Pòdcast "Radioescena Free"
Amb el convidat especial Oriol Grau, guionista, músic, actor i director de teatre i televisió tarragoní
Arriba la 6a edició del "Radioescena Free", el pòdcast amb públic què dona veu a persones què han estat privades de llibertat.
Es tracta d’un espai obert al públic en què es comparteixen testimonis, poemes, reflexions, música en viu... L’objectiu és que els participants connectin amb la seva part més sensible i creativa, alhora que ajuda a trencar estigmes i fomentar el vincle amb la comunitat.
En aquesta ocasió, a més de comptar amb els protagonistes què han estat o estan en un centre penitenciari, també hi participarà el guionista, músic, actor i director de teatre i televisió tarragoní Oriol Grau. De públic hi assistiran alumnes d’un CFGS d’Integració Social i qui ho vulgui, ja que l’accés és lliure fins completar l’aforament.
"Radioescena Free" és un projecte impulsat pel Taller d’Arts Escèniques del Centre Penitenciari Mas d’Enric, amb la col·laboració de la Fundació Suport Solidari i el Centre Obert de Tarragona (COTA). Aquest programa neix arran per l’interès per donar continuïtat a fora de la presó al pòdcast Radioescena, què es realitza setmanalment al teatre de Mas d’Enric des del 2017, i en el què hi han participat figures reconegudes de l’art, la cultura i la comunicació com Jesús Monlleó, Justo Molinero o Joan Báez.
Inauguració de l'exposició "Moments i sensacions"
Adelina Calderón s’endinsa dins l’herba i pinta arran de terra. Els seus canyissars fan visible el vent, mentre la matèria s’espesseix a l’espàtula fins que la pintura acaba comportant-se com allò que representa: es doblega, crema i cedeix.
L’artista confirma la llum com a estructura. El cromatisme actua com una energia que s’estén i es condensa dins el camp visual. La mirada hi troba orientació, recorregut i retorn.
De tota l’obra emergeix un desplaçament propi de les temperatures naturals, una sensació de moviment i transformació que converteix la natura en una experiència viva.
Dones i memòria de la música popular brasilera
Taller-espectacle participatiu amb música en directe, cant, percussió corporal i mediació cultural
Un viatge per la música popular brasilera a través dels seus ritmes, cançons i històries, amb una mirada especial a les compositores, cantants i intèrprets que han tingut menys presència en els relats més difosos de la seva història.
A través de ritmes com el baião, l’ijexá, el samba, el maracatu i el coco, la proposta combina música en directe, petites històries, contextualització i participació del públic.
Més que un concert, és una experiència musical col·lectiva: el públic canta, fa percussió corporal, juga amb els ritmes i participa activament en la construcció musical amb les artistes. Un espai per descobrir la riquesa i la diversitat de les músiques populars brasileres i, alhora, recuperar les veus, les trajectòries i el llegat de les dones que n’han format part.
La proposta està pensada per a tots els públics i no cal tenir experiència musical prèvia. L’activitat convida a apropar-se a la cultura musical brasilera des de la participació, el joc i l’escolta, tot generant un espai de trobada entre artistes i comunitat.
L’objectiu és posar en valor la música popular brasilera i la seva diversitat, recuperar la memòria i les trajectòries de dones creadores i intèrprets, fomentar la participació musical i compartir coneixements i experiències en un context proper i accessible.
Presentació: L'estranya pell del temps i altres mutacions
Presentació del darrer poemari de la poeta Carme Andrade a càrrec d'Agnès Toda i Bonet, doctora en Filologia Catalana, amb la participació de Raquel Estrada, periodista i poeta, recitant-ne una tria de poemes
"...brolla inesperada una deu abassegadora...“
L’estranya pell del temps i altres mutacions (Pinsà Edicions) és un poemari d’alta intensitat lírica que explora la transformació com a matèria essencial de l’existència. A través d’un univers simbòlic poblat d’aigua, roca, desert, foc, arbres i cossos, Carme Andrade construeix un recorregut interior on el temps no avança en línia recta, sinó que s’estratifica, es fissura i deixa rastre.