Totem publicitari. Les lluites veïnals
Totem publicitari. Les lluites veïnals
El barri de Parc Riuclar, és un exemple de lluita veïnal, reivindicacions socials i cohesió comunitària. En els inicis del barri, els habitants vivien en condicions precàries. Les famílies residien en blocs rodejats de terra, sense voreres, ni il·luminació adequada, ni connexió al clavegueram; tampoc els asseguraven aigua corrent tot el dia. Els serveis essencials com escoles, botigues o transport eficient encara van trigar. Va ser per la pressió popular que va fer que s’anés aconseguint cada un dels serveis. Per aconseguir-ho van utilitzar molts mitjans i eines de mobilització i de pressió com talls de carreteres, manifestacions, ús de pancartes…
Primerament, per aconseguir les millores urbanístiques va caldre superar la trava burocràtica que era decidir de qui era la zona comunitària i qui era responsable d’actuar-hi. Ja que des de l’ajuntament deien que allò era una urbanització privada i com a tal els serveis bàsics i les despeses derivades havien d’anar a càrrec de la promotora o el veïnat.
Si els barris de Ponent ja es trobaven exclosos del centre de la ciutat, el barri de Parc Riu Clar tenia un doble aïllament: un per ser a Ponent i l’altre per la delimitació de la carretera que després va ser l’autovia de Reus i que els excloïa dels barris més bulliciosos de Ponent com podria ser Torreforta.
Un dels problemes més greus del barri va ser la perillositat quan havien de travessar la carretera. El 1982, amb la inauguració de l’autovia, els veïns van començar a exigir solucions. Inicialment, es va construir un pas subterrani per millorar la seguretat dels vianants. Tot i així la Rosario recorda: «el pas soterrani que tenia rampes tan empinades que no es podia anar en cadira de rodes! Era perillós, fosc, atracaven... i el van tancar i va quedar només l’elevat. Ens feia molta por passar per allí»
Aquestes situacions van portar els veïns a organitzar-se de nou i exigir un pas segur. Després de diverses manifestacions, es va construir un pont que connectava Parc Riu Clar amb els barris propers com Torreforta. Aquesta infraestructura va millorar significativament la seguretat i la qualitat de vida del barri, reduint els accidents i proporcionant una connexió viària adequada.
Dins de la manca de recursos i serveis també cal anomenar la falta d’un transport públic que els connectés amb la ciutat. Als inicis del barri només comptaven com a transport públic amb el troleibús, també conegut com a tròlei, que era un autobús elèctric alimentat per dos cables superiors des d'on pren l'energia elèctrica, mitjançant dues astes i que feia la línia Tarragona- Reus. Aquesta línia va començar a funcionar el 1952. Per utilitzar-lo, els veïns havien d’esperar segons el sentit on es dirigissin a un dels dos costats de la carretera de Tarragona- Reus fins que arribés l’autobús elèctric. Alguns veïns expliquen que posaven l’orella al pal del corrent i que pel brunzit que sentien sabien la proximitat del tròlei. Després es va inaugurar una segona línia de tròlei que anava de la Plaça dels Carros fins a Torreforta. Finalment, el bus municipal va arribar l’any 1975.
Una de les darreres lluites guanyades d’aquest veïnat irreductible va consistir amb la retirada d’un tòtem publicitari instal·lat el 2015, de 17 metres d’alçada i 60 metres quadrats, a l’entrada del barri. La Marimar comenta que els veïns el vam rebutjar des del primer moment pel seu impacte visual i per la perillositat que pogués caure especialment en dies de vent. A més a més també estàvem preocupats perquè alguns joves hi escalaven fins al capdamunt per fer unes bones fotos panoràmiques. El tótem era perillós fins al punt que una vegada un nen hi va pujar i es va quedar atrapat»
Les protestes van incloure talls de trànsit i marxes fins a l’Ajuntament de Tarragona amb pancartes. Finalment, el 2017, després de nombroses queixes i accions jurídiques, l’Ajuntament va ordenar la retirada del tòtem.
Font: Diari de Tarragona
Font: Diari de Tarragona
Font: Arxiu Municipal de Tarragona
