Ermita. El Mas de l'Orovio i el passat agrícola
Ermita. El Mas de l'Orovio i el passat agrícola
El barri on ens trobem destaca per la seva història i patrimoni cultural vinculat a les antigues masies de la zona agrícola de l’Horta Gran, abans molt més extensa.
D’entre de totes les masies desaparegudes en destaca la del Mas de l’Orovio, una casa històrica que era propietat de la família Vilar de Orovio. L’edificació, tot i que ja no existeix, es manté en la memòria a través del nomenclàtor, ja que dona nom a un dels carrers del barri. En el terreny del mas, a banda de les zones destinades a l’agricultura, també s’hi podia trobar una bòbila sota el barri de la Floresta, on encara ara se'n poden veure les restes.
El Mas de l’Orovio, era un mas senyorial amb una construcció de tres plantes i una torratxa, sembla que els darrers propietaris foren en José Luis Rubio Maestre i la seva dona Núria Vilar Guix. Aquesta era germana d’en Ricard Vilar Guix propietari de la bòbila i alcalde de Tarragona entre el 1968 i 1976.
En José Luis Rubio a qui li deien “Camisón” va ser també president del Nàstic en dos períodes (del 19553 al 1956 i el 1961); la gent gran recorda que quan es va presentar a les eleccions presidencials del club el seu lema era “Con Camisón el Nàstic a 2a división”. Amb ell a la presidència l’equip no va pujar i encara passarien més de 10 anys per l’esperat ascens.
Segons ha recollit el veïnat del barri a partir de testimonis orals, les festes que es feien al Mas de l’Orovio eren sonades. Fins i tot algunes fonts asseguren que en alguna d’aquestes festes hi va ser present l´Ava Gardner acompanyada pel torero Dominguín. Aquesta presència de la parella a la ciutat se suma als testimonis que diuen que també els havien vist a l’Hostal del Sol del Passeig de Sant Antoni, ara enderrocat, i al Restaurant de Cal Brut del Serrallo.
En José Luis Rubio va constituir una societat amb el seu cosí Tomás Maestre Aznar anomenada Urmenor. Aquesta societat possiblement es feu gràcies als diners aconseguits de la venta de terrenys del mas de l’Orovio i on després s’aixecarien els blocs de Parc Riuclar. Amb la Societat Urmenor, en Rubio inicià la construcció desmesurada d’apartaments i ports esportius al llavors espai natural de la Manga del Mar Menor a Múrcia.
La família Rubio-Vilar se'n va anar a viure a la costa Murciana deixant com a responsable de la masia a la Sra. Maria. El veïnat més gran del barri la recorda com una dona molt propera i cordial i que donava aigua als infants quan jugaven per aquells paratges.
Amb la mort de la Maria el mas quedà abandonat i durant uns anys, possiblement finals dels 70 o principis dels 80, fou ocupat durant un temps per un grup de joves del barri convertint-lo en el seu espai recreatiu i autogestionat. L´associació de veïns també va aprofitar aquella masia mig enrunada per fer-hi durant un pessebre vivent durant algun Nadal.
L’abandonament de la masia i el seu deteriorament va provocar que a principis dels 90 el mas fou enderrocat deixant perdre un cop més una obra patrimonial a la ciutat.
El mas, com moltes finques senyorials, tenia altres edificacions com la capella (o l’ermita, com l'anomenava el veïnat) sota l’advocacia del Sagrat Cor. Un edifici religiós amb una història singular.
Quan el mas funcionava a ple rendiment a la capella s’hi celebraven misses els diumenges on acudia veïnat dels masos de les Gavarres o Torreforta. Alguns ho feien a peu i altres ho feien amb tartana.
L’ermita, com el mas, també quedà abandonada, però a principis d’aquest segle fou recuperada. En la construcció original la porta estava orientada cap a l’oest mirant al mas, per tant d’esquena al barri. En les feines de recuperació l’ermita va ser desmuntada pedra a pedra i tornada a aixecar, però aquest cop amb la porta de cara al barri. Aquest projecte es va dur a terme gràcies a l’esforç de l’Associació de Veïns Amics del Parc Riuclar. Avui, l’ermita anomenada La Doloroa és un espai de culte i trobada per a la comunitat, especialment durant les festes del barri, quan acull una missa i altres activitats socials.
Dins el perímetre del barri encara trobem algun mas, record d’un passat rural no tan llunyà com el Mas de Menció, el Mas d´Aulès. O via nomenclàtor el carrer del Mas de Sevil i el Mas de les Garces. També hi trobem el carrer de Carabia en record de l'antic reg que passava pel barri.
