En acabar el lliurament de premis, alumnat, docents i representants de l'Imet i el Departament d'Educació s’han dirigit a sota de la casa de l’Olga Xirinacs, que ha sortit al balcó a saludar i ha gaudit d’una cantada conjunta en el seu honor. Finalment, una petita representació ha pujat a casa seva a lliurar-li regals que li havien preparat els infants.
Els guanyadors de les cinc categories (A – cicle inicial, B – cicle mitjà, C – cicle superior, D – 1r cicle d’ESO i E – 2n cicle d’ESO) i amb dos premis per a cada categoria han estat:
Els centres educatius que han participat en aquesta edició han estat l’Escola Sant Pere i Sant Pau, l’Escola Cèsar August, l’Escola Marcel·lí Domingo, l’Escola El Miracle, l’Escola Pax, l’Escola de Pràctiques, l’Escola Saavedra, l’Escola El Serrallo, el Col·legi Joan Roig, l’Institut Pons d'Icart, l’Institut Tarragona i l’Institut Antoni de Martí i Franquès.
El cartell del certamen ha estat dissenyat per l’Amber Rosales Moncada, alumna de 6è B de l'Escola Pax.
La iniciativa s’emmarca en el Pla Educatiu d’Entorn (PEE), al qual pertanyen els centres educatius de Tarragona que han participat en el certamen jornada. Aquest concurs té com a objectius promoure el gust per la lectura entre l’alumnat de la ciutat, reconèixer l’esforç del professorat per engrescar l’alumnat a gaudir d’aquest gènere literari i homenatjar l’escriptora tarragonina Olga Xirinacs.
]]>Amb aquest acord, el Govern de la Generalitat referma el compromís amb Tarragona com a capital cultural del país, fomenta la creació i la consolidació del sector de la dansa contemporània, en aquest cas, la projecció nacional i internacional del talent que hi ha a Catalunya en aquest àmbit.
A més, una de les prioritats del Departament de Cultura per a aquesta legislatura és la promoció de la creació, la innovació i la internacionalització d’artistes i companyies catalanes.
CataLANDance té com a objectiu oferir una mirada àmplia i representativa de la dansa catalana actual als programadors i professionals internacionals, a través d’un format que combina presentacions, trobades i espais de debat, així com inserir Catalunya en els debats més actuals del sector. D’aquesta manera es promouen col·laboracions, s’impulsa la presència d’artistes i companyies catalanes fora de les nostres fronteres i es fomenta la contractació de les produccions de dansa de Catalunya a l’exterior. Al seu torn, Especial Dansa s’adreça, sobretot, a programadors catalans per estimular el circuit intern i ampliar els lligams entre els diferents agents del sector.
A banda de la programació professional, CataLANDance també inclou una selecció de peces dirigides al públic en general, tant de companyies i artistes emergents com de projectes consolidats, que reflecteixen la riquesa de llenguatges i formats que caracteritza l’escena actual.
La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha manifestat que “amb la concentració d’aquestes dues trobades professionals a la ciutat, Tarragona esdevindrà el principal espai de contractacions de les propostes coreogràfiques més actuals a nivell nacional i internacional. La ciutat es convertirà, per tant, en un autèntic pol per a l’activitat professional, la difusió i el foment de la dansa contemporània del país”. La consellera ha afegit que “amb aquest acord, el Govern de la Generalitat referma la seva aposta clara per Tarragona com a punt estratègic cultural del país”.
En aquesta línia, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, celebra “el fet que Tarragona passi a acollir un dels sis mercats estratègics d’arts escèniques i de música a Catalunya. Es tracta d’una fita importantíssima per a la nostra ciutat. I és que fruit de l’aposta ferma que des de fa temps duem a terme en aquesta disciplina artística, així com fruit de la cooperació entre ambdues administracions, ara ja sí podem dir que Tarragona esdevé veritable epicentre de la dansa contemporània a Catalunya”.
Ambdós esdeveniments tenen caràcter biennal i s’alternen en el calendari. Especial Dansa té lloc el 2026 –concretament, en una única jornada prevista per aquest dimecres 25 de març al Palau de Congressos de Tarragona- i la propera edició de CataLANDance se celebrarà el 2027 en una data encara per determinar. Amb aquesta alternança es garanteix que els i les professionals de la dansa catalanes disposin, cada any, d’una finestra per donar a conèixer els seus projectes, multiplicant a la vegada les oportunitats que també s’ofereixen a la resta de Mercats estratègics del Departament de Cultura, com són Mostra Igualada, Fira Tàrrega, Trapezi de Reus, Mercat Música Viva de Vic i Fira Mediterrània.
L’acord signat avui té una vigència de tres anys que cobreix el període 2026-2029, i a banda d’Especial Dansa i CataLANDance, també inclou un tercer esdeveniment anual: PRO365 Dansa. L’organització dels tres esdeveniments en aquest període té un pressupost de 825.000 €, dels quals el Departament de Cultura n’aporta 535.000 €.
PRO365 Dansa és una mesura del II Pla d’impuls de la dansa que fomenta la contractació d’espectacles de dansa contemporània de companyies catalanes en el territori de Catalunya i pretén impulsar la capacitació professional del sector, mitjançant un programa d’acompanyament per a professionals de la gestió escènica. Té l’objectiu d’ampliar els seus coneixements en l’àmbit de la dansa i les arts del moviment i eixamplar la presència de la dansa en les programacions.
Tarragona manté una relació sòlida i continuada amb la dansa que combina programació professional, suport a la creació i una base comunitària molt activa. En l’àmbit professional, la ciutat integra la dansa dins la seva activitat escènica i l’enforteix amb esdeveniments específics com el Festival Dansa Tarragona de caràcter anual, que se celebra també aquesta setmana del 25 al 28 de març, adreçat a tota la ciutadania, el cicle En Dansa apropant la dansa contemporània en espais singulars de la ciutat com poden ser els monuments, la natura o antics equipaments en desús; i alhora, incloent propostes de dansa en les grans programacions estables d’arts escèniques o el Festival Camp de Mart.
Tarragona també impulsa el suport a la creació i coproduccions amb companyies i creadors/es, i ho fa en complicitat amb agents de referència del sistema —incloent el Mercat de les Flors—, com exemplifica la coproducció de Momentum de Wonderground (Roser Tutusaus i Tom Weksler) o Orgía, de la companyia Miquel Barcelona.
]]>Un any més, el Pla Educatiu d’Entorn de Tarragona (PEE) i la Biblioteca Pública de Tarragona organitzen aquest concurs, que té per objectiu difondre el gust per la poesia i generar equitat educativa i de qualitat. És per això que se celebra aquest premi literari, que reconeix el treball i l’esforç del professorat per donar a conèixer la poesia al seu alumnat i fer un homenatge a l’escriptora universal Olga Xirinacs.
Més de 480 alumnes de 12 centres educatius de Tarragona, que pertanyen al PEE, participaran en aquesta jornada. Els premis s'organitzen en cinc categories, per franges d'edat, i amb dos premis per a cada una d’aquestes. En finalitzar l’entrega, cada alumne guanyador llegirà el seu poema.
El cartell d’enguany ha estat dissenyat per un alumne de 6è B de l’Escola Pax, Amber Rosales Moncada.
]]>POESSIA donarà el tret de sortida el divendres 20 de març a les 18.30 h amb un projecte creat en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes, Del vrs al pxl. Es desenvolupa al llarg de diverses setmanes per Oriol Parés, juntament amb l’alumnat de l’INS Gabriel Ferrater de Reus, amb la idea de transformar textos poètics en imatges en moviment. A més, es presenta un poema visual col·lectiu, posant en valor la creació compartida i el diàleg entre educació, tecnologia i poesia.
A les 19.30 h, la jornada continua amb un espectacle poètic-musical del duet Ölivias, que presenta Polsim de dol amb el rapsoda Joan Rotger Julià, un muntatge que pren com a fil conductor la poesia d’Antònia Vicens, Blai Bonet i Josep Maria Llompart. Proposa una exploració a través d’un format híbrid entre concert i recital.
Dissabte 21 de març, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Poesia, la programació comença a les 18.30 h amb Goigs posthumans, d’Anna Pantinat, Lluís Vintró i Shoeg. Aquest projecte de poesia expandida, a partir de la llegenda del Sant Nin de Sant Pere de Casserres, s’endinsa en imaginaris posthumans i tensions entre tecnologia i santedat, articulant un dispositiu escènic on la veu, els sintetitzadors, el theremin i la bateria electrònica expandeixen la paraula.
La jornada es tanca a les 19.30 h amb el recital de Greta Sibling i Xevi GaTa, que, amb la veu com a únic instrument, construeixen un univers sonor que dona vida als poemes d’Ecografía. A través de diferents tècniques vocals, ofereixen un diàleg polifònic de gran delicadesa que convida el públic a una experiència íntima i immersiva.
Amb aquesta programació i complicitats, Mèdol reafirma una idea de poesia viva, en diàleg amb altres llenguatges i oberta a noves formes d’expressió, que connecta amb el present i amb els seus públics.
]]>Aquest dimecres, la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; ha presentat als diferents grups polítics aquesta proposta per tal que aquests puguin fer les seves aportacions al llarg de les properes setmanes.
La consellera ha expressat que “fruit dels compromisos que entomem a partir del Pla Estratègic Tarragona Cultura presentat ara fa 1 mes, ens posem mans a l’obra i materialitzem una de les seves accions per tal de garantir que les biblioteques públiques municipals constitueixin un dels serveis culturals bàsics de la nostra ciutat i un pilar fonamental per garantir l’exercici efectiu dels drets culturals a tothom sense excepció”. Volem que sigui un document de consens pels propers 16 anys”.
Un dels principis que orienten el Pla de desplegament dels Serveis Bibliotecaris és la idea de proximitat. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha destacat que “cal implantar els serveis bibliotecaris municipals responent al principi d’accessibilitat universal, per garantir l’accés equitatiu als serveis bibliotecaris amb independència de l’edat, l’origen, la situació socioeconòmica o les capacitats de les persones”.
El Pla Cultural Tarragona 2033 situa les biblioteques municipals com equipaments clau per garantir l’exercici efectiu dels drets culturals. Cal recordar que en el moment de redacció del Pla, la ciutat compta amb dues biblioteques públiques: la Biblioteca Pública de Tarragona a la zona Centre amb 1.700 m2 gestionada per la Generalitat de Catalunya i la Biblioteca Pepita Ferrer a la zona de Ponent amb 337 m2, de gestió municipal.
A això se suma el Punt de Lectura de Sant Pere i Sant Pau, en procés d’obres de condicionament i que preveu entrar en servei abans de l’estiu del 2026 a l’edifici Europa de Sant Pere i Sant Pau, com a punt d’extensió de la Biblioteca Pepita Ferrer.
Aquesta situació evidencia la necessitat de comptar amb noves biblioteques. D’acord al Mapa de Lectura Pública de Catalunya, la ciutat ha de disposar d’entre quatre i cinc biblioteques locals de proximitat.
El Mapa de la Lectura Pública del sistema bibliotecari de Catalunya fixa en l’art. 28 de la Llei 4/1993, de 18 de març, la necessitat de 4-5 biblioteques locals de proximitat a ciutats d’entre 150.000 i 200.000 habitants, a banda de la biblioteca central urbana.
A aquesta realitat, cal sumar-hi que l’anàlisi sociodemogràfica realitzada prèviament permet observar una tendència d’increment de població de cara a les properes dècades. La població de Tarragona podria assolir els 188.000 habitants l’any 2044 i els 200.000 habitants l’any 2050. Aquest augment genera nous reptes en la planificació dels serveis públics, especialment en l’àmbit cultural i bibliotecari, que han d’adaptar-se a una població més nombrosa i diversa.
Per tal d’afrontar les desigualtats històriques en l’accés a la lectura pública, el Pla de Desplegament dels Serveis Bibliotecaris Tarragona 2026-2042 estableix una divisió de la ciutat en quatre zones bibliotecàries: Centre, Nord, Llevant i Ponent. Aquesta zonificació, elaborada a partir de criteris poblacionals i geogràfics, permet una lectura precisa de les necessitats específiques de cada àrea, prenent com a punt de referència la distribució de districtes i seccions elaborada pel Departament de Topografia i Geomàtica de l’Àrea de Territori i Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona.
Segons ha assenyalat la consellera de Cultura, Sandra Ramos, “amb aquest pla el que aconseguim és dibuixar el camí i desplegar el mapa de lectura pública que li correspon a Tarragona. Cal que el sistema bibliotecari de la ciutat respongui i atengui a les necessitats de la població. Cal que siguin els Centre d’Atenció Primària de la vida cultural”.
Analitzada la legalitat vigent, s’ha preparat aquest traçat per desplegar durant els pròxims 16 anys de manera progressiva, per integrar els nous serveis bibliotecaris de manera coherent al planejament urbanístic i al model de ciutat.
La seva ubicació i dimensió es definiran prioritzant les zones amb major dèficit d’equipaments culturals i amb índexs socioeconòmics més baixos, d’acord amb criteris d’equitat territorial. El dimensionament dels equipaments aplica les recomanacions del Mapa de Lectura Pública de Catalunya, fet que garanteix serveis adequats en termes d’espais, col·leccions, horaris i personal.
Aquesta distribució i l’ordre temporal en la construcció de les noves biblioteques respon, a banda de prioritzar les zones amb menys equipaments, també a la previsió dels moments en què s’aniran desplegant els diferents plans parcials que comportaran increments poblacionals.
La xarxa prevista d’equipaments bibliotecaris de la ciutat està constituïda per una biblioteca central urbana, cinc biblioteques de proximitat i dos punts de lectura distribuïts en les quatre zones bibliotecàries (Centre, Nord, Llevant i Ponent) amb l’objectiu de poder garantir l’accés a la lectura a tota la ciutadania a una distància assequible de 15 minuts.
La redacció d’aquest pla s’ha dut a terme des de l’equip de la Secció de Biblioteques i Lletres de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona amb l’acompanyament del Servei de Biblioteques de la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
]]>Durant la sessió s’ha destacat la importància de garantir els drets culturals de la ciutadania, participar i avançar en el desplegament de la futura llei de drets culturals i situar la mediació com a eina transversal clau. Els participants han expressat també la seva preocupació per l'increment i la complexitat administrativa i burocràtica que dificulta el desenvolupament de les polítiques culturals, la necessitat de millorar el funcionament dels serveis culturals, posant les persones al centre i millorant les seves condicions de vida. S’ha insistit també en que cal cercar mecanismes per combatre la precarització estructural de les treballadores culturals.
El grup de treball pretén consolidar-se i interlocutar amb les diferents institucions, així com obrir-se a noves incorporacions de caps de cultura que comparteixin les mateixes inquietuds amb la voluntat d’enfortir la vida cultural i comunitària de les nostres ciutats.
]]>El Festival Internacional Teatre Màgic, organitzat amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, s’ha convertit en un referent gràcies a un públic fidel que cada any gaudeix d’una programació de qualitat que combina màgia, teatre i arts parateatrals, com les ombres xineses o la manipulació de bombolles de sabó. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha celebrat el llarg recorregut d'aquest esdeveniment més que consolidat en el nostre territori.
El festival donarà el tret de sortida el 30 de març al Centre Cívic Sant Salvador, i s’estendrà a tots els centres cívics de la ciutat amb tallers al matí i espectacles de màgia a la tarda protagonitzats per Leo Bordigoni, Koko, Circonfuso i el premiat Gonza Martini, entre d’altres. A més, després de la seva residència artística al Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau, els actors Pep Linares i José Gallardo estrenaran l’espectacle de màgia còmica Anselm & Jar 2.0.
Un dels plats forts d’aquesta edició serà l’espectacle familiar Màgia, a càrrec d’Inés la Maga, considerada de les millors a nivell mundial, acompanyada de Sasha Grilec, Connie i el Mag Gerard. L’actuació tindrà lloc el 4 d’abril a les 18 h, al Teatre Tarragona, i proposa un viatge fascinant per diverses disciplines de les arts il·lusòries.
En les setmanes següents, la màgia també arribarà al Centre Cultural Antic Ajuntament, amb un espectacle solidari a benefici d’Aspercamp; a la Biblioteca Pública de Tarragona, amb els llibres sorprenents d’Òscar Sánchez; i a l’Espai Kesse, que acollirà una classe magistral de trucs i el cabaret màgic de Gneis.
Més informació al web oficial.
]]>Així mateix el Festival comptarà amb un nou espectacle que combina circ i dixie de la companyia Traüt de Tarí, de Cambrils, al costat de Chuma Brothers, de Tanzània. Sota el nom de Circus Wheel Dixieland, oferiran un espectacle per diversos carrers i escoles, que emularà el moviment dels vaixells de vapor i les rodes amb les que els feien navegar pel Mississipi.
Durant els quatre dies del festival els carrers del centre, la Part Alta, la Part Baixa, el Port, la Vall de l’Arrabassada, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i Bonavista, seran els indrets on s’ha programat activitat, sumant el Teatre Tarragona i el Magatzem, entre d’altres. Pel que fa a les actuacions de carrer seran tant de grups locals com internacionals, vinguts de 14 països diferents de les que destaquen la Big Bike Orchestra vinguts de Polònia i que ho faran de manera sorprenent -damunt d’una bicicleta-; i els serbis Elvis Bajramovic Orkestar, guanyadors de la Trompeta d’Or del festival de Guča 2025. Big Bike Orchestra oferirà un concert en moviment; el públic l’haurà de seguir en bicicleta o similar i sortiran de davant de l’Autoritat Portuària, coincidint amb la inauguració del nou Parc del Port, fins a la Far de la Banya i tornar.
Enguany el Festival compta amb quatre espectacles de pagament, un cada vespre: Sara Dowling & Ignasi Terraza al Tarragona el dijous a les 20h que anirà precedit d’un col·loqui a l’entorn dels Drets Culturals a Palestina i com les arts escèniques son formes de resistència i reivindicació; Anggie Obin Quintet el divendres al Teatre el Magatzem; el 20è aniversari de la Sant Andreu Jazz Band el dissabte al Teatre Tarragona i Èlia Bastida Quartet, el diumenge a l’Auditori de la Diputació.
També comptarem una nova marató de ball swing, amb classe, música en directe i DJ a la Marina Port Tarraco i l’habitual Pícnic Dixie de diumenge, que es la millor manera de celebrar la música i l’arribada gairebé de la primavera. Es repeteix també la jam session, espai de trobada entre els músics locals habituals del festival i els que ens visiten de fora per a aquesta edició.
Així mateix, el divendres 17 a les 18h al vestíbul del Teatre Tarragona, es presentarà el documental L’home orquestra. L’aventura dels músics catalans a Amèrica; sobre l’emigració durant la dictadura, que comptarà amb presència del director i del músic protagonista, Jesús Peyrón i s’obrirà un debat a posteriori de la projecció.
La programació compta enguany amb una àmplia col·laboració com el suport de la Diputació de Tarragona dins el pla d’Estratègics i de Caixaforum, Port Tarraco i altres institucions; així com propostes privades, que entre totes, “sumen i refermen aquest compromís amb la cultura”, ha tancat la consellera.
La imatge del Festival d’enguany que és obra de Mar Borrajo, dissenyadora gràfica i de Tarragona, que des de fa uns quants anys desenvolupa projectes de comunicació visual vinculats especialment a l’àmbit cultural.
La proposta visual que ens va presentar s’inspira en l’univers del jazz, especialment en el segell discogràfic Blue Note, i busca traduir el ritme i la improvisació propis d’aquest llenguatge musical a través d’un treball tipogràfic expressiu.
El cartell incorpora 31 lletres “i” disposades en fila, evocant la manera com els músics desfilen tocant en les formacions de dixieland i fent referència, alhora, a la 31a edició del festival. La identitat incorpora també una estètica amb referències retro, vinculada a l’imaginari històric del jazz, reinterpretada amb un llenguatge gràfic contemporani.
Les entrades pels espectacles de pagament ja estam a la venda a entrades.tarragona.cat excepte l’acte de CaixaForum, que es pot consultar al web de CaixaForum.
Podeu consultar tota la programació aquí.
]]>La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha presentat la programació aquest matí acompanyada de representants del sector de les Lletres de la ciutat. Ramos ha posat en valor “la feina de conjunt, un cop més d’una gran diversitat de propostes literàries escampades arreu de la ciutat, alineades amb el Pla de foment de la lectura, que concep la lectura com a dret fonamental i promou l’accés equitatiu, la creació literària i el treball en xarxa entre agents culturals”.
Ramos ha destacat la figura de la Olga Xirinacs, ja que enguany, aquesta programació està protagonitzada per l’escriptora tarragonina amb motiu del seu 90è aniversari.
I és que l’Olga Xirinacs centra fins i tot la imatge de la Primavera Literària, amb un cartell obra de la dissenyadora tarragonina Noemí Rossell i de la il·lustradora, Gemma Aguasca que s’han inspirat en els poemes del nou llibre de l’escriptora, Passeig pel claustre (Ganzell Edicions) per presentar una imatge bucòlica del vol de la cadernera per damunt de les pomeres en flor.
Altres accions dins del cicle retran homenatge a l’Olga Xirinacs, com ara un autobús de l’EMT envinilat amb la imatge de l’escriptora i un poema o una acció poètica també als autobusos de l’EMT amb motiu del Dia Mundial de la Poesia (20 de març) a partir d’una selecció de poemes seus amenitzats per clowns de la companyia Passabarret durant els trajectes realitzats pels usuaris del servei de transport públic de la ciutat durant aquest dia.
Altres fites destacades al voltant del 90è aniversari de l’Olga Xirinacs és la reedició del Zona marítima, llibre amb el qual va obtenir el premi de novel·la Ramon Llull l’any 1986. Altres actes seran l’homenatge en col·laboració amb la Institució de les Lletres Catalanes per celebrar el seu 90è aniversari dilluns 11 de maig al Teatre Tarragona, i l’aniversari culminarà amb la gala de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona dedicats també a l’Olga Xirinacs, amb una proposta poètica en moviment creada per la companyia de circ EIA, que convidarà a un viatge sensorial a través de la seva obra. La gala tindrà lloc el dissabte 6 de juny a les 19.30 h.
La Primavera Literària inclou moltes altres activitats, algunes d’elles focalitzades en noves línies d’actuació arrel del Pla Municipal de Foment de la Lectura. És el cas del Taller de dibuix per a joves, una forma de fomentar la lectura incorporant llenguatges artístiques o el cicle de clubs de lectura accessible en col·laboració amb la Llar Municipal de Gent Gran del barri de Sant Pere i Sant Pau.
El 10 d’abril a la plaça de Pilar Pradells de Torreforta tindrà lloc l’espectacle final de l’activitat ‘De la poesia catalana a la música urbana’, en el qual, de la mà de Versembrant Escola Popular, més de 400 alumnes de 1r i 2n d’ESO de l’Institut Torreforta, l’Institut Campclar, l’Escola Joan XXIII i La Salle de Torreforta han participat en tallers pràctics on han après a musicar poemes i enregistrar-los. En aquesta festa oberta a tothom es podrà veure el resultat.
Durant aquesta Primavera també es presentarà el llibre, Cendra, de Grazzia Deledda, obra guanyadora del 25è premi de traducció Vidal Alcover, a cura de Mercè Ubach.
Tot el detall de la Primavera Literària es pot consultar de forma actualitzada a la TgnAgenda.
]]>Aquesta segona edició, el Festival ofereix quatre dies de peces de dansa per a tothom, gratuïts i de pagament, en espais emblemàtics de la ciutat com la Rambla Nova, el Teatre Tarragona, el parc de l’Amfiteatre, la plaça de les Cols, el Pla de la Seu, la plaça de la Pagesia o l’antic Seminari, entre d’altres.
Segons ha detallat aquest matí la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, “més de deu companyies consolidades d’arreu del país ompliran Tarragona de moviment i creativitat, amb artistes nacionals i internacionals i propostes úniques creades especialment pel festival”. Ramos ha expressat que “des de l’Ajuntament, impulsem aquesta iniciativa per fomentar aquesta disciplina, sovint menystinguda, que té un llenguatge universal i transversal, però sovint, per ser desconeguda entre el públic general, no té el lloc que li pertoca als escenaris.
Festival Dansa Tarragona acollirà un total de 12 actes, entre peces de dansa completes així com d’altres espectacles i activitats totes al voltant del món de la dansa. Una cinquantena de professionals entre programadors, gestors culturals i companyies participen en aquesta segona edició de l’esdeveniment.
D’entre totes les propostes, en aquesta edició destaca el projecte de mediació Piel de Plomo de la Cia Ana F. Melero & Luna Sánchez, organitzat des de l’àrea d’arts d’escèniques de l’Ajuntament com a pilot de projecte de mediació en col·laboració amb entitats locals com Assexora’t i l’Associació pel Foment de la Dansa de Tarragona. Altres destacats són No de la Venidera, que parlarà de la negació i de la creació; Un Poyo Rojo, que faran riure de nosaltres mateixos; Ior, de Marc Fernández, que tractarà a partir de la dansa sobre les relacions humanes; Pies de gallina, d’Ana F. Melero & Luna Sánchez, un espectacle sobre la delicadesa i la vulnerabilitat; o Faula, que presentarà criatures fabuloses, de Roser López Espinosa.
Es pot consultar la programació i comprar les entrades dels espectacles de pagament a tarragona.cat/cultura.
A banda del festival Tarragona Dansa, com ja es va anunciar fa pocs dies, aquest 2026 Tarragona torna a ser epicentre de la dansa acollint una nova edició de la jornada professional Especial Dansa, que té com a objectiu impulsar la contractació d’espectacles de dansa dins del mercat català i connectar les companyies amb els diferents professionals del sector.
La cita serà també el 25 de març i comptarà amb l’actuació de 15 companyies i l’assistència de 250 professionals del sector cultural d’arreu de Catalunya.
Finalment, aquesta primavera també compta amb una nova edició del cicle En Dansa, que aquest cop apropa la dansa contemporània a les instal·lacions del Port de Tarragona.
]]>Segons ha explicat l’alcalde Rubén Viñuales, “aquesta xifra suposa quadruplicar l'espai de la biblioteca actual (1.800 m²), la qual cosa la situarà com la segona biblioteca pública més gran de Catalunya darrera de la futura nova Biblioteca Pública de Barcelona”. Viñuales ha celebrat “avui és un dia molt important per Tarragona. La ciutat per fi tindrà el sistema bibliotecari que mereix”.
Les tres administracions han consensuat que la biblioteca es distribueixi en tres plantes de la Tabacalera, i la seva elecció ha atès criteris tècnics, d'ús i d'accessibilitat. Estarà situada al costat de les instal·lacions del Conservatori, la qual cosa farà del complex de l'antiga Tabacalera un espai integral dedicat a la cultura i les arts.
“La Biblioteca provincial se suma com a pota clau dins d’aquest nou pol cultural que representa Tabacalera, que assegura uns equipaments de qualitat, una oferta cultural i de proximitat a la ciutat”, ha dit la consellera de Cultura, Sandra Ramos.
Una vegada l'Ajuntament de Tarragona faci efectiva la cessió del terreny, el Ministeri de Cultura es farà càrrec de la redacció del projecte, les obres de reforma integral i l’equipament de la biblioteca a càrrec del seu pressupost, pel qual es preveu una inversió mínima de 20 milions d'euros. La gestió de la biblioteca estarà transferida a la Generalitat de Catalunya.
L'actual seu de la Biblioteca Pública de l'Estat a Tarragona se situa al carrer Fortuny, on ocupa un espai construït de 2.641 m2. La nova seu permetrà disposar d’unes instal·lacions més àmplies, que augmentin la superfície d'ús bibliotecari i l'espai d'emmagatzematge de dipòsits, així com els espais polivalents per a prestar serveis clau com activitats formatives, informació ciutadana o serveis dirigits a la població jove, entre altres. A més, permetrà una important millora en l'accessibilitat.
El Ministeri de Cultura cedirà a l’Ajuntament de Tarragona la seu del carrer Fortuny, un cop la nova seu estigui en funcionament, per tal que sigui utilitzada com a Biblioteca Municipal, per augmentar així els equipaments culturals de la ciutat.
]]>El concurs s’ha estructurat en dues modalitats i els guanyadors han estat, en la modalitat Comparsero, premi a millor vestuari per la Pastisseria i Bomboneria Trill i Colours Fantasy; premi Brilli-brilli a Aire Perruqueria i Pandora Comparsa; el premi Divertit ha anat a parar a Trasquilón Perruquers i Artífex Comparsa; el premi Original a Irene’s Chic i Màgic Dansa; el premi Artesanal a Atmosfera Dansa i La Unió de l’ACUAE i el premi Satíric a El Lloro de la Negrita i La Bóta.
Els guanyadors en la modalitat Single, reben com a premi a millor vestuari, el Mercat Central (Carnisseria Roig, Polleria Ignasi i Tere, Pesca Salada Balaguer, Fruiteria Arrels, Formatges Magda, Peixateria Carmeta i Peixateria Rosa) amb la temàtica Mexicans; el premi Brilli-brilli amb Món Pastissers i la temàtica Carnaval; el premi Divertit al Mercat de Torreforta, amb el tema Los de la Boda se van de Resort; el premi Original a Casa Pladevall amb el tema Gerres de Cervesa; el premi Artesanal a Albert Ribot per un Carnaval de Conte i el premi Satíric a El Lloro de la Negrita amb la temàtica Tarragona, ciutat de coloms.
Enguany, el concurs ha comptat amb la participació de comerços de diferents zones de la ciutat, incloent parades del Mercat Central, del Mercat de Torreforta i establiments comercials a peu de carrer. A més, diverses comparses de Carnaval han col·laborat amb els comerços participants en la modalitat Comparsero, fomentant la complicitat entre el teixit comercial i l’activitat cultural de Tarragona.
L’objectiu del Concurs d’Aparadors de Carnaval és incentivar la participació ciutadana en una de les festes més emblemàtiques de la ciutat, donar visibilitat a la feina de les comparses i projectar una imatge de Tarragona com una ciutat viva, creativa i activa comercialment.
La consellera de Comerç, Montse Adan, ha destacat la voluntat de “felicitar tots els comerços participants i les comparses col·laboradores pel nivell, la implicació i la creativitat demostrades”, i ha afegit “així com agrair al jurat la seva tasca d’avaluació”. Finalment Adan ha conclòs “iniciatives com aquesta reforcen el vincle entre el comerç de proximitat, la cultura popular i la dinamització dels carrers de la ciutat”.
]]>Després de l'arrencada aquest cap de setmana, entre els mesos de març i juny la nova temporada oferirà vuitanta propostes artístiques de totes les modalitats i per a tots els públics, com dansa, cinema, circ, musicals, teatre i òpera, entre d’altres. Tot i que hi haurà activitats a gairebé tots els punts de la ciutat (Centres Cívics, el Fortí de Sant Jordi, el Seminari, Bonavista, el Port, etc.), el Teatre Tarragona serà l’escenari principal de les representacions.
A la programació del Teatre s’hi sumen els cicles En Família, En Dansa, Refugi Sonor, Música per a tothom de Joventuts Musicals, Escenari Viu, Alternador, i festivals de ciutat com el Festival Dixieland, el Festival Internacional de Màgia Teatre Màgic o Guitarraco.
Com a gran proposta de la programació destaca, el 14 de març, la representació de Tempestat, una adaptació de l’obra homònima de William Shakespeare a càrrec del director Oriol Broggi. Del 19 al 21 de març, la companyia suïssa Trickster-p durà a terme la performance innovadora Book is a Book is a Book, on cada espectador gaudirà d’una experiència artística i sensorial única. Una de les convidades especials de la temporada serà el duo de ballarins solistes del Ballet Nacional de España, Irene Tena i Albert Hernández, que actuaran a l’obra No el 25 de març. El dramaturg Francesc Cuéllar presentarà Honestedat el 19 d’abril.
Seguint la mateixa línia, la Franz Schubert Filharmonia oferirà alguns dels moments més destacats de la primavera amb els darrers concerts del seu 20è aniversari: el 21 de març, l’il·lustre director Leonard Slatkin liderarà l’orquestra en la Simfonia núm. 94 de Haydn i la monumental Simfonia núm. 9, La Gran, de Schubert. La virtuosa violinista Midori s’hi sumarà el 15 de maig per interpretar el Concert per a violí de Mendelssohn. Finalment, el 2 de juny, la pianista Judith Jáuregui interpretarà Noches en los jardines de España, de Manuel de Falla, i Scheherazade, de Rimski-Kórsakov.
Aquesta temporada també inclou múltiples cicles i propostes culturals, com cinema en català a Bonavista; el cicle Escenari Viu, amb espectacles gratuïts als Centres Cívics; i les noves programacions d’En Dansa, Refugi Sonor i Joventuts Musicals de Tarragona.
Les entrades ja estan disponibles a través d’aquest espai web https://entrades.tarragona.cat/ i a les taquilles del Teatre Tarragona.
]]>La programació, presentada aquest matí per la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos; i el director del centre, Vicent Fibla, consolida el model d’activitat expandida de Mèdol i es desplegarà tant a la seu de Casa Canals com en espais com el Banc d’Espanya, la Tabacalera, el Tinglado 2, l’Antic Ajuntament, les Voltes del Circ o la Torre del Pretori.
Després d'un 2025 amb rècord de participació, en què 35.000 persones van participar de les activitats de Mèdol - gairebé 5.000 més que les que ho van fer al 2024 - , aquest 2026, el centre desplegarà 17 exposicions en 8 espais diferents, prop de 20 activitats performatives i interdisciplinàries, una quinzena de propostes audiovisuals i una desena de premis, mobilitzant prop de 150 persones, entre les quals, 85 artistes, 15 comissàries, 20 entitats col·laboradores i 25 ponents i mediadores. Una estructura que reflecteix també una aposta clara per la pluralitat: un 55% de les participants són dones, un 40% homes i un 5% persones queer o no binaris.
Segons ha destacat la consellera, “Mèdol s’ha convertit en un espai de referència que activa la ciutat des de la contemporaneïtat i genera noves maneres de relacionar-nos amb el patrimoni i la cultura”. Ramos també ha definit l'activitat de Mèdol com "una connexió entre la creació artística, el patrimoni i el territori, situant Tarragona en el mapa de la creació contemporània a través de la combinació de disciplines i del creuament generacional que el travessa, consolidant així un model de centre d’arts que no només exhibeix, sinó que reconfigura els espais que ocupa".
En aquesta mateixa línia, Vicent Fibla ha subratllat que "Mèdol esdevé un conjunt, una sèrie de propostes que van de les exposicions als projectes d’acompanyament, de la música a les arts visuals i digitals, de la recerca als processos comunitaris, del centre de la ciutat al conjunt del territori, configurant un ecosistema viu i transversal: un centre que no només programa, sinó que produeix, acompanya i interroga el seu entorn, situant la creació contemporània en diàleg directe amb el territori".
El programa expositiu de Mèdol desplega 17 exposicions que s’estenen per Casa Canals i diversos espais patrimonials i equipaments de la ciutat, posant en relació arquitectura i pràctiques que van de la pintura i l’escultura a les arts digitals, la fotografia i els formats híbrids.
A Les Golfes de Casa Canals, l’any s’ha obert amb la col·lectiva L’escriptura en el relat artístic (5 de febrer - 29 de març), que reuneix set dones artistes -Marla Jacarilla, Alicia Kopf, Anna Dot, Laura Torres, Rita Puig-Serra, Almudena Lobera i Irene Solà- per explorar el text com a estructura de pensament i matèria visual.
A la primavera, el mateix espai acollirà La pareidolia del prosopagnòsic, de Josep Salmerón (16 d’abril - 24 de maig), centrada en la percepció i la pintura; seguida de l’exposició de la jove artista de Vila-Seca Laura Juanós (4 de juny - 23 d’agost), que aborda l’escultura com a territori de tensió entre presència i absència en la seva primera individual de gran format.
A la tardor, en col·laboració amb Cultura Verda, Martín Llavaneras (9 de setembre - 15 de novembre) presentarà un projecte sobre infraestructures de l’aigua i territori, i l’any es tancarà amb una nova col·laboració amb el festival internacional de fotografia SCAN (25 de novembre - 10 de gener de 2027), una aliança consolidada durant els darrers quatre anys.
Paral·lelament, l’Espai L acollirà els resultats de la primera convocatòria RES3 (12 de març - 26 d’abril), coproduïdes amb Roser de Foc, Convent de les Arts i Nèctar, amb treballs de Núria Valsells, Marc Anglès i Berta Baliu al voltant de cos i ecologia; Formes, de Béatrice Bizot (7 de maig - 5 de juliol), instal·lació escultòrica sobre identitat i arquitectura; i el cicle No disculpin les molèsties, que dialogarà entre l’Espai L de Casa Canals i els aparadors del Mercat del Fòrum amb propostes de Cristina Lavilla, Miquel Falgàs i Casa de Balneario.
El programa s’expandeix a altres espais de la ciutat, conquerint-ne de nous i reforçant la seva dimensió territorial. En conjunt, el programa expositiu combina producció pròpia, itineràncies i coproduccions institucionals, activant espais diversos i consolidant Mèdol com un centre capaç d’habitar múltiples capes, relats i contextos contemporanis.
Al pati del Centre Cultural Antic Ajuntament, el cicle de vídeo Machine Cinema 2 (27 de febrer - 29 de març), comissariat per Pau Waelder x Niio.art, explora narratives generades amb animació 3D i intel·ligència artificial. Al Tinglado 2, en coproducció amb el Port de Tarragona, Llum, natura centrum est (14 de març - 24 de maig), de Marcel·lí Antúnez Roca, articula una instal·lació immersiva de gran format. Les arts digitals prenen forma en grans instal·lacions amb la tercera edició de Digital After All a Tabacalera (14 - 17 de maig). Arnau Casanoves presentarà la proposta sorgida del Premi Artiga nova creació 2024. El programa Un museu fora del museu, portarà obres del fons del MACBA a diferents espais de Tarragona entre juny i octubre.
A la tardor, el Banc d’Espanya acollirà Polsimarius, exposició site-specific de Mireia C. Saladrigues (1 d’octubre - 1 de novembre), amb una mirada crítica sobre els processos de preservació; i les Voltes del Circ Romà rebran Les set ànimes de l’Aniene, d’Àlvar Calvet (15 d’octubre - 20 de desembre), que culminarà en una acció pública vinculada a l’ecologia i la cura del territori.
La dimensió performativa de Mèdol connecta l’any espais, cossos i contextos. Ja al gener, Núria Güell va obrir el programa a la Torre del Pretori amb Paraules d’amor, un videoassaig que interroga l’amor i la seva vinculació amb el poder i la violència.
A la primavera, la Sala Plana esdevé punt de trobada entre llenguatges. El 20 i 21 de març, POESSIA convoca música i paraula amb quatre actuacions i recitals, mentre que el 18 d’abril, Jornal desplega, un recorregut per Mongons i les Hortes que connecta pràctiques artístiques, pagesia i comunitat, situant el territori com a espai de relació i coneixement compartit. El Banc d’Espanya acull, els dies 22 i 29 d’abril, Novíssims -el cicle de conferències del COAC en el marc de Barcelona 2026, Capital Mundial de l’Arquitectura-, ampliant la mirada cap al pensament arquitectònic contemporani.
Amb l’arribada de l’estiu, el paisatge pren protagonisme. DIGIT trasllada les arts digitals a l’entorn rural de Pratdip, convertint-lo en escenari d’experimentació audiovisual i electrònica. A Riudoms, Casa de Lava celebra la quarta edició del seu encontre de cinema expandit, precedit per una residència artística durant el mes de maig.
A la tardor, Mèdol aprofundeix en el pensament crític i les pràctiques contemporànies. Al setembre, el jove col·lectiu D(IV)RT proposa un laboratori sobre les estructures de poder i la producció cultural. A l’octubre, es presenta Strawberry Fields, de Julia Montilla, guanyadora de l’11a edició del Premi de Videocreació. Al novembre, la programació s’intensifica amb col·laboracions com The Green Screen -mostra de videocreació centrada en l’emergència ambiental-, Muses -festival descentralitzat dedicat a artistes sonores que fusiona experimentació i escena- i El Jardí Digital, que explora les interseccions entre cos, natura i tecnologia.
El programa educatiu i de mediació desplega al llarg de tot l’any una línia de treball amb centres educatius, professionals, col·lectius i comunitats, combinant formació i espais de pensament crític. Entre febrer i juny, la tercera edició de MED Institut, connecta el context català amb dinàmiques globals com la precarització del sector, la crisi climàtica o l’emergència tecnològica; mentre que les jornades i tallers impulsats amb ARTSUD, Photo Km0 o Context Obert en reforcen la dimensió professional. En l’àmbit educatiu, Viu l’art viu, activa tallers vinculats a les exposicions del centre.
La mediació incorpora enguany dos projectes clau: De la mà d’una escola, amb una residència artística de quatre mesos en un institut d’Altafulla que culmina amb una obra col·lectiva; i la incorporació al programa Eixart. Art i Salut amb el CAP Muralles, desenvolupant una residència de recerca en l’àmbit sanitari vinculada a les soledats, els dolors i les cures. La dimensió de pensament es desplega amb la segona edició de Fiat Ars Pereat Mundus, ara al Banc d’Espanya, i amb el projecte i llibre d’artista d’Ortésia Cabrera-Espuny, reforçant el centre com a espai de recerca i interpel·lació crítica del context.
En l’àmbit de premis i divulgació, Mèdol reforça el reconeixement del talent amb els 4rt Premis Artiga, celebrats al gener, que reconeixen professionals de la demarcació de Tarragona; el 4t Premi Radar Mèdol, en col·laboració amb L’Artista va a l’Escola, orientat a impulsar projectes de recerca en instituts de batxillerat artístic; el 3r Posthumanamente Hablando iA+, ja a la tardor, que vincula la reflexió sobre art i tecnologia; i la 12a edició del Premi de Videocreació, projecte de llarg recorregut fruit de la col·laboració entre el Departament de Cultura, LOOP i els centres de la Xarxa.
El programa de residències, per la seva banda, amplia el suport directe als processos de producció. A més de Casa de Lava, arrenca la 4a Convocatòria TikTok i la 2a edició de la convocatòria RES3, iniciada enguany amb tres residències a les comarques del Camp de Tarragona, ambdues previstes per al segon semestre, consolidant una línia de treball que acompanya els projectes des de la idea fins a la seva presentació pública.
Podeu consultar tota la programació al web de Mèdol.
Especial Dansa, que és biennal, vol esdevenir l’espai de referència per reforçar el mercat intern de la dansa i reactivar-lo, impulsant la distribució territorial d’aquesta disciplina, i connectant tècnics i tècniques municipals i programadors i programadores d’arts escèniques del país amb els professionals que formen part de l’ecosistema.
La seu de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Palau Marc, ha acollit aquest dimecres la presentació d'aquesta nova edició de l'Especial Dansa. La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha explicat la importància d’acollir aquesta cita. “Es tracta d’una fita importantíssima per a la nostra ciutat. I és que Tarragona, de la mà de l’Institut Català de les Empreses Culturals, segueix fent passos en la seva aposta ferma per la dansa acollint aquest esdeveniment professional i convertint-se en veritable capital d’aquesta disciplina artística”.
El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, Edgar Garcia, ha remarcat que “Especial Dansa permet arribar a un tipus de programador que juga un rol essencial en la cadena de valor de les propostes artístiques. A més, amb aquest focus en programadors municipals del circuit català, la trobada complementa el rol dels mercats estratègics (més focalitzats a programadors espanyols i internacionals). Especial Dansa se suma a les accions de foment del mercat de la dansa que el 2025 ja va comptar amb la 1a edició de CataLANDance, la plataforma per impulsar la presència de la dansa contemporània catalana a nivell internacional. Ambdós esdeveniments formen el mercat estratègic de la dansa de Catalunya”.
Més de 120 artistes i companyies de dansa de Catalunya van presentar-se a la convocatòria oberta, i una comissió d’experts del sector de la dansa n’ha seleccionat 15 per actuar-hi. Els integrants d’aquesta comissió són Pau Estrem, Giulia Poltroneri, Kena Rodríguez, Vanessa Gatell i Guillem Rius.
La jornada se celebrarà el 25 de març de 9 h a 18 h al Palau de Congressos de Tarragona. Al llarg del dia, les 15 companyies seleccionades presentaran els seus projectes davant de programadors i professionals de les arts escèniques.
Al matí, 9 companyies mostraran fragments dels seus espectacles dins la categoria Especial Showcase. Són propostes preparades per ser estrenades o que poden tenir més recorregut d’exhibició a Catalunya.
A la tarda, i com a novetat d’aquesta edició, es presentaran 6 peces seleccionades en la categoria Especial Lab. Son projectes que es troben en una fase avançada de creació però que encara no estan finalitzats. Les companyies faran un pitching de 10 minuts davant de tècnics i tècniques municipals, programadors i programadores de Catalunya assistents a la jornada.
Els programadors i professionals interessats a assistir a Especial Dansa poden formalitzar la seva inscripció gratuïta a especialdansa.tarragona.cat fins al 18 de març.
Especial Showcase - Propostes seleccionades:
Especial LAB - Propostes seleccionades:
A Especial Dansa 2026 s’esperen prop de 250 assistents, entre companyies i professionals del sector cultural de Catalunya.
Aquesta alta participació posa de manifest el bon moment que viu la disciplina, així com l’aposta de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), i de l’Ajuntament de Tarragona per consolidar la dansa com a sector estratègic.
Especial Dansa se suma juntament amb CataLANDance a les accions de foment del mercat de la dansa, i conjuntament conformen el Mercat estratègic de la dansa de Catalunya. Ambdues iniciatives volen impulsar el mercat nacional i internacional de la dansa respectivament, creant les condicions necessàries i els escenaris propicis per fomentar l’estratègia de mercat del sector.
L'Institut Català de les Empreses Culturals coordina i col·labora amb els mercats estratègics d’arts escèniques i música a Catalunya, a través de l’àrea de Mercats, per donar impuls a la seva activitat i al seu posicionament internacional, així com reforçar-ne el paper com a plataformes d’exhibició i contractació de la producció cultural catalana d’arts en viu. Aquests mercats són fonamentals per a la dinamització de les diferents disciplines artístiques, ja que afavoreixen la contractació i impulsen la creació de públics.
CataLANDance, Especial Dansa, Fira Mediterrània de Manresa, FiraTàrrega, La Mostra d'Igualada, Trapezi de Reus i el Mercat de Música Viva de Vic compleixen amb escreix la seva funció d’eines d’articulació dels seus respectius sectors: la dansa, les arts escèniques -i especialment les de carrer, el circ, el teatre infantil i juvenil i la cultura popular i les arts en viu d’arrel- i la música.
En l’àmbit de la dansa, Especial Dansa i CataLANDAnce se celebren biennalment en anys alterns. Especial Dansa fomenta la contractació d’espectacles de dansa en el mercat català i CataLANDance és una plataforma per impulsar la presència de la dansa contemporània catalana a nivell internacional.
El suport del Departament de Cultura als mercats estratègics va de la mà de la col·laboració amb els ajuntaments de les ciutats implicades, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, així com de la complicitat dels sectors professionals respectius. Aquesta col·laboració és indispensable per optimitzar al màxim els recursos disponibles i augmentar l’efectivitat dels mercats.
]]>