Descripció
Avui la genialitat de l’arquitecte Antoni Gaudí és fora de tota discussió. Però, a la seva època, va rebre tremendes crítiques dels intel·lectuals, i, el que és pitjor, també dels col·legues. Especial menció mereix l'encara poc estudiada rivalitat entre Domènech i Muntaner - Gaudí, que va anar lluny. Cal dir que la crítica va ser també molt severa amb Domènech, fins a arribar a fer circular el mot palau de la quincalleria catalana, referint-se a l’obra més important de l’arquitecte.
Gaudí va rebre de valent, amb una excepció, la de Josep Carner, que li va dedicar un sonet elegant. També se li atribueix, al mateix Carner, un rodolí dels que van ser tan difosos al tomb dels segles XIX - XX:
Si gaudiu del modernisme,
no us quedeu a mig camí;
arribeu al paroxisme
de gaudir-ne amb en Gaudí.
Versets que no es poden dir burlescos: es reconeix la superioritat de Gaudí, per damunt tots els altres arquitectes modernistes.Tres trets interessants s’ajunten per donar al mestre la dimensió de geni.El primer, l’enigma del seu lloc de naixement, que mai no va voler aclarir en vida, i seguirà sent una incògnita.El segon, com va adquirir la formació quan, la seva infantesa i primera joventut, havien passat sense poder accedir a la cultura. Ras i curt, a can Gaudí no hi havia ni un llibre.El tercer, com se sobreposava a situacions familiars tràgiques (mor prematura de mare i germans; trasllat a Barcelona, on acollirà el seu pare, arruïnat, i la neboda, òrfena) amb una producció artística d’altíssim nivell, ja des de les primeres obres (Casa Vicenç, El Capricho).
GAUDÍ A TARRAGONA: L’INSTITUT DE BATXILLERAT
En la infantesa de Gaudí, l’únic centre oficial per poder fer el batxillerat era l’institut Martí Franquès, de Tarragona. Situat a la Rambla Vella, antic convent dels Franciscans, on avui hi ha l’Arxiu Històric i l’Institut Ponç d’Icart. Gaudí estava matriculat als escolapis que feien les classes a l’antic convent dels Franciscans de Reus (coincidències de la desamortització). Pel se sap, no era en absolut un bon estudiant, el que el va portar a fer exàmens extraordinaris a Tarragona. Es conserva l’expedient acadèmic, amb notes força dolentes. Malgrat això, va ser sempre un declarat admirador dels monuments tarragonins amb especial menció de la Catedral. També del mar, que considerava gresol de la cultura mediterrània (vegis l’article sant Francesc).
LA CAPELLA DE SANT PAUEl seminari modern es va implantar en el sector Nord del centre històric, entre la Catedral i la muralla romana (vegis article Seminari). Va ser necessària una important operació de remodelació urbana, enderrocant-se les edificacions existents. En un escrit de 27 de juliol de 1883, l’ajuntament va fer seva la petició de l’Associació d’Excursions Catalana demanant la preservació la capella medieval de Sant Pau. Exigència que es farà constar en la condició onzena de la llicència municipal d’obres.L’Associació d’Excursions Catalana s’havia adreçat també a l’arquebisbe, amb la mateixa petició. És forçós relacionar aquesta acció amb Gaudí, bon coneixedor dels monuments de la ciutat, i molt actiu, com es veurà, dins l’AEC (que serà l’embrió del Centre Excursionista de Catalunya). La capella va ser hàbilment resguardada dins un dels claustres del nou edifici, que li ha agafat el nom.
EL MUSEU ARQUEOLÒGIC (ara Ajuntament)
Fins que la diputació es va traslladar a l’edifici de l’antiga Beneficència, l’any 1986, va compartir amb l’ajuntament l’edifici de la plaça de la Font. En el pati nord, ara conegut per Jaume I, per allotjar el cenotafi del rei, hi va haver les dependències del Museu Arqueològic, fins al seu trasllat a la nova seu de la plaça del Rei, l’any 1960 (vegis els articles Ajuntament, diputació, Museu Nacional Arqueològic).
Es conserva a l’arxiu del MNAT les signatures del grup d’expedicionaris que el varen visitar el 21 de maig de 1882, sota l’organització de l’AEC. Va ser un grup excepcional des de molts punts de vista. Aplegava, d’una banda, artistes i intel·lectuals dels Països Catalans: Teodor Llorente, ja veterà, entre els valencians de Lo Rat Penat, i l’escultor Gargallo, en aquells moments resident a València; Marian Aguiló representava les illes.
El grup català era el més nombrós, i la nòmina és impressionant: Jaume Collell, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Martí Folguera, Antoni Gaudí… sortosament, diversos articles recullen l’excursió, amb tots de detalls.
Es van visitar, des del dia 17, Poblet, Valls i Santes Creus. Tothom remarca el muntatge de focs artificials que va organitzar Gaudí a l’església de Poblet. També consta que, a més de la Catedral, a Tarragona es va visitar una altra capella antiga, que ha de ser la de Sant Pau. En el full de signatures, Gaudí va escriure el seu nom travessat, en vertical, distingint-se de la resta. És immediat relacionar aquesta visita, amb la carta exigint la preservació de Sant Pau.
ESCULTURES DE LA SAGRADA FAMÍLIA
Podem contemplar a Tarragona obres de dos escultors que han col·laborat a la Sagrada Família.
El tarragoní Bruno Gallart va col·laborar amb Subirachs des de 1988 fins a 2010 a les obres de la Sagrada Família, com escultor independent (vegis article Mas de les Figures). Amb la mort de Subirachs, l’orientació plàstica va ser una altra, i l’escultura de Gallart representant l’arquebisbe Sant Fructuós, ja no es va col·locar en el temple.
L’obra la va acollir el Museu Bíblic, on es pot veure en el pati.
En els nostres dies, l’escultora francesa resident a Tarragona, Beatrice Bissot, ha estat encarregada per esculpir a la Sagrada Família. Bissot té ja a la ciutat el monument a Xavier Dupré (a la capçalera del Circ Romà) i les fonts del Serrallo, al carrer Trafalgar (vg. articles).
EL METROPOL
El Teatre del Patronat Obrer, més conegut avui pel Metropol, estava als inicis del s. XX molt deteriorat. Era necessària una reforma en profunditat, per la que es va consultar Gaudí, que va recomanar a Josep Maria Jujol per fer les obres. És l’únic teatre modernista de Catalunya (inaugurat l’any 1910; vg. article). Al seu davant, trobarem l’escultura en bronze dedicada a l’arquitecte Jujol. Per una feliç coincidència, el bronze dedicat a Gaudí a la plaça de l’església de Riudoms, i el de Jujol de la Rambla de Tarragona, són obra de la mateixa mà: l’escultor i orfebre tarragoní Joan Serramià.
LES TERESIANES
L’arquitecte Bernardí Martorell va ser l’encarregat de projectar i construir el col·legi de les Teresianes a la Rambla Nova. 1922-1937 (vg. article). És impossible no reconèixer, a l’edifici tarragoní, les evidents referències al de Barcelona del carrer Ganduxer, obra de Gaudí de l’any 1884. L’homenatge al mestre hi és ben present (vg. article).
EL SANTUARI DEL SAGRAT COR (Capella del col·legi de Jesús Maria)
El jove arquitecte va passar a ser el cap de la família Gaudí Cornet, que havien deixat Reus emigrant a Barcelona. En morir la germana Rosa prematurament, als 39 anys, els dos Gaudí, pare i fill, van acollir a la neta, Rosa Egea Gaudí (1876 - 1912). Aquesta noia va ser, de jove, pensionista del col·legi de Jesús-Maria de Tarragona (vg. article).
Segons unes fonts, mentre el seu oncle arquitecte feia les obres de la capella, entre 1877 i 1882, un període dilatat per uns treballs de poc abast; altres fonts, més versemblants, afirmen que l’altar el va dissenyar Gaudí l’any 1880, en agraïment de la bona acollida rebuda per les monges. Remarquem que Rosa era òrfena de mare, però que el pare l’havia abandonat, el que podia ser un estigma dins l’estricte societat religiosa de l’època, de la que les monges de Jesús-Maria no podien ser una excepció.
Sigui com sigui, està ben provat que tenim a Tarragona una de les escasses obres de Gaudí fora de Barcelona.
El disseny neogòtic que domina la capella cal atribuir-lo a l’arquitecte Ignasi Jordà (1860, vegis article Col·legi Jesús i Maria). Possiblement, Gaudí va intervenir a tota l'ornamentació del temple, en major o menor grau, segons l’estat en que es conservava. Encara als inicis de l’exercici professional, no tindria el temperament arrogant, quasi descarat, de l’etapa de plena.
Mereix especial atenció l’altar, que sempre s’ha considerat obre íntegra de l’arquitecte.
D’un disseny contingut, és format per una gran mesa de marbre, que recolza damunt quatre columnes daurades; dins de cada un dels tres espais definits, una testa d’àngel emmarcada en un ‘tondo’. L’efecte no desdiu del neogòtic dominant, però se’n aparta subtilment. Com totes les obres del geni, cal veure-la per valorar-la.
EL BANCO VITALICIO
Iniciat l’any 1936, l’edifici de la Mitja Lluna del Banco Vitalicio no es va poder enllestir fins acabada la guerra, l’any 1942 (vegis article). És una obra molt interessant, d’una mena de modernisme tardà. En fer les excavacions del soterrani es van trobar restes romans excepcionals, destacant la testa de marbre d’una matrona (atribuït a emperadora Aina Galiena). Està acuradament reproduïda en el hall de l’edifici. És també important en el paisatge urbà el rellotge monumental, que substituiria el de l’església de Sant Joan, destruït amb la guerra (vegis article rellotge).
La relació de l’edifici amb Gaudí és directa: l’autor fou l’arquitecte barceloní Lluís Bonet Garí, uns dels seus successors en la direcció de les obres de la Sagrada Família.
Descripció d'imatge:
- Imatge: Detall de l'altar del santuari del Sagrat Cor. Antic col·legi de Jesús Maria, Tarragona
Descripció de plànol:
- Plànol: Planta de l'Institut Martí Franquès, abans de convertir-lo en Arxiu Històric (Arxiu de l'Institut)