L'obra està composta per il·lustracions que formaven part d’un calendari, una per cada mes d’un any meravellós que l’artista dominicana resident a Barcelona va passar amb la meva mare, i reconnectant amb la terra que la va veure néixer abans de partir a l'estranger quan era adolescent. Les il·lustracions apel·len a aquests sabors i olors que ens fan viatjar com per art de màgia als moments més feliços de les nostres vides, allà on comencen les nostres vides, allà on és el meu cor.

Horari obertura de dimarts a dissabte de 16 h a 21.30 h

Elaborada per la Carme Porta Abad, comissària de l'Any Nativitat Yarza Planas i Elisabet Nel·lo Tubau, disseny gràfic.

Natividad Yarza Planas (Valladolid, 1872 - França, 1960), primera alcaldessa a Catalunya elegida democràticament a les eleccions de gener del 1934 en la candidatura d'ERC de Bellprat. Mestra, miliciana i política.

L'any 1876 la família es va instal·lar a Barcelona. Va treballar com a mestra en diversos municipis fins a 1930, any en què va ser nomenada mestra de l'escola de Bellprat. Afiliada al Partit Republicà Radical Socialista, va ser membre de la Junta Directiva del Centre Radical Socialista del Districte IX de Barcelona i va participar en la creació del Centre Radical Socialista de Bellprat. Va ser també una de les fundadores de l'Associació Femenina Republicana Victoria Kent a Barcelona (1931), que volia fomentar la col·laboració de les dones amb la República. En 1933 Yarza va presidir la comissió gestora a l'Ajuntament de Bellprat i va ser triada sotssecretària de la Junta General Constituent de l'Institut Laic Benèfic de Catalunya.

Després de les eleccions generals de novembre de 1933, Yarza va abandonar el Partit Republicà Radical Socialista i es va afiliar en Esquerra Republicana de Catalunya. Va encapçalar la candidatura a les eleccions municipals a Bellprat el gener de 1934, en les quals va ser triada alcaldessa, i va ser nomenada la primera alcaldessa de Catalunya i de tot l'Estat espanyol triada per sufragi universal. Poc després va ser destinada com a mestra, a la Pobla de Claramunt, i va haver d'abandonar l'alcaldia. Durant la Guerra Civil, malgrat tenir 63 anys, es va allistar en la columna del Barri, que la va portar al capdavant d'Aragó, i en acabat es va traslladar a Barcelona per a integrar-se com a mestra del Consell de l'Escola Nova Unificada. Després de la guerra es va exiliar a França, i en 1940 la Comissió depuradora de Magisteri la va donar de baixa com a mestra. Va morir a Tolosa en 1960.

Horari

• De dilluns a divendres d'11 a 22 h
• Dissabtes i festius d'11 a 13 h

«Coneixem el racisme que es du a terme envers la comunitat asiaticodescendent?». Amb el monòleg «El silenci de la fera», de Sònia Masuda, i xerrada de Leyao Rovira.

Coneixem el racisme que es du a terme envers la comunitat asiaticodescendent? Ser asiàtic no vol dir res, però suposa molt. Perquè, sí, dins d'aquesta comunitat també es viu discriminació racial.
Es farà una reflexió sobre el racisme envers la comunitat asiaticodescendent.

De la veu dels griots (narradors orals africans) ens van arribar grans contes sobre Àfrica, contes que no sempre reflecteixen la realitat actual.

Silvia Albert Sopale reprèn aquesta tradició com a afrocatalana criant una nena mestissa i es pregunta: Com influeix en la infància la narració? Quines històries sobre el continent es queden a la memòria de la seva filla i d'altres infants?
Quins missatges els arriben? Per això recopila diversos contes amb protagonistes alegres, lluitadors, compromesos socialment i els adapta a aquests temps igual que es van adaptar al seu moment els contes clàssics europeus.

Els contes africans van ser utilitzats per explicar el món fa molts anys; ara tenen la funció d'entretenir i ensenyar valors i transformar l'imaginari que es creï sobre el continent.

Per això Silvia utilitza els recursos orals coneguts al món del teatre i rescata altres no tan coneguts per la gent jove, com són l'ús dels efectes especials generats al moment amb materials domèstics i un looper.

DJ Niña Mai (salsa, electrocúmbia i dancehall / Barcelona).
Llibertat, irreverència i transgressió. Vine a celebrar el vermut feminista. Ballarem al ritme de salsa, electrocúmbia, dancehall i altres ritmes afrollatins conduïts per la DJ Niña Mai (@laninamai). T’esperem a la festa antiracista, feminista, queer i diversa de Tarragona. Prepara’t per moure l’esquelet fins a baix de tot! Espai lliure d’actituds masclistes, racistes, transfòbiques i homòfobes.

Xerrada amb l’autora “Humor y venganza: una charla sobre cómo convertir la rabia y las ansias de venganza en humor.”

Rocío Quillahuaman fa animacions sobre gent que li cau malament des de fa dos anys. Ha aconseguit convertir la ràbia i la rancúnia en una cosa creativa que tant li serveix de catarsi i com per desenvolupar les seves idees. En aquesta xerrada parlarà sobre com es va originar tot, el procés creatiu i sobre com concep la creativitat.

Rocío Quillahuaman va néixer a Lima el 1994 i va arribar a Barcelona el 2005. A vint anys va començar a dibuixar fanarts d'amics i celebritats per diversió, però se'n va anar de les mans: ha dibuixat més de 300 retrats que ha exposat a Madrid i Barcelona. El 2018 es va llançar a crear vídeos d'animació que ràpidament es van fer molt populars a les seves xarxes socials, pel seu to crític i humorístic. Actualment, és guionista i col·labora mensualment amb peces d'animació per a la revista Yorokobu i altres plataformes. Ha fet al voltant de 300 animacions i també ha escrit el seu primer llibre, Marrón, editat per Blackie Books.

En el marc d’actuacions, del Dia Internacional de la Dona, es convocarà el concurs literari “Relats de Dones” i el concurs “Còmics per la Igualtat”. Sent el 2023 la seva 23a i 6a edició respectivament amb previsió de data de lliurament dels premis al voltant de dates properes a la diada de Sant Jordi, per donar visibilitat a la creativitat literària de les dones.

En aquest temps, el concurs literari s’ha consolidat com una iniciativa que promou la creativitat literària i fomenta la visibilitat de les dones creadores, remarcant la seva mirada i pensament com a elements claus de transformació social.

Des de la seva creació, les obres presentades han anat millorant quantitativament i qualitativament. En l’actual conjuntura socioeconòmica, és crucial seguir treballant per assolir la igualtat de gènere real i efectiva en tots els àmbits de la nostra societat.

Actualment, diferents col·lectius lluiten per l’erradicació de les discriminacions de gènere i en la creació de nous imaginaris igualitaris i no sexistes.

L’ampliació del concurs amb altres formats i codis, com és el còmic, té una doble finalitat; per una banda, impulsar i visibilitzar la diversitat de les aportacions de les dones a l’espai literari i cultural de la ciutat, i per altra, incorporar una visió no sexista ni androcèntrica a la cultura. D’aquesta manera, es potencia d'igual manera la creació artística de dones i homes, i es divulga, així com contribueix a la prevenció i erradicació de la violència masclista, tot mostrant les desigualtats i discriminacions per raons de gènere.