Amb Roser Tutusaus i Tom Weksler

Festival Dansa de Tarragona

Al claustre del Seminari de Tarragona, l’espai respira una quietud antiga que es deixa travessar pel gest. Allí, la dansa de Roser Tutusaus emergeix com una matèria viva, atenta i porosa. El cos no balla sol: escolta la presència de la peça escultòrica de Lluc Queralt i, en el silenci entre ambdues formes, Tom Weksler traça un pont invisible, coreogràfic, que uneix allò inert amb allò palpitant.

La dansa no imita l’escultura, ni l’escultura es limita a sostenir la dansa. Es busquen. Es reconeixen. Es fusionen en el buit del claustre, on la pedra antiga observa com dues presències contemporànies esdevenen una sola peça curta i multidisciplinar, efímera com un sospir, precisa com una empremta.

Al nostre entendre, la resposta immediata a totes dues expressions són les textures. Textures que no només convoquen la pell o la mirada, sinó que obren capes més profundes. No s’aturen en la memòria sensorial: la travessen. Condueixen l’espectador cap a un viatge interior, on el cos recorda allò que mai no ha viscut i l’espai esdevé temps.

Així, dins del Festival Dansa de Tarragona, aquesta trobada entre dansa i escultura no només es contempla: es recorre. És un camí breu però intens, on el moviment es fa matèria i la matèria, per un instant, aprèn a respira.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Roser Tutusaus

Concepte, coreografia i dramatúrgia: Roser Tutusaus i Tom Weksler

Intèrprets i creadors: Roser Tutusaus i Tom Weksler

Composició musical: Miguel Marín Pavón

Disseny de llums: Roser Tutusaus i Filip Horn

Disseny de vestuari: Tom Weksler i Benjamin Nivisson

Escultura: Lluc Queralt

Edat recomanada: Tots els públics

Durada: 60 min