Descripció
Els abeuradors, basses perquè els animals de tir poguessin beure aigua, eren un servei públic important, comparable a les actuals gasolineres. Els animals, sobretot cavalls i mules, eren molt corpulents, i se’ls exigia esforços considerables, accentuats en una ciutat com Tarragona, de fortíssims pendents. Consumien aigua en considerables quantitats. Tot seguit, una descripció dels que encara estan a la via pública.
ABEURADOR (TRASLLADAT A LA VIA DE L’IMPERI ROMÀ) DEL MERCAT CENTRAL
En acabar-se el nou Mercat Central (1915, arquitecte Josep M. Pujol de Barberà), l’espai que l’envoltava era pràcticament buit d’edificacions. L’enorme equipament tenia també la funció de generar ciutat al seu voltant, tal com va ser. El nou eixample era ja totalment edificat en els anys 30; teixit urbà que connectava el Centre Històric amb el barri del Port.
Els successius projectes de millora del mercat inicial, sempre a càrrec de l’arquitecte municipal Pujol, són testimoni de l’èxit de l’equipament, cada vegada amb ús més intents (Cambres frigorífiques al soterrani i d’altres).
L’any 1932 es va projectar l’abeurador que es col·locaria a l’espai posterior del Mercat, centrat en el seu eix de simetria (carrer Colón, actual plaça Josep M. Pujol). Era una peça molt digna, formada per un vas de pedra (4x4 metres), amb les cantonades arrodonides i un brollador metàl·lic al centre (1,8 m d’altura) (AHMT, codi P15691/10). L’any 1963, l’arquitecte municipal Josep M. Monravà fa un projecte per desmuntar l'abeurador de Martínez Anido (així es va dir Colom). Possiblement aprofitant la instal·lació, és proposar posar una font a les escales posteriors del Mercat. Element que va funcionar fins a la recent gran remodelació, acabada l’any 2017 (411/63).
La Via de l’Imperi Romà es va remodelar l’any 1985: es van ajuntar les coques, a la zona de la columna, es va prolongar vers el Passeig Arqueològic la pavimentació, respectant escrupolosament el disseny de 1951, de Monravà/Baixeras. Al cap de munt, s’hi va col·locar, recuperada, la font de ferro, amb vas de pedra, que havia estat abeurador darrere el Mercat Central. El vas de pedra es va haver de retallar considerablement, en disposar-se d’un espai molt més reduït que l’original, i se’n van capgirar els carreus, perquè l’encerclat original ja era al jardí de ponent de la Catedral, girar les pedres va ser una solució de fortuna (arquitecte: Antoni Pujol i Niubó).
ABEURADOR DEL JARDÍ DEL GENERAL (IN SITU)
El jardí es va fer passada la Guerra del Francès, a l'inici dels anys 20 de segle XIX. Estava més que justificat per l’absència d’espais lliures dins les muralles. El nom es deu a Carles d’Espagne, cruel governador de la plaça, que sembla que va invertir les severes multes i impostos amb què pressionava als ciutadans, en formar i fer créixer el jardí. Amb el pas dels anys, la vegetació va anar retrocedint. El 1916 es va retirar la tanca que protegia el jardí, el que va facilitar l’ús de la font com d’abeurador, si no s’havia fet servir ja abans, com afirma Salvat i Bové.
Es tracta d’una font molt senzilla, lleugerament el·líptica (4x6 metres) ornamentada amb brollador central, que representa un dofí a la manera romana, ben esculpit amb marbre.
No es coneix l’escultor, però es poden aventurar dos noms d’artistes del segle XIX molt capacitats: el més antic, Vicenç Roig, conegut per Vicentó; el més recent, Bernat Verderol, que habitava no molt lluny de la font, i comptava amb un taller de provada capacitat: van fer totes les escultures i relleus de l’ajuntament (1865).
ABEURADOR DE LA PLAÇA DELS INFANTS (IN SITU)
En un plànol anònim de 1810 es dibuixa per primera vegada el buit, entre els carrers tot just oberts, del que serà la plaça. En el mateix plànol, els altres carrers del barri del Port són ja ben definits fins Castaños, dit aleshores 'del Molino'; on desguassava el Rec Major, produint la sal d'aigua que posava en funcionament els molins. En un altre dibuix, força més detallat, datat el 1858 i signat per Francisco Coello, la plaça hi figura ben definida, amb el nom de Plaza de los Infantes. El 1855 s'hi va posar en funcionament la Fabril Tarraconense, el primer edifici de la plaça, que més endavant esdevindria la Chartreuse. Aquesta edificació, que ha arribat fins ara, va formar l'alineació de la fatxada nord de la plaça. En instal·lar-s'hi el primer vapor de la ciutat, el carrer lateral (fins aleshores, Baños, pels banys del carrer del Mar) va passar a dir-se carrer del Vapor, o, senzillament, carrer Vapor.
En el 1863 es va fer una primera urbanització de la plaça, construint en el seu centre geomètric un abeurador circular de pedra, que ha arribat als nostres dies reconvertit en font ornamental. El 1875 l'ajuntament demana a Luis de Müller permís per connectar la seva conducció d'aigua a l'abeurador, per millorar la qualitat i quantitat de la bassa. Müller era el promotor del Vapor, i disposava d’aigua de mina, procedent, cal pensar, de la Cova Urbana redescoberta. Com contrapartida, Müller demana la col·locació a la plaça de 'dos candelabros de gas'; i la col·laboració del municipi en un terç de les despeses de manteniment del seu propi conducte (AHMT, expedient 22/1875). L’any 1991, amb la nova urbanització de la plaça, es va recuperar l’abeurador com font ornamental, decorat amb un interessant bronze de l'escultor Bruno Gallart, representant dos nens jugant. El grup es complementava amb un vaixell dins de l'aigua, que va ser robat ben aviat i no s'han tornat a reposar.
ABEURADORS PRIVATS
A més dels grans abeuradors públics, les grans cases en tenien de menors, pel seu ús privat. No tots han estat eliminats.
Són remarcables els de l’androna de l’Arxiu Arxidiocesà (havia estat les cavallerisses del Palau de l’Arquebisbe). Són fets de blocs de pedra buidats, que podrien haver estat fets aprofitant sarcòfags antics.
Se’n troba un de molt més petit, davant la casa Balcells, al Pla de la Seu, també buidat en un carreu.
El més interessant és el situat a les escales que van del passeig de Sant Antoni a la Torre del Pretori. Sembla que es conserva in situ, formant part de les edificacions adossades a la muralla, volades l’any 1813 i refetes en el s. XIX amb mitjans precaris; es van enderrocar en execució del Pla Especial Pilats, a l’inici dels anys 80. Presenta una decoració de lesenes i motllura superior. Escut central ovoidal, molt malmès, il·legible.
Es conserva la inscripció de la data: …DCXL , és a dir, 1640, més un seguit de lletres que s’han de referir a la propietat: …DSTE B +.
Descripció d'imatges:
- Imatge 1: Abeurador a la Via de l'Imperi romà (inicialment, al mercat)
- Imatge 2: Abuerador a la plaça de l'Infant
- Imatge 3: Abeurador al jardí del General