Trio Ludwig & Franz Schubert Filharmonia

Beethoven va trencar motlles en molts aspectes de la música: en la instrumentació, en la durada, en l’estructura, en la profunditat emocional del seu discurs... També ho va fer amb la composició d’una obra única en el repertori internacional: un concert per a tres solistes d’unes dimensions simfòniques impensables en aquella època. El pianista de l’estrena va ser el seu deixeble de més alt llinatge, l’Arxiduc Roldolf, fill de l’emperador. L’èxit va ser immediat, gràcies a l’elegància dels seus temes, al perfecte diàleg entre solistes i orquestra i també a la insòlita rellevància que va donar al violoncel.

La Simfonia núm. 4 de Brahms, és una obra fascinant que representa la culminació de la genialitat musical del compositor alemany. Un viatge vital on Brahms ens descriu, de manera colpidora, la veritat de l’ànima humana. L’obra es distingeix per la seva profunditat emocional, amb moviments que transiten des de laresignació fins a la confiança, passant per l’humor del mateix scherzo que arriba just abans d’un final ferm i inapel·lable. Cal destacar que en el darrer moviment, Brahms utilitza la forma antiga de la passacaglia, inspirant-se en la ciaconna de la Cantata 150 de Johann Sebastian Bach, Meine Tage in den Leiden.

REPERTORI

L. van Beethoven: Triple concert per a violí, violoncel, piano i orquestra, op. 56
J. Brahms: Simfonia núm. 4, op. 98

INTÈRPRETS

Trio Ludwig (Abel Tomàs, violí; Arnau Tomàs, violoncel; Hyo-Sun Lim, piano)
Franz Schubert Filharmonia
Salvador Mas, director

Edat: tots els públics