Els Centres Cívics de Tarragona són espais de trobada, d'aprenentatge i de vida compartida. A través de la campanya Boca-Orella, donem veu a les persones que en formen part: usuaris i usuàries que, amb el seu dia a dia, donen sentit a aquests espais oberts i diversos.
Amb una càpsula audiovisual per a cada centre, hem volgut posar el focus en el més essencial: les relacions humanes que s’hi creen. Perquè són aquestes connexions les que fan que un centre cívic no sigui només un lloc, sinó una comunitat.
Us els presentem!
Dounia - Centre Cívic Torreforta
“El centre cívic és un espai per a tothom. Quan vinc aquí em sento com si fos la meva segona casa”.
La Dounia és intèrpret d’àrab i francès, mare usuària del centre i professora d’anglès per a infants amb pocs recursos. El centre és part de la rutina familiar: els seus fills hi participen al club de lectura, fan tallers i agafen llibres en préstec.
Per ella, el centre és un espai acollidor, on el tracte humà i la col·laboració fan que tothom s’hi senti benvingut.
Cèsar - Centre Cívic Bonavista
"Al Centre Cívic he trobat un espai per compartir la meva cultura i una família apostissa amb qui créixer."
El Cèsar és president del Centre Asturià de Tarragona. Fa set anys va arribar buscant un lloc on tocar la gaita, i al Centre Cívic Bonavista va trobar molt més: un espai on mantenir vives les seves arrels asturianes i crear vincles amb altres persones.
Amb el seu grup, imparteix classes de gaita, percussió, llengua i dansa asturiana. Participa activament en el Festival ImPonent, una trobada intercultural on han compartit escenari amb altres col·lectius, com la colla de la geganta Frida. Per a ell, el centre és un lloc d’expressió, acollida i connexió entre cultures.
Melissa - Centre Cívic Sant Pere i Sant Pau
"Vaig començar a la ludoteca i ara hi tornaré com a futura professional. El centre ha estat sempre casa meva."
La Melissa té 18 anys i és usuària del centre des del 2009. De petita, la van apuntar a la ludoteca i a classes de dansa. Des d’aleshores, ha crescut amb el mateix grup i continua ballant al centre, on també participa el seu avi com a membre de la coral.
Actualment estudia Animació Sociocultural i Turística i ha decidit fer les pràctiques a la ludoteca on va començar tot.
Lourdes - Centre Cívic Llevant
"Aquí no només fem activitats: fem amistats, riem i compartim vida."
La Lourdes viu al costat del centre cívic i hi participa des de fa més d’una dècada. Fa classes de zumba, ha exposat un pessebre que recrea el poble antic de Monnars i no para quieta: ha fet tallers de cuina, defensa personal, fotografia i tot el que la mantingui activa i divertida.
Per ella, el centre és un punt de trobada alegre i vital, on s’ha creat un grup d’amistats.
(Agraïments a les famílies Joan-Gili, Rion i Rion-Gavaldà per la cessió d’imatges d’arxiu).
Míriam - Centre Cívic Sant Salvador
“Si em busques, em trobaràs al centre cívic."
La Míriam és veïna de Sant Salvador i directora i coreògrafa d’Aerodance, una entitat que va néixer al centre cívic a partir de la iniciativa del col·lectiu de dones del barri. Avui, Aerodance és escola de dansa i comparsa del Carnaval de Tarragona, i un referent al centre.
Tot i treballar en un entorn industrial sense espai per a la creativitat, la dansa li permet expressar-se i donar vida a la seva vocació. La sala d’assaig és el seu lloc emocional, un espai que ha acollit generacions de joves i ha esdevingut refugi i motor cultural del barri.
La Xarxa de Centres Cívics
"El centre cívic només ha de ser el pols o el batec del barri."
Els centres cívics són la porta d’entrada de l’Ajuntament als barris, una extensió de l’administració que posa la ciutadania al centre. Són espais oberts on es comparteixen activitats, serveis i relacions, i que busquen potenciar la participació i la cohesió veïnal. No només executen serveis, sinó que acompanyen i animen la comunitat en totes les etapes de la vida.
Esdevenen motors de les relacions col·lectives de la ciutat, espais de trobada, reivindicació i transmissió cultural, autèntics punts de diàleg entre l’administració i la ciutadania per construir barris millors. Es podria dir que són també “universitats populars de vida”, on persones de totes les edats i realitats socials comparteixen aprenentatges i experiències en igualtat.
