Ball de Dames i Vells
Santa Tecla Tarragona
El Ball de Dames i Vells ha estat i és un dels elements més populars de la festa major tarragonina. Com afirmen ells en un dels seus versots, són “genuïns de Tarragona”. Amb un humor que tendeix als vulgarismes, els jocs de paraules i els dobles sentits, representa una vàlvula d’escapament per a la sàtira respecte als poders establerts. Tot sovint s’erigeix, doncs, en la boca del sentiment ciutadà més humil i popular. És un ball itinerant que ja no forma part, pròpiament, del Seguici Popular, i que trobareu actuant a diverses places de la ciutat durant les festes de Santa Tecla.
Referència històrica
Segons els estudiosos, el naixement de Dames i Vells està lligat a la popularització del Corpus i a la celebració de Santa Tecla a partir del segle xv. Al 1514 tenim la primera referència al ball de Dames i Vells, amb un total de 16 personatges, immers en el Seguici. Al 1566 i al 1577 tenim referències també al Joc dels Vells, representat per la confraria dels bastaixos.
Al 1604, amb la entrada de l'Arquebisbe Joan Vic a la ciutat, figura el Joc de Ball dels Vells, que a més a més de ballades itinerants pels carrers, organitza una representació a la plaça de Sant Francesc (actual plaça de la Font), en un recinte delimitat, durant tres hores.
Al 1664 es diu explícitament que tots els integrants són homes. El Batlle i el Rector s'incorporen als segles xviii i xix. Al 1695 ja figura com a Ball de Dames i Vells. Amb Carles III es va promulgar una Cèdula per prohibir els balls i entremesos.
L'any 1886 la premsa arracona els balls per "poco dignos de una capital de provincia" per ser una imatge del passat rural. Fins al 1922-23, no tornarà a sortir, doncs, i tan sols al 1908 ho fa de manera excepcional.
L'any 1981 es va recuperar per part de la Colla Sardanista Joventut Tarragonina. L’actor Oriol Grau es va encarregar de la composició final del text i de l'apartat interpretatiu del ball.
Al 1988 s'incorpora el Guàrdia Civil com a representant de l'estament militar (el sergent Blázquez). Al 1990 es crea un cos de seguretat "La Catalana" per separar el nombrós públic del Ball, que sol estar encapçalat per dones.
Característiques
Indumentària
Els homes llueixen barrets, jaquetes i pantalons d'època; les dones vestits exuberants; l'alcalde, el rector i el guàrdia civil, amb els seus respectius atributs i indumentària.
Iconografia
Representen uns marits vells que s'enfronten a les seves esposes joves. La trifulga motiva la intervenció de les autoritats.
Música
Violí, bombo, acordió, banjo, violoncel i caixa.
Ball d'autoritats:
Passada:
