La presentació anirà a càrrec d'Òscar Palazón, professor i escriptor, i intervindran: l'alcalde, Pau Ricomà; l'autor, Jaume C. Pons Alorda; la directora d'Angle editorial, Rosa Rey, i en representació del Gremi de Llibreters de Tarragona, Pitu Rovira.
Durant l'acte se sortejaran alguns exemplars entre els assistents.
Jaume C. Pons Alorda va néixer a Caimari, Mallorca, l'any 1984, i és poeta, narrador, traductor i professor d'escriptura creativa. Com a poeta, ha publicat quinze títols, d'entre els quals destaquen la trilogia Tots els sepulcres i el recent Era. Com a narrador, és autor del dietari de rodatge Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa, que explica la filmació de la pel·lícula Història de la meva mort del cineasta Albert Serra, i de la novel·la Faula. Com a traductor, ha traduït al català Lucia Pietrelli, Stefano Benni, Penelope Fitzgerald o Walt Whitman. Ha merescut guardons de prestigi com el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover, el Premi Pare Colom de Narrativa, el Premi Cavall Verd Rafel Jaume o el Premi de la Crítica Serra d'Or, entre d'altres. Actualment viu a Vilafranca del Penedès i treballa a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.
La novel·la: "Ciutat de Mal"
En una ciutat futura i inhumana dirigida per un misteriós Constructor, un jove aspirant a escriptor de trenta anys, encara verge, emprèn un viatge. El seu propòsit és visitar un artista mític, en Iannis de Corfú, i arribar a conèixer-se plenament a si mateix. Les aventures d'aquest escriptor es van trenant amb dues històries més: la d'una jove embarassada, que vol escapar als estrictes controls de natalitat, i la de la serventa major de la mansió dels Fulkna, una de les famílies principals de la Ciutat. Al final, en un extraordinari gir narratiu, les tres històries acabaran convergint en una sorprenent línia argumental.
La veu torrencial i vibrant de Pons Alorda imposa un ritme trepidant a les tres històries d'una novel·la que aborda conflictes d'identitat i de gènere, que estripa els destins preestablerts i la salvació dels personatges, que dinamita qualsevol signe de convencionalitat, que hibrida gèneres literaris i que s'enlaira sobre una llengua original, exuberant i festiva. Per al lector, una experiència intensa, totalment inoblidable.
Comentaris de l'obra
El jurat del Premi Pin i Soler n'ha destacat «una voluntat d'estil i un llenguatge molt expressiu» i la capacitat de «crear un univers apassionat i excèntric que, malgrat l'estranyesa, ens captiva».
«Ciutat de Mal és un dels deliris més perfectes i fascinants que he llegit mai. El cim de Jaume C. Pons Alorda.» — Lluís Calvo
«És un d'aquells llibres que encenen el lector.» — Ramon Mas, sobre Faula
Podeu tenir-ne més informació descarregant-vos-en el dossier de premsa.
]]>El mateix Dia Mundial de la Poesia es presenta la novetat que, tot i mantenir el seu eix principal el dia 21 de març, s’expandeix amb més de 12 actes, del 13 fins al 27 de març. Entre ells, com sempre, el Vermut poètic que té lloc el 21 mateix, a la Biblioteca Pública de Tarragona. I, com a novetat significativa, la Marató de Poesia Viva al Camp de Tarragona, que tindrà lloc l’endemà, dia 22, també a la Biblioteca Pública de Tarragona, amb la participació d’una nodrida representació de poetes del Camp de Tarragona.
Pel que fa als 80 anys del final de la Guerra Civil i l’inici de l’exili republicà, des del passat mes de gener ja han tingut lloc una gran quantitat d’actes. Ara, ja dins de la Primavera, el dia 23 de març, al Teatret del Serrallo, tindrà lloc l’espectacle Victorino mira al cel, basat en la vivència personal d’un soldat canongí mort el gener del 39, quan fugia de la desfeta del Segre. El tema de l’exili serà protagonista en l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona.
Aquesta Primavera Literària s’aprofitarà també per celebrar els 20 anys de l’editorial tarragonina Arola Editors. Després de l’acte de celebració que ja va acollir el Teatre Nacional de Catalunya, el 10 d’abril tindrà lloc la tradicional Recepció al sector de les lletres, a l’Antic Ajuntament, que enguany s’avança uns quants dies a causa de la Setmana Santa i que, en aquesta ocasió, tindrà com a convidat l’editor Alfred Arola. Uns dies després, el 13 d’abril i durant tot al dia, el Teatre Metropol presentarà tota una programació d’actes, adreçats a diferents públics, per celebrar els 20 anys de l’editorial.
Un tercer fil conductor d’aquesta Primavera Literària és el record de la trajectòria vital i literària de l’escriptor Jordi Tiñena, traspassat ara fa un any. Després de les Jornades que van tenir lloc el passat mes de febrer, organitzades per la càtedra Josep A. Baixeras, el mateix dia de l’acte de lliurament dels premis literaris s’inagurarà una exposició itinerant dedicada a Jordi Tiñena, al vestíbul del Teatre Metropol, que visitarà diferents espais de la ciutat a partir de la tardor. Alhora, està previst que el pròxim mes de juny es presenti el llibre fruit de les jornades de febrer, que edita la Diputació de Tarragona.
A part d’aquestes activitats singulars, el programa de la Primavera Literària acull des de presentacions de llibres i clubs de lectura, a tallers d’escriptura, conferències, exposicions o representacions teatrals basades en textos literaris. Hi participen singularment les llibreries Adserà i La Capona, les biblioteques de Tarragona i de Torreforta i els teatres Metropol, Sala Trono Armanyà i El Magatzem.
«Poetitza’t», nou festival
Com a novetat molt singular i destacable, el mes de juny proper (entre el 14 i el 16) tindrà lloc un festival de poesia, iniciativa de diferents persones, entitats i llibreries de la ciutat. Sota el nom de «Poetitza’t», aquest cap de setmana s’omplirà d’activitats poètiques, entre les quals s’inclourà l’acte corresponent del cicle «Veus de poeta», que organitzen la Casa de les Lletres i l’Escola de Lletres.
I amb poesia s’acabarà la Primavera Literària, amb una nova edició de l’acte «Veus paral·leles», enguany concebut en homenatge a Dolors Llorens, persona molt vinculada a l’esdeveniment. «Veus paral·leles» és un certamen poètic inicialment organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, que des de la segona edició, el 2004, se celebra a Tarragona, actualment organitzat per l’Associació de Professionals i Estudiosos de Llengua i Literatura Catalanes (APELLC), que tindrà lloc el 30 de juny, al Centre Cultural El Seminari.
Premis Literaris Ciutat de Tarragona
L’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona tindrà lloc el 4 de maig, a les 19 h, al Teatre Metropol i servirà, com ja s’ha dit, per recordar la figura de diferents escriptors del Camp de Tarragona que van veure la seva obra interrompuda per l’exili i que, alhora, van reflectir-lo en la seva obra. Singularment, ens referim a l’escriptor, periodista, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili (de qui commemorem els 70 anys de la mort), l’escriptor Domènec Guansé (de qui commemorem els 125 anys del naixement), l’escriptor Artur Bladé Desumvila (de qui l’any vinent és compliran 25 anys del decés), el músic, escriptor, periodista i dibuixant Joan Gols i Soler (de qui també es compleixen 125 anys del naixement) i el periodista, director que fou del Diari de Tarragona, Lluís de Salvador (de qui l’any passat van complir-se 125 anys del naixement).
Us adjuntem en aquest enllaç el programa amb el detall dels diversos actes.
Al web de la Casa de les Lletres se'n podrà anar seguint la informació i s’anirà actualitzant.
]]>Totes les activitats culturals, esportives, socials i de formació de la ciutat es poden consultar al web de l’agenda municipal o a l’app gratuïta TGN Agenda.
]]>Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler: 89
Premi de traducció Vidal Alcover: 13
Premi de narrativa curta per Internet Tinet: 190
Se segueix, doncs, en línies generals, la tendència establerta a partir de la implantació del nou cartell i model organitzatiu, ara fa set anys.
Així, la xifra de novel·les presentades al premi Pin i Soler continua sent una xifra molt alta, per damunt de les xifres que es registren en premis similars; comptat i debatut, la sisena més alta en la història d’aquest premi, que va ser de 116 novel·les, el 2015. Des dels canvis introduïts el 2012, la participació en aquest premi ha oscil·lat entre les 82 novel·les de 2012 i 2016 i les 116 de 2015. Amb anterioritat, la xifra més alta havien estat els 43 de 1996.
Pel que fa a la xifra de relats presentats al premi Tinet, els 190 que s’hi han presentat constitueixen també una xifra prou alta, una mica per sota de les dels darrers anys (236 l’edició anterior), però sempre en una franja important. Malgrat les oscil·lacions en el nombre de participants que presenta aquest premi, la xifra no deixa de ser molt considerable.
Per últim, la xifra de projectes de traducció presentats al premi Vidal Alcover, que sempre ha estat un premi de participació no gaire alta però de gran qualitat, queda estabilitzada en la raonable xifra de 13 projectes, tres més que l’any passat. En la darrera etapa, el Premi Vidal Alcover ha oscil·lat entre els 6 projectes de 2012 i els 20 de 2016.
D’aquesta manera, el premi Tinet de narrativa breu continua sent un premi molt participatiu, que dona cabuda sobretot a gent que comença, sense excloure, però, autors amb trajectòria consolidada. L’atractiu del premi Tinet és doble. D’una banda, la dotació econòmica (1.000 €), que sembla petita, però que no ho és si tenim en compte que es refereix a un conte de 6 pàgines com a màxim; d’altra banda, el fet que, a més del conte premiat, altres 14 són publicats. El premi Pin i Soler es manté com el premi de novel·la en català amb més participants; és un premi que, a més, des dels darrers anys en què l’obra guanyadora la publica l’editorial Angle, manté una línia coherent associada a la qualitat literària. I, per últim, el premi Vidal Alcover s’aferma com el premi de traducció en català de referència.
En tots tres premis es detecta que els participants provenen dels diferents territoris de parla catalana. La majoria, del Principat de Catalunya, i la resta del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord. Hi ha també alguns treballs procedents de fora del domini català, concretament de Galícia, La Rioja, França, Suïssa o Canadà.
En relació al premi de traducció, també cal fer esment a la diversitat de propostes. Per llengües, la majoria procedeixen de l’anglès (5), i el francès (5). La resta es reparteixen entre grec clàssic, espanyol i gallec Per èpoques, una proposta correspon a l’època antiga, una a la medieval, 7 al s. XIX i 4 a XX. Quant a gèneres, hi ha un predomini de la poesia: 8 propostes, al costat de dues novel·les, dos aplecs de relats breus i una proposta teatral.
A partir d’aquest moment, els lectors que fan la preselecció de les obres i els membres dels jurats començaran a treballar per tal que en el proper 11 de maig es puguin donar a conèixer els tres veredictes.
Com a dada curiosa, direm que el conjunt de treballs presentats en aquests tres premis al llarg de la història dels PLCT ha superat ja els 6.000 (6.029 exactament).
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona i compten amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, la Joieria Blázquez i les editorials Cossetània, 1984 i Angle.
]]>Els treballs que optin als premis es poden presentar fins al 15 de gener de 2019 i el lliurament tindrà lloc el dia 11 de maig de 2019, al Teatre Metropol. Aquest any, els membres del jurat s’han seleccionat tenint en compte la solvència de la trajectòria professional de cadascun i buscant l’equilibri entre la presència de dones i homes. Així, entre els 15 integrants hi ha els escriptors Vicenç Villatoro i Lluís Anton Baulenas, la directora i fundadora de l’Escola de Lletres, Lurdes Malgrat i la llibretera i crítica literària Marina Porras, entre d’altres. (Podeu veure aquí la relació de membres del Jurat.)
Altres notícies sobre els Premis Literaris Ciutat de Tarragona
El proper dia 20 de novembre es presentarà el volum guanyador del premi Tinet de narrativa curta per internet, Cara de peix i altres contes (Cossetània edicions), a les 19.30 h a la Llibreria Adserà, de Tarragona. En aquest volum es recullen el conte guanyador, que li dona títol, escrit per M. Victòria Lovaina, i altres 14 relats.
El prestigi dels Premis va augmentant i les novel·les guardonades a Tarragona van assolint altres reconeixements. L’any passat Eren ells, de Carles Rebassa, premi Pin i Soler de novel·la 2016, i Cançoner, de Petrarca, en traducció de Miquel Desclot, premi de traducció Vidal Alcover 2001, assolien el Premi Ciutat de Barcelona en les seves respectives categories (novel·la i traducció). Enguany la novel·la Les quatre vides de l’oncle Antoine, de Xavier Aliaga, premi Pin i Soler 2017, va ser distingida amb el Premi de la crítica dels autors valencians. A més, Eren ells està en procés de traducció a l’àrab i veurà la llum properament en una editorial d’Egipte.
Pel que fa al premi de traducció Vidal Alcover, continuen publicant-se les obres guanyadores que ja han assolit la finalització del projecte. En el darrer curs han aparegut Contes per a un any, de Luigi Pirandello, en traducció de Jaoquim Gestí (premi de 2007), i Peregrinação de Fernão Mendes Pinto, en traducció de Gabriel de la S. T. Sampol (premi de 2015). I properament s’editarà la gran novel·la Petersburg, d’Andrei Beli, en traducció de Miquel Cabal (premi de 2014).
]]>Ara fa vuitanta anys, entre el juliol i el setembre de 1938, cap a les acaballes de la guerra, la ciutat de Tarragona es convertia en l’escenari del rodatge d’una pel·lícula sobre el conflicte bèl·lic. L’escriptor francès André Malraux, que el 1933 havia adquirit notorietat internacional en guanyar el Premi Goncourt per La conditions humaine, en esclatar la guerra del 36 es va involucrar decididament en la defensa de la República. Una de les accions que va portar a terme va ser la producció i direcció del film Espoir (Sierra de Teruel), parcialment rodat a Tarragona. Durant unes setmanes de l’estiu del 38, doncs, la ciutat es va veure envaïda d’escriptors, productors, actors. L’equip s’allotjava a l’Hotel París. Entre altres persones, formaven part de l’equip l’escriptor Max Aub, els actors Josep Sampere (pare de Mary Sampere), que llavors era molt popular per les seves actuacions al Paral·lel barcelonès, o Julio Peña, actor madrileny que ja havia passat per Hollywood. El rodatge es va fer en diferents localitzacions, sobretot de la Part Alta, que és perfectament reconeixible a la pel·lícula. El rodatge devia commoure enormement els tarragonins de llavors, ja que el país estava en guerra, el front era a prop i en les escenes rodades a Tarragona s’hi utilitzava foc real, cosa que va provocar més d’un ensurt entre la població.
* L’entrada a la projecció és gratuïta.
Invitació a la projecció comentada de la pel·lícula Espoir, d'André Malraux
]]>
A tot al llarg de l’any, les programacions literàries de la ciutat tindran el protagonisme especial de dues escriptores nascudes ara fa cent anys, Montserrat Abelló i Maria Aurèlia Capmany. Però també de Pompeu Fabra. I una celebració singular: els 80 anys del rodatge a Tarragona d’algunes de les escenes de la pel·lícula Espoir, d’André Malraux, basada en una novel·la del mateix autor.
Any Montserrat Abelló
De la tarragonina Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014), junt amb la Institució de les Lletres Catalanes, vam acollir a la nostra ciutat l’obertura de l’Any Montserrat Abelló, amb un acte que va tenir lloc el passat 1 de febrer, data de naixement de la poeta i traductora.
Durant aquesta primavera se la recordarà en els diferents actes que han estat organitzats amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març, concretament el Vermut poètic que, com cada any, tindrà lloc a la Biblioteca Pública de Tarragona, i el recital Al cor de les paraules, organitzat per l’Escola de Lletres, la Casa de les Lletres i l’APELLC, que tindrà lloca l’Antic Ajuntament. A més, Òmnium Cultural del Tarragonès ha organitzat una taula rodona sobre l’autora, el dia 12 d’abril. Una exposició sobre Montserrat Abelló, produïda per la Institució de les Lletres Catalanes es podrà veure a l’Antic Ajuntament, entre el 21 de març i el 9 d’abril, i a la Biblioteca Pública de Torreforta, entre l’1 i el 21 d’abril.
Any Maria Aurèlia Capmany
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918 – 1991), tot i que no era tarragonina hi va tenir una gran vinculació, sobretot en els darrers vint anys de la seva vida. Enguany, l’organització dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, l’homenatjarà en un acte que tindrà lloc el pròxim 5 de maig, al Teatre Metropol. Es tracta d’un acte singular, creat per a l’ocasió, com ja es va fer el 2016 en ocasió del 80 aniversari d’Olga Xirinacs, i que dirigirà Marc Chornet. A més a més, la Casa de les Lletres produirà una exposició per donar a conèixer l’obra d’aquesta escriptora cabdal de les lletres catalanes i la seva relació amb Tarragona. L’exposició, durant els pròxims mesos, es podrà veure al Teatre Metropol, al Teatre Tarragona i a l’Antiga Audiència i, més tard, itinerarà per biblioteques, centres cívics i centres educatius.
Pompeu Fabra i André Malraux
Per celebrar els 150 anys del naixement del lingüista Pompeu Fabra, el seny ordenador de la llengua catalana, durant la Primavera Literària se celebraran un seguit de conferències organitzades per Òmnium Cultural del Tarragonès. A la tardor es programaran més activitats per reconèixer la seva tasca.
Per últim, pel que fa a celebracions, destaca l’acte que tindrà lloc el 12 de juliol, a l’Antiga Audiència, amb motiu dels 80 anys del rodatge a Tarragona de la pel·lícula Espoir, d’André Malraux. Aquesta pel·lícula, també coneguda amb el títol Sierra de Teruel, transcorre durant la guerra civil i està basada en una novel·la del mateix autor. Tot i que la ficció transcorre en el front d’Aragó, algunes de les escenes es van haver de rodar a Tarragona, ciutat perfectament identificable a les imatges. L’acte consistirà en la projecció de la pel·lícula i els comentaris de l’especialista en el tema Antoni Cisteró, autor, entre altres, de la novel·la Campos de esperanza, basada precisament en aquest rodatge.
Reconeixement als autors locals
Celebracions a banda, la programació de la Primavera Literària comptarà amb tots els actes que de manera habitual ja van organitzant les entitats literàries de la ciutat. A més del Dia Mundial de la Poesia, St. Jordi i l’acte de lliurament dels Premis Literaris, hi haurà la tradicional Recepció al sector de les lletres amb motiu del Dia del Llibre, que enguany tindrà lloc el dia 18 d’abril i comptarà amb Xulio Ricardo Trigo com a autor convidat.
El cicle Zona Drama, dedicat a lectures dramatitzades de textos que encara no hagin estat estrenats, principalment d’autors de la zona, en aquesta ocasió, per primera vegada, oferirà dos textos sortits dels tallers d’escriptura dramàtica que s’imparteixen a l’Escola de Lletres. Els seus autors són Maria Roig i Antoni Tur i els dirigirà Francesc Cerro. Tindrà lloc el dia 7 de juny a l’escenari del Teatre Metropol (entrada pel carrer Armanyà).
El cicle Veus de poeta, en què intentem destacar, cada vegada, un autor del nostre territori, estarà dedicat aquesta vegada a Isabel Ortega (Tarragona, 1955), autora de diversos poemaris i guanyadora del Premi de Poesia Comas i Maduell 2001.
A part d’aquestes activitats singulars, el programa de la Primavera Literària acull des de presentacions de llibres i clubs de lectura, a tallers d’escriptura, conferències o representacions teatrals basades en textos literaris.
Al web de la Casa de les Lletres es podrà anar seguint la informació i s’anirà actualitzant.
Nota aclariment: La projecció de la pel·lícula Espoir d’André Malraux serà el 12 de juliol. En els programes impresos apareix per error el dia 5 de juliol.
]]>Les persones que se la descarreguin podran personalitzar-se-la al seu gust marcant-ne els actes preferits i també rebre notificacions sobre les novetats seleccionant els temes que més els interessin. En els moments culturalment més interessants, a més, podran accedir en un sol pas a les programacions de cicles com Carnaval, el Festival Internacional Dixieland, Setmana Santa, Tarraco Viva, el Concurs de Focs Artificials, el Festival Sota la Palmera, Sant Magí, Santa Tecla, Tarragona Història Viva, el Festival SCAN de Fotografia, les temporades dels Teatres de Tarragona i dels Centres Cívics o Nadal, com passa actualment.
L’app, d’altra banda, conté notícies relacionades amb l’activitat de la ciutat i informació de diversos llocs d’interès; així mateix, les persones o col·lectius que dinamitzen esdeveniments poden enviar-ne informació a través d’un formulari perquè s’incorpori a l’app i a la l’agenda del web municipal.
Tal com comenta José Luis Martín, tinent d'alcalde de Transparència, “aquesta nova app ajudarà els ciutadans a trobar, en un únic lloc i de manera ràpida, totes les activitats que tenen lloc a Tarragona i a organitzar, doncs, el seu temps lliure de manera més còmoda i amb més previsió. La ciutat compta amb un dinamisme molt rellevant i ofereix una gran quantitat d’actes cada setmana, però, de vegades, costa trobar-ne la informació concentrada; en aquest sentit, aquesta nova eina contribueix a facilitar-ne l’accés i és un pas important en la línia de treball que l’Ajuntament desenvolupa, des de fa temps, en aquest sentit.”
L’empresa que ha desenvolupat tecnològicament l’app és SEMIC i la fotografia que l’encapçala i que acompanyen tota la campanya de llançament han estat cedides per Mar Lopez Ribera, que va ser la Fotògrafa Convidada a les xarxes de Tarragona Cultura durant el mes d’agost d’enguany.
> En aquest enllaç us podeu descarregar l'app
]]>
La trobada servirà per commemorar la cloenda del Congrés de Cultura Catalana en l’àmbit religiós que es va celebrar a Tarragona el 2 d’octubre de 1977. En aquell acte es van realitzar activitats com una taula rodona sobre "El fet religiós als Països Catalans del 1939 ençà i perspectives de futur", una conferència sobre "La dona catalana i la religió” i la presentació de la campanya Ús Oficial del Català amb Jaume Fuster, Gabriel Bibiloni i Blai Fuster. 40 anys després, el Seminari acull una nova taula rodona per celebrar i reflexionar al voltant de les resolucions acordades en el Congrés de Cultura Catalana, com ara la normalització del català en el fet religiós, la revisió de les demarcacions generals i diocesanes i la instauració d’un règim de separació Església-Estat que garantís la llibertat religiosa.
]]>Les persones que ja tenen l’entrada per assistir-hi, els hi servirà pel dia que s’estreni l’obra, que s’anunciarà properament.
]]>La Mostra de Cinema de Drets Humans ha projectat 14 films procedents d’Alemanya, l’Índia, Dinamarca, Palestina, l'Argentina, Espanya, Anglaterra, els Estats Units i el Sàhara. El format d’enguany ha combinat curts, migs i llargmetratges, per donar més dinamisme i diversitat d’autors i punts de vista. En les cinc sessions hi han assistit 208 persones, amb una mitjana aproximadament de 40 persones cada vespre.
Ahir dijous va tancar la programació amb el tradicional Yo Pongo Internacional, que aquest estiu ha arribat a la seva sisena edició. Aquesta iniciativa pretén que la ciutadania tarragonina comparteixi un sopar a la fresca, cuinant un plat d’algun indret del planeta, explicar-ne la recepta i fer un tast col·lectiu. Aquest any s’hi han aplegat sabors procedents del Pakistan, Marroc, Romania, Brasil, Andalusia, el País Valencià i Catalunya, entre altres orígens. L’escenari obert va acollir fados, bollywood, dansa del ventre, folk, cançó tradicional, swing, en una màgica simbiosi de ritmes i colors. Aquesta edició va reunir unes 130 persones.
La consellera de Cooperació, Ivana Martínez, ha manifestat la intenció de consolidar aquestes iniciatives adreçades a la ciutadania en general i, molt especialment a la infància, “per tal que puguin donar fruits a mitjà termini, ja que la sensibilització i la conscienciació són tasques lentes però imprescindibles en una societat lliure i compromesa, com la nostra”.
]]>En aquest sentit Josep Maria Prats, el conseller de Cultura de l’Ajuntament, va portar a la comissió esmentada un pla que contempla en primer lloc la creació el Servei Municipal de Biblioteques de l’Ajuntament de Tarragona que gestionarà i coordinarà els futurs equipaments; i en segon lloc iniciar els treballs de reforma del Mercat de Torreforta per traslladar-hi l’actual biblioteca, ubicada ara al Centre Cívic del qual depèn. I el pla es continuarà desenvolupant amb la transformació del Punt de lectura a Sant Pere i Sant Pau, en biblioteca, la creació d’una biblioteca a Sant Salvador i dues biblioteques més a la Part Baixa i la Part Alta de la ciutat.
En aquests cinc anys es prioritzarà, en primer terme, l’adequació del Mercat de Torreforta amb un pressupost per al 2018 en remodelació i rehabilitació de 400.000€. En els propers anys es desenvoluparan els projectes per als següents espais que entre rehabilitacions dels espais, mobiliari i material informàtic, sumen un total de gairebé 9.7 MEUR que necessita el pla per tirar endavant.
Segons ha apuntat el conseller en roda de premsa duta a terme aquest matí “la biblioteca, per a molts ciutadans, és l’únic accés que tenen a la cultura”, molts d’ells “accedeixen a aquest espai per trobar-hi els recursos necessaris per tirar endavant la seva formació”. L’accés a la lectura és, a més, “un dret fonamental que cal facilitar, per generar ciutadans actius, crítics i competents dins la societat”.
Per tal de tirar endavant l’aprovació d’aquest pla, la conselleria de Cultura va presentar un informe econòmic i de viabilitat dut a terme en els darrers mesos que presenta el desenvolupament tècnic i a curt, mig i llarg termini de totes les fases que s’hauran d’anar seguint. Al mateix temps l’informe argumenta que “cal elaborar un pla de lectura pública, amb l’objectiu de convertir Tarragona en una ciutat lectora”, que vagi acompanyat d’aquestes noves instal·lacions i coordinat des del nou Servei, adscrit a la conselleria de Cultura.
Tots els equipaments hauran de disposar d’un espai de 1.000m2 aproximadament, tal i com s’estableix, així com un equip de treballadors, que contemplin un horari al màxim assequible a tots els públics, una dotació important de fons bibliogràfic, així com mobiliari i material informàtic, una programació paral·lela d’animació a la lectura i totes les despeses de funcionament i manteniment pròpies d’unes instal·lacions d’aquestes característiques.
]]>Per a més informació, cal adreçar-se a l'Oficina Jove del Tarragonès, que es troba a la Pl. Imperial Tàrraco, 1; al telèfon 977 251 873 o al correu electrònic tarragones@oficinajove.cat.
]]>L'Ajuntament per mitjà de la Xarxa de Centres Cívics de la Ciutat ha convocat el 1r Certament literari "365 maneres de dir t'estimo". El concurs s'adreça a majors de 16 anys i el tema a desenvolupar és l'amor i les diferents maneres de dir t'estimo expressant-se a través de textos literaris.
D'altra banda, amb la col·laboració de la Comunitat d'InstagramersTGN, s'ha convocat el IV Concurs d'Instagram #CentresCivicsTGN, amb la mateixa temàtica. Les persones participants han de ser majors d'edat, tenir un perfil públic a Instagram i seguir els perfils de @centrescivicsTGN i @igersTGN. Les imatges que es vulguin presentar al concurs s'hauran de publicar a la xarxa social Instagram amb les etiquetes #CentresCivicsTGN, #365testimo i #IgersTGN al títol de la imatge.
El termini de participació en els dos concursos és del 18 d'abril al 7 de maig a les 22 hores.
El veredicte es farà públic el 12 de maig a les 19 hores al hall del Teatre Tarragona, posteriorment, es publicarà a les xarxes socials de Centres Cívics i d'InstagramersTGN.
Bases del 1r Certamen literiari "365 maneres de dir t'estimo".
]]>