L’establiment i l’edifici on es troba seria just al mig del Recinte de Culte. El restaurant és principalment en el cos del palau del Cambrer que es va ampliar durant el segle XVII. El local presenta parets i arcs d’època moderna i algun de medieval més antic al soterrani celler, on s’hi veuen parets i construccions que podrien ser romanes i el que podria haver estat un accés a la cisterna sota el pla de la Seu o a la claveguera romana que passa per sota de l’edifici i entronca amb la que hi ha sota el carrer de la Merceria. A la primera planta hi ha una sala amb restes pictòriques que podrien datar de l’edat moderna.

El Cau es troba sota un dels carrers més emblemàtics de la ciutat, la baixada de la Misericòrdia, carrer actual que uneix el que era en època romana la terrassa del Circ amb la de la plaça de representació del fòrum provincial. Ambdós espais avui han quedat quasi completament sota l’urbanisme modern de la Part Alta. Com moltes edificacions del voltant, la baixada reposa sobre diverses voltes de l’antic Circ, concretament les pertanyents al Pulvinar, que li fan de suport. És en dues d’aquestes voltes on hi ha instal·lada la sala El Cau. Les voltes en si estan fetes amb una combinació de les tècniques d’opus quadratum, i d’opus caementicium. Les restes han estat modificades al llarg dels segles però encara es pot observar amb claredat l’origen romà de l’edificació. Les dues voltes resten unides per un passatge creat segurament en l’edat moderna.

Es tracta d’un edifici medieval situat al bell mig de la plaça de representació del fòrum provincial. Al local, s’hi poden admirar arcs apuntats medievals que formen un entramat continuat a tot l’edifici. També hi ha arcs rebaixats d’època moderna i un pou o pou de glaç medieval o modern. La construcció dels arcs data de mitjans del segle XIV. La façana de l’edifici també és d’interès, ja la paret és de pedra amb elements que ens remeten a l’edat mitjana i s’hi observen diversos accessos i finestres que han estat oberts i tapiats al llarg dels segles.

Al restaurant Pulvinar s’hi conserven algunes de les restes arqueològiques de l’antiga tribuna del Circ. Aquests elements es poden veure especialment bé en el seu menjador interior, sobretot a la part del menjador que crea un semisoterrani. Al menjador hi veiem un dels murs de tancament del pulvinar del Circ de Tàrraco, fet amb la tècnica d’opus quadratum, i un enllosat romà. També cal destacar les grans voltes de canó que aguantaven la part superior del pulvinar i que es conserven en bon estat dins del restaurant, que n’ha adaptat una com a menjador. Aquestes voltes no presenten la mateixa amplada ni disposició que les voltes del circ, fet que s’explica per la funció concreta que tenia el pulvinar: l’elevació de les elits a través d’un emplaçament i arquitectura majestuosos.

L’actual Casa Castellarnau era en origen un grup de cases d’origen medieval ubicades en el tram occidental-meridional de l’actual carrer dels Cavallers. Aquestes cases es van construir arrapades al Mur Vell, nom que rep el mur defensiu del segle XII bastit reaprofitant la paret meridional del recinte de la plaça de representació del fòrum provincial. El Mur Vell és encara visible als baixos de la Casa Castellarnau, així com també són visibles les restes de les diverses cases que es van aprofitar per bastir la residència de la família Castellarnau a finals del segle XVIII.

També apareix sota la casa un tram ben conservat de l’edificació de la plaça de representació del fòrum provincial, que presenta evidències d’haver estat reconvertit en residència durant l’antiguitat tardana.

El conjunt de cases, amb altres del carrer, va ser residència de l’Emperador Carles durant la seva visita a la ciutat el 1542. Els documents indiquen que la visita va comportar fer adequacions importants als habitatges del conjunt.

Finalment, va ser l’any 1764 quan Carles de Castellarnau i de Castellarnau va comprar una de les cases del carrer per establir-hi la seva residència. Sota la direcció de la seva vídua, Maria Magrinyà i Porta, la família va comprar les dues cases adjacents i van tirar endavant la reconversió de les finques en una sola casa palau. La construcció resultant és la que veiem en l’actualitat, a excepció de petits canvis en la distribució fets arran de l’adequació de l’edifici com a casa museu i seu del Museu d’Història.

El que veiem actualment és un conjunt que presenta dos estats molt diferents. Per una banda, el Circ té un estat de conservació bo i ens mostra elements quasi exclusius d’època romana. El recinte conté també elements d’altres èpoques, com la muralla medieval i la Torre de les Monges, ambdues del segle XIV. Això es deu, és clar, a les actuacions que s’han fet modernament sobre l’entorn i a l’enderrocament i retirada dels edificis i carrer que hi havia construïts sobre el recinte.

Per altra banda, la torre del Pretori presenta una gran varietat d’estils causada per l’adaptació als diferents usos que s’ha fet de la construcció al llarg de la història. L’origen de la torre i la major part de la seva estructura en les dues primeres plantes data d’època romana. En aquestes plantes destaca l’ús de carreus encoixinats disposats amb la tècnica d’opus quadratum per formar les parets interiors i exteriors i les voltes interiors fetes amb opus caementicium que sostenen els pisos superiors. En canvi, les parts superiors de l’edifici i altres actuacions concretes es poden relacionar amb l’adaptació com a castell que es va fer en època medieval i amb la seva activitat com a quarter militar en l’època moderna. També en destaca la rehabilitació com a presó, posterior a la destrucció parcial de part de l’edifici perpetrada per les tropes franceses quan van abandonar la ciutat l’any 1813. L’activitat com a presó es va allargar i va modificar l’espai fins que durant l’època franquista es va decidir restaurar l’edifici per ressaltar la seva imatge medieval. Finalment, a la segona meitat del segle XX l’edifici va ser habilitat com a museu i s’hi van fer obres que en van millorar els accessos i la distribució d’espais.

Preserva en el seu interior gran part de la coberta anterior de la volta romana, la més allunyada de l'arena. La coberta posterior, en canvi, ha desaparegut. Les parets laterals que donen suport a la volta presenten elements dels Opus Quadratum i Opus Caementicium originals, però en part de les seccions aquestes tècniques constructives han estat substituïdes per construccions d'altres característiques en èpoques posteriors, incloses les obertures i els tancaments de seccions dels murs o les substitucions de seccions aparentment malmeses. En la part davantera del local hi podem observar els paraments exteriors de la volta original, units per una filera única d'Opus Quadratum semi enterrada i visible avui en dia a través d'un vidre. De l'edifici, en destaquen també la delimitació que es fa entre la construcció romana i l'edifici modern construït a sobre i la presència de dos arcs, ambdós lleugerament apuntats, l'un damunt de l'altre, que es troben al fons del local.

L’edifici de El Galliner de l’Antiquari és un antic palau senyorial, el qual comparteix amb el restaurant El Palau del Baró, que és a la primera planta. Dins de l’establiment podem veure com la sala d’entrada està dividida en dos: la planta baixa semisoterrada i un altell modern que té la funció d’ampliar la superfície útil del local. Des de la sala podem accedir a un menjador annex i a una sala de dimensions reduïdes, que fa de petit menjador i de distribuïdor.

Al local destaca el reaprofitament que s’ha fet de les estructures romanes, especialment del mur de tancament de la plaça, fet amb la tècnica d’opus quadratum, que són visibles sobretot en els murs del fons del local. En alguns dels murs podem veure-hi una modificació d’algunes parts en època medieval. I també l’element decoratiu, ja que hi trobem altars barrocs, marededéus, i elements religiosos d’estil gòtic, tot combinat eclècticament amb elements decoratius de principis i mitjans del segle XX.

El passeig és un recorregut que ressegueix la muralla romana de la ciutat en el seu sector nord-occidental. El camí mena per sobre les fortificacions i baluards d’època moderna annexos a la ciutat, que van prendre la forma que tenen avui en dia a principis de la dinovena centúria. Les muralles en si daten de finals del segle III abans de Crist en la seva primera fase constructiva i en podem distingir clarament dues seccions: una base ciclòpia i, damunt, la continuació de la muralla en carreus encoixinats en sec. A més a més de les originals, en època medieval es van afegir noves torres a la muralla, es van reocupar les d’època romana i es van obrir més accessos al recinte. Un dels elements més destacats de tot el conjunt és la torre de Minerva, dita així pel relleu de la deessa descobert a la torre. També és d’interès l’espai museïtzat dins d’un dels baluards.

La Joieria Personal es troba en un local de dues estances. La d'entrada presenta un arc rebaixat al fons del local, que dona pas a un magatzem on s'hi veuen estructures d'un antic pati, on, concretament, hi destaca una balconada baix medieval. El sostre de la primera estança és un enteixinat de fusta aguantat per un arc de mig punt al centre de la sala.

La segona estança està feta amb arcs rebaixats i sostre de volta catalana. La paret divisòria de l'edifici és a la vista i sembla datar de finals de l’edat mitjana o inicis de l’edat moderna. 

L’edifici del restaurant té dues façanes. La principal es troba al carrer dels Cavallers i la posterior dona al carrer dels Ferrers. A causa de la diferència en alçada de les vies, l’accés des del carrer dels Ferrers és un espai més reduït, que podríem qualificar com a semisoterrani.

És en aquest espai on podem veure el mur de tancament meridional de la plaça de representació del fòrum provincial, bastit amb grans carreus disposats en fileres seguint la tècnica d’opus quatratum, que va ser reconvertit en muralla de la ciutat quan Tarragona va ser conquerida i repoblada pels comtes de Barcelona durant el segle XII. La resta de l’edifici també és singular pel seu estil constructiu eclèctic i pel conjunt que forma amb les cases Montoliu i Castellarnau, que li són veïnes.

L’Antic Ajuntament té l’origen en un antic edifici d’habitatges reconvertit en seu del Consell durant el segle XV. Consta de planta baixa i dos pisos. De la façana en destaquen la simetria en les obertures, la gran balconada de ferro colat de la planta noble i l’ornamentació que destaca en les obertures i en l’escut de la ciutat.

De l’interior, en destaquen el vestíbul, el pati i la gran escalinata que duu des del pati a la planta noble, a més dels elements romanents de l’edificació medieval. En la planta noble criden l’atenció les grans arcades dels espais oberts, la galeria al voltant de part del pati, el gran enteixinat de fusta i els símbols de la ciutat, que també abunden per la resta de l’edifici.

L’edifici tal i com el veiem actualment és del segle XIX, però a l’interior hi trobem restes d’ocupació més antigues. Al mig del local, comunicant dues estances, hi ha un arc apuntat d’origen medieval que es troba en molt bon estat. El gran atractiu de l’establiment, però, és l’element que té al subsòl i que es pot veure a través d’un vidre a l’entrada de la botiga i a la zona dels emprovadors. Aquest element consisteix en una gran escalinata monumental que comunicava la plaça de representació del fòrum provincial i el recinte de culte.

L'edifici conserva en el seu interior el mur de tancament de la plaça de representació del fòrum provincial fet amb la tècnica d’opus quadratum i una singular galeria, concretament un criptopòrtic, amb parets i coberta de pedra pertanyent al mateix edifici. La sala interior on es veuen les restes és de dimensions reduïdes, però les restes conservades són excepcionals, tant pel seu molt bon estat de conservació com per la seva espectacularitat.

La Casa Corderet està emplaçada en un local de dimensions reduïdes dividit en dues parts: una estança principal i una rebotiga. La botiga es troba a la primera estança i presenta un conjunt barroc de prestatgeries i vitrines que comparteixen estil i color, el verd, amb l’aparador exterior, un dels elements més destacats de l’establiment. S’accedeix a la rebotiga, on se situa l’antic taller obrador de la cereria i algunes estances més, a través d’una petita porta situada a la paret oposada a la porta principal.