Aquesta exposició és un petit tast de com el brodat pot modificar la narrativa d’una imatge, obrint-la a nous relats possibles.
Per intervenir les imatges les hem de perforar. Trencar el paper i travessar-lo amb l’agulla i el fil. Primer hi ha incertesa, però forat a forat la imatge comença a entrar en diàleg amb el cos, i el passat i el present es troben en el gest repetitiu de les mans, que acaronen la imatge a cada puntada.
He volgut fer somiar als habitants d’aquesta nova Tarragona que creixia en la seva perifèria. I mostrar a través del brodat un món que brolla de l’interior dels cossos i les cases, tot ple de colors i de vida.
