Descripció
Creat pel cardenal Vidal i Barraquer l’any 1920, el primer director fou el canonge il·lustrat Sanç Capdevila i Felip. Fins ben entrats els anys 60 del s. XX, l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) havia estat en el Palau de l’Arquebisbe; durant la guerra civil es va salvar de la destrucció perquè es va ocultar darrere un paredat.
La represa va ser encapçalada, l’any 1969, pel director mossèn Xavier Ricomà. En secularitzar-se va segur la seva tasca mossèn Salvador Ramon.
Avui l’AHAT experiment una intensa campanya de digitalització, que posarà la els seus fons (hi ha documents des del s. IX) a l’abast d’un públic universal.
Aquesta etapa moderna no hauria estat possible sense la construcció del nou edifici, en el carrer de Sant Pau, entre el Palau i el Seminari. El projecte es va presentar l’any 1967, sent l’arquitecte el barceloní Josep M. Español Boren (1929 - 2015), que ja havia treballat per l’arquebisbat, per exemple en ampliacions del Col·legi Sant Pau.
L’espai que se li va destinar eren les velles cotxeres de Palau. Cotxeres que darrerament eren de vehicles de motor, però que havien estat de cavalls, amb les seves quadres.
Encara es conserven a l’androna dos abeuradors, de blocs de pedra caliça buidats, que podrien haver estat inicialment sarcòfags, pràctica d’aprofitament molt habitual arreu de la ciutat.
El primer projecte d’Español no respectava la muralla romana, sinó que s’hi arrepenjava, tal com havien estat els edificis de les cotxeres, i, en general, els edificis confrontants a la muralla. Aquest projecte va ser aprovat per la Dirección General de Bellas Artes, Secció Patrimonio Artístico. Curiosament, l’Ajuntament de Tarragona va voler ser més restrictiu o prudent (les ensulsides de muralla sempre han estat un problema gros per l’ajuntament), reclamant una altra versió del projecte que s’allunyés de la muralla, formant un pati longitudinal. El segon projecte, ‘nuevo proyecto no adosado a la muralla’ va ser aprovat tant per Madrid com per Tarragona (AHMT, expedient 272/91967).
Es tracta d’un edifici molt senzill, amb planta baixa i dos pisos, amb distribució regular de les obertures, totes iguals, i la porta d’entrada en el centre. Pels laterals es comunica amb dos patis que no són accessibles des del carrer: a Llevant, el del Seminari; a Ponent, el del Palau. Per darrere, amb l’androna que dona a la muralla romana, lliure d'edificació, però conservant les marques de centenars d’anys de suportar construccions.
En el projecte era rematat per un lleuger frontó central, que no es va arribar a fer. Els acabats són de senzills arrebossats, llevat de les parts que són aplacades amb pedra natural.
Es va detectar, amb el temps, que l’edifici era capacitat per suportar les càrregues pròpies d’un arxiu (que superen sovint els 1000 kg/m2). S’ha reforçat l’estructura de les plantes dels pisos en els anys 2024, 25 i 26, sense deixar de funcionar.
Descripció imatge:
- Imatge: el pany de muralla tremendament deteriorat per les edificacions que s'han recolzat al llarg dels segles.
Descripció plànol:.
- Plànol: Arquitecte Josep M. Español. Projecte de la façana al carrer de Sant Pau (AHMT, expedient 272/67).