Blocs Alena. La fàbrica Alena
Blocs Alena. La fàbrica Alena
Per parlar de la construcció del barri caldrà primer que ens remuntem al 7 d’agost de 1929 quan es constitueix la “Compañía Nacional de Colonización Africana (Alena)”.
El títol 3r dels estatuts de la societat diu això: “Será objeto especial de la Sociedad la explotación de negocios de todas clases en las colonias o protectorados de España en África, principalmente en la Guinea Española, sea cualquiera la índole de tales negocios, aunque tengan relación con la compra-venta, arrendamiento o explotación de bienes inmuebles”
La Companyia creada per a l’explotació de tota mena de negocis se centrà especialment en treballs i recursos forestals a Río Muni i Fernando Poo a la Guinea Equatorial, llavors colònia espanyola. D’aquesta zona es dedicaren a talar arbres de la selva pel seu valor i negoci. Durant el Franquisme la colònia africana fou un pou de negocis per l’alt govern franquista on en destacava l´Almirall Carrero Blanco, amb especial interès per la colònia espanyola i més concretament per les explotacions forestals.
El negoci de la fusta rutllava en part, per la mà d’obra barata que s’oferia des de Guinea. Amb els vents a favor per l’empresa, aquesta decidí instal·lar una fàbrica a Tarragona que s’inaugurà el 1964 aprofitant la connexió marítima del Port de Tarragona amb Guinea. La ubicació exacta fou a la partida de les Gavarres on actualment hi ha el centre comercial del Bauhaus. La feina principal d’aquesta factoria era la fabricació de taulers contraxapats i aglomerats. La sucursal tarragonina arribà a tenir 700 treballadors amb unes 70 dones, una presència femenina força alta encara per l’època en que ens trobàvem.
La sucursal tarragonina va tenir el seu moment d’esplendor durant els anys 70, però amb la independència de Guinea Equatorial el 1968, el negoci empitjorà i finalment entrà en crisi al perdre les concessions forestals de Guinea que foren rescindides i s’atorgaren a companyies franceses. Paral·lelament amb això la companyia decidí començar a importar fusta des de Gabon a través de la companyia Société d’Okoumé de la Ngoumé (Song). Per això a partir d’aquell moment l’empresa s’anomenà Song Alena.
Un dels fets més curiosos d’aquells anys relacionats amb ALENA, va ser la captura a Guinea del famós goril·la albí Floquet de Neu, el 1966 a Rio Muni, dins dels terrenys d’una de les seves concessions. El goril·la fou capturat després que matessin la seva família. Posteriorment, fou comprat pel primatòleg Jordi Sabater i el primat va ser traslladat al zoo de Barcelona, on va viure fins al 2003.
La fàbrica tarragonina fruit de la crisi del règim franquista i el procés descolonitzador a la Guinea va viure moments complicats però, també de forta lluita obrera. La primera gran vaga es va produir el 1973, amb el conjunt de treballadors reclamant pujades salarials i millores en les condicions laborals.
El maig del 1974 la policia secreta desmantella Plataformes Anticapitalistes capdavanteres de les vagues amb un balanç de 18 detinguts. Un dels seus líders "Jesús" (pseudònim utilitzat en el seu moment) és expulsat de l'empresa i, d'altres, com la Pili Ariño, Eva Escudier i Paqui Fernández, rebran fortes sancions.
En els següents anys es van acumulant els acomiadaments laborals i també es fa una nova vaga el 1978 quan es negociava el nou conveni col·lectiu.
El 1984, ALENA va declarar la fallida voluntària i va anunciar el tancament progressiu, fins a cessar definitivament les operacions el 1990. En un intent de salvar l'activitat, els treballadors van crear una cooperativa anomenada Salena, però no va prosperar.
D’entre els treballadors de la fàbrica també en sobresurt en Jaume Cisteró capellà jesuïta oriünd de Barcelona, però treballador de la fàbrica i veí de la Floresta, on compartia pis amb els també capellans obrers Francesc Xammar i Domingo Merelo. Ell va ser escollit portaveu i representant dels treballadors per al nou conveni laboral. També patí repressió amb detencions i alguna bastonada per part dels “grisos”.

Font: Arxiu Històric de Tarragona

Font: Jaume Cisteró