb més duresa allà on el repartiment de la riquesa és més desigual.
L’augment de la pobresa, del risc d’exclusió social, de les desigualtats, de l’atur i dels salaris baixos és una dinàmica que s’ha agreujat amb la covid-19. Una crisi que ha deixat al descobert els problemes estructurals d’un sistema econòmic global en què les desigualtats són conseqüència directa de la concentració de la riquesa en poques mans i del model neoliberal de gestió dels recursos. En aquest sentit, l’informe «El virus de la desigualdad» d’Oxfam Intermón denuncia que la pandèmia posa contra les cordes la salut i l'economia dels més precaris i exacerba les desigualtats econòmiques, de gènere i racials, alhora que se n’alimenta.
Per altra banda, l’Organització Internacional del Treball estableix que el virus, a més de ser una amenaça per a la salut pública, afecta profundament el món del treball a través d’unes pertorbacions econòmiques i socials que posen en perill els mitjans de vida a llarg termini i el benestar de milions de persones. Sobre això, l’observatori de l’OIT sobre la covid-19 i el món del treball posa de manifest, en la setena edició, una disminució generalitzada de les hores de treball i dels ingressos i estableix per a 2021 una recuperació lenta, desigual i incerta, tret que els plans de reconstrucció recolzin sobre polítiques públiques de recuperació centrades en les persones.
Un altre informe concloent és l’«Impacte de la crisi de la covid-19» de Càritas Diocesana de Barcelona, el qual estableix que el context econòmic de crisi i d’incertesa té uns impactes desiguals en la població, i que les persones en situació de més vulnerabilitat n’estan rebent les conseqüències de manera molt intensa. L’informe concreta una fragilitat econòmica i laboral més gran d’aquestes persones, així com els impactes en altres dimensions de les condicions de vida de les llars, tals com l’alimentació, l’habitatge, la bretxa digital, l’escolarització o la salut mental i psicoemocional.
Les polítiques que produeixen i mantenen la pobresa, la precarietat i les desigualtats són el repartiment no equitatiu de la riquesa, una fiscalitat injusta, el frau i l’evasió fiscal, les desigualtats Nord-Sud i una demolició de la protecció social amb l’aplicació, durant dècades, de retallades en la despesa social, seguint els postulats neoliberals. Tot això, sumat a la crisi de la covid-19, configura la globalització d’una societat dual de pobres i rics.
Partint d’aquest context, entenem que la superació de les seqüeles econòmiques i socials de la pandèmia de la covid-19 i la disminució de les desigualtats globals no poden venir per tornar a reproduir i perpetuar un sistema econòmic que precaritza la vida, genera desigualtats i depreda el medi ambient, sinó que han de passar per potenciar unes polítiques públiques lligades a la consecució de l’Agenda 2030 i els ODS. Una agenda global com a brúixola que ha de guiar les actuacions de les administracions públiques, de les empreses, de les treballadores i treballadors i de les entitats ciutadanes, per avançar cap a una societat més justa, igualitària, solidària i mediambientalment sostenible.
En aquest sentit, els estats s’han compromès a actuar en les esferes econòmica, social i ambiental i a mobilitzar els mitjans i recursos necessaris per dur a terme aquesta agenda. La Unió Europea mostra el ferm compromís d’aconseguir una economia sostenible i climàticament neutra, per la qual cosa ha acordat preveure recursos per a projectes relacionats amb el clima i el compliment dels ODS. Són paraules grandiloqüents i bons propòsits, que cal concretar començant per alinear el Pla de recuperació i reconstrucció, el qual orientarà la inversió de milers de milions d'euros a través dels fons Next Generation UE, amb les propostes econòmiques, socials i ambientals de l'Estratègia per al desenvolupament sostenible per a la consecució de l'Agenda 2030.
Els ODS han marcat un canvi de cicle en l'agenda de desenvolupament mundial, establint un nou full de ruta per solucionar alguns dels principals dèficits dels Objectius del Mil·lenni. En aquest sentit, per assolir l’Agenda 2030, institucions, empreses, agents socials i ciutadania han de transitar conjuntament per la ruta marcada pels ODS.
Les administracions públiques en general i les d’àmbit local en particular tenen un paper fonamental i un repte majúscul per aterrar els ODS en l’àmbit municipal. Promoure estratègies d’impuls de l’Agenda 2030 i indicadors per avaluar-la, com estableix, per exemple, el Manual d’anàlisi dels ODS (publicacions URV), és fer polítiques públiques clau per a la consecució dels ODS. Per altra banda, apostar per la mobilitat sostenible i per mesures de sensibilització ciutadana envers els ODS és cabdal, però també ho és enfocar-se sobre el teixit empresarial i les persones emprenedores, pel que fa a les oportunitats que els pot suposar l’Agenda 2030. En aquest sentit, l’Administració pública també ha de donar suport a les empreses perquè incloguin els ODS en el seu model de negoci.
Així mateix, l’Agenda 2030, com a nou horitzó en l’organització política internacional actual —que es basa en una lògica de poder policèntrica, multinivell i multiespacial―, promou aconseguir el creixement inclusiu i sustentable durant els propers anys, mitjançant la cogestió i cooperació entre actors públics i privats i la participació de la societat civil global. En aquest sentit, els ODS són un exemple de governança global en la qual, un cop més, apareix l’esfera privada com a part imprescindible per al desenvolupament a través de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).
Tanmateix, aquesta RSC no pot servir com a greenwashing —rentat d’imatge verd— ni per devaluar la reglamentació dels estàndards laborals, ambientals i socials. És aquí on el món empresarial ha de veure l’oportunitat de participar en la governança global, sent partícip del desenvolupament sostenible. Una integració dels ODS en l’estratègia empresarial, prioritzant els objectius més adients, facilitaria augmentar l’impacte de les activitats empresarials i, en conseqüència, de les oportunitats de negoci, alhora que donaria un impuls fonamental per a la consecució dels ODS. No obstant, aquesta no deixa de ser una situació complexa, a la qual se suma el fet que els compromisos que adopten els estats en el marc de l’Agenda no són d’obligat compliment, sinó de caràcter voluntari, i no hi ha una concreció quant a com exercir el control polític del seu compliment.
Finalment, el nou pla estratègic mundial en matèria de desenvolupament posa al centre de l’agenda global el fet que, per garantir la vida i els drets de les persones i del planeta, és necessari un canvi de model cap a un de sostenible. Una qüestió cabdal, en un món on els recursos són limitats, que no pot quedar en mera retòrica, com va passar en la fracassada cimera pel clima de la COP26, sinó que ha de situar-se en el primer pla de l’agenda global de reconstrucció posterior a la pandèmia de la covid-19. Pel que fa a això, una ciutadania polititzada —en un sentit ampli i no limitat al de la política institucional— és imprescindible en el camí cap a la consecució dels ODS. Un camí pel qual s’avança de manera decidida des de l’impuls de multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament, que ofereixen ara com ara alternatives socials, econòmiques i ambientals més justes i vinculades de manera directa als ODS. I tot plegat constatant que el crit per la SOStenibilitat és un crit d’auxili del planeta i de la societat global, en què el desenvolupament sostenible és l’única alternativa viable.
El compromís que implica l’Agenda 2030 i el seu pla d’acció per assolir el desenvolupament sostenible del planeta i el benestar de totes les persones queden lluny, tant a escala local com global. És cert que podem trobar moltes iniciatives locals que deixen veure les ganes de posar en pràctica vies més equitatives de relacionar-nos, com és el cas de diferents cooperatives, ONGs, grups de consum o entitats de medi ambient, però manca un impuls per part dels governs a l’hora de nodrir-les i promoure-les en les polítiques públiques. En aquest sentit, la cooperació i la seva gestió transversal a la resta de polítiques públiques són clau per aconseguir un desenvolupament que realment garanteixi i protegeixi els drets humans i el medi ambient.
Aquest microcicle se centra en l’Agenda 2030 i en la seva importància per aconseguir un canvi en el model de desenvolupament que posi les persones al centre.
El proper dimecres, dia 9, es publicarà l’article “Agenda 2030 per la SOStenibilitat”, de Jesús Gellida, politòleg, investigador social i escriptor. Ens posarà en context per fer més entenedors aquest canvi de paradigma i el valor que té la implicació a tots els nivells (entitats, ciutadania, institucions o empreses), més enllà de l’èxit de l’Agenda 2030, per poder garantir el respecte als drets humans i fer front a la crisi d’emergència climàtica.
El divendres 11, aprofundirem en el vincle de l’Agenda 2030 amb la protecció internacional dels drets humans, i coneixerem com la contribució dels ens locals és essencial per fomentar la defensa dels drets, donat el seu caràcter local-global. Ho farem amb l’exposició d’Alexandre Moreno Urpí, professor a l’Àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals i membre del grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat de la Universitat Rovira i Virgili, a l’article “L’Agenda 2030 i la protecció internacional dels drets humans: un nou règim de corresponsabilitat política”.
"Mirades del món" vol apropar diferents realitats als infants de manera vivencial i experimental perquè puguin reflexionar sobre les diferències i les similituds de diverses parts del món; amb una mirada des del cor, el respecte, la solidaritat mútua, més enllà d’un paisatge, d’una ciutat o d’un monument.
Aquesta proposta pedagògica participativa s’emmarca en els elements comuns dins de la diversitat global, les persones i les seves emocions. I els treballs exposats són el reflex de les mirades de 400 infants i 50 mestres tarragonins sobre el treball pel respecte als drets humans i la diversitat cultural que duen a terme les organitzacions amb les quals s’ha agermanat el seu centre educatiu. A més, s’ha treballat conjuntament sobre la realitat econòmica, social i cultural d’un país (Guatemala, Perú, el Salvador, Nepal, Índia, Marroc i Tanzània) i sobre les causes que provoquen que, milers de persones, es vegin obligades a deixar les seves llars fugint de realitats que vulneren els seus drets humans.
Els centres i les organitzacions participants han estat el col·legi La Salle Tarragona amb l’ONG Proide, l’Escola de Pràctiques amb el Comitè de Solidaritat Òscar Romero, l’escola Camp Clar amb l’ONG Dream Nepal, l’escola El Serrallo amb la Fundació Vicente Ferrer-Kolam ONG, el col·legi d’educació especial Sant Rafael amb l’Associació ECCIT, l’institut-escola l’Arrabassada amb el col·legi Lestonnac amb l’ONG AdricaNdoto, i el col·legi Mare de Déu del Carme amb l’ONG Open Arms-Reus Refugi.
]]>Tarragona junt amb 27 ajuntaments treballen en el projecte Ciutats Defensores dels Drets Humans per tal de visibilitzar i acompanyar la tasca de persones defensores i denunciar la persecució que pateixen enfortint les xarxes de suport i protecció, millorant el coneixement i la defensa dels drets humans entre la ciutadania.
A Tarragona ens acompanyarà la Genith Quitiaquez, que el dimecres 5 farà una xerrada a l’alumnat de l’Institut F. Vidal i Barraquer sobre la seva lluita pel territori i la cultura liderant iniciatives sobre justícia indígena i construcció de la pau. El divendres 7, l’alumnat de l’Institut Tarragona tindrà la oportunitat de conversar amb la Lucinda Evans, sobre la seva experiència com activista en la defensa dels drets de les dones, infants i persones LGTBIQ+ en una comunitat formada a la perifèria de Ciutat del Cap durant l’apartheid. Les dues activistes també es trobaran amb entitats de la ciutat per compartir lluites i sabers.
Per a més informació consulteu el web de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
]]>