Després del saqueig, els francesos declararen públicament el respecte per les propietats i oferiren garanties de seguretat, però la realitat fou que la ciutat patí un període de devastació fins el 18 d’agost de 1813, moment en què marxaren.
El Principat s’annexionà a l’imperi francès com a conseqüència de la promulgació de dos decrets. Els caps francesos exerciren com a governadors generals de la plaça durant la dominació. Aquests foren Montmarí, Fuatier, Musnier i Bourgeois, i el general Bartoletti, que hi estigué fins el final del domini francès a Tarragona.
Com a conseqüència de la derrota de les tropes franceses a Vitòria, Suchet es dirigí a Tarragona provinent del País Valencià. Arribat a la ciutat, el 18 d’agost, ell i Bartoletti ordenaren als habitants de Tarragona que abandonessin la ciutat, els quals marxen en direcció a Altafulla. D’aquesta manera els soldats acabaren de saquejar tot el que pogueren del que restava a Tarragona. Finalment, destruiren bona part dels edificis i fortificacions, fent esclatar els dipòsits de bombes, les mines de les muralles i baluards, el Molí del Raval o del Port, el fort de Sant Joan, el de Sant Carles, el de Sant Francesc, el castell de Pilats i el del Patriarca, els arcs de l’aqüeducte per la canonada de les fonts públiques, magatzems de queviures, etc.; deixant Tarragona sense cap defensa, és a dir, sense valor.
El nou Governador militar i dos regidors entraren a Tarragona el dia 20 provinents de Vilanova. També la població expatriada va anar tornant a la ciutat. Finalment, al setembre es constituí el nou govern seguint les directrius monàrquiques.
Tan bon punt es va restablir el nou ordre, els ciutadans tarragonins van voler homenatjar i recordar aquells fets. Per aquest motiu, el 28 de juny de 1815 s’oficià un funeral per a tots aquells desapareguts en combat. Aquest acte es continuà fins a finals de la dècada dels cinquanta del segle XIX.
