Descripció
El que és avui el Passeig Rafael de Casanova, que ressegueix la costa, als anys seixanta era un camí pavimentat, el camí Vell de la Rabassada. La platja de la Rabassada encara acollia un seguit d’edificacions molt antigues, botigues de pescadors de les arts i també, un lloc d’estabulació de bestiar que era embarcat, fins abans de la guerra, cap a Barcelona (vegis article Platges).El turisme era poc més que local. Però hi funcionava ja un càmping, habitatges de segona residència a la Vileta de Mar, i un seguit de modestes casetes i restaurant pels banyistes, directament damunt la sorra de la platja.La finca era una de les més grans de l'àmbit, tocant el talús del tren, potent frontera amb la ciutat. Així com l’habitatge col·lectiu, més o menys modest, s’havia desenvolupat a Ponent del Francolí, el Llevant es va reservar pel turisme i la segona residència. El Pla General es va encarregar de perpetuar aquesta divisió del terme de Tarragona.La promoció d’apartaments Mare Nostrum es va encarregar de demostrar que la classe mitjana podia fer vacances vora el mar, tant com podien fer-ho les classes benestants i els turistes. S’hi va donar una barreja social curiosa, que s’ha perpetuat fins als nostres dies.L’empresa Hormigones Manufacturados, SA, que pel seu nom era una constructora i no pas promotora immobiliària, va entendre que el mercat era prou preparat, i l’any 1967 va presentar petició de llicència d’obres per 195 apartaments, una intervenció descomunal en aquell moment. L’arquitecte autor del projecte fou Antoni Pujol Sevil.Les obres van durar uns dos anys, per bé que els edificis es van anar ocupant progressivament, a mesura que els blocs s’anaven enllestint. Són en total 13 blocs, els primers 5 paral·lels al tren, i diverses orientacions per la resta, fins a ocupar tot l’espai disponible. Els edificis són senzills, amb acabats d’obra arrebossada i pintada. Es van ajustant al pendent del terreny escalonant els diferents blocs. El màxim són tres alçades; la fatxada principal, ben orientada al mar i al sol, presenta generoses terrasses que ocupen tota l’amplada de l’apartament, que es protegeixen amb baranes metàl·liques. Les escales i accessos són a les fatxades posteriors, on les obertures són menors. Les cobertes són de teula àrab.
El tràmit de llicència d’obres devia tenir inconvenients, perquè a l’expedient hi figuren alguns fotomuntatges manuals per demostrar que les altures no són excessives, que, en tot cas, s’ocultarà el talús de les vies del tren, panorama sense interès.
Actualment, els apartaments estan molt ben conservats. Disposen d’aparcament controlat, i zona esportiva amb piscina. Mantenen un règim d’ocupació mixt, lloguer i propietat, així com habitatge permanent; l’ús principal continua sent el de cases de vacances.
Descripció d'imatges:
- Imatge 1: Fotomuntatge del projeste, justificant que els nous edificis no oculten la visió del mar. El gran edifici de la dreta és la comparació amb una construcció de 8 alçades, habitual en els anys 60 (AHMT, expedient: 74/1967)
- Imatge 2: Fotografies de l'estat actual. Els edificis es van esgraonant, adaptant-se al pendent del terreny
- Imatge 3: Detall de les terrasses de la façana principal
Descripció de plànol:
- Plànol: Plànol general de les façanes. La de davant, amb galeries: la posterior, amb els accessos i finestres. A la pràctica, no va ser possible fer cap traçat tan llarg, havent-se d'adaptar al pendent del sòl. Arquitecte: Antoni Pujol Sevil. AHMT: expedient 74/1967)