Davant la difícil situació molts caps i tropes militars abandonen la ciutat i tant la població com les instàncies de poder polític i militar demanen auxili i reforços, però sense èxit. Tanmateix, continuen treballant per la comú defensa. Només resta a la ciutat la guarnició del general Contreras.

Les tropes franceses van acorralar els defensors al Pla de la SeuEl dia 22 de juny els francesos prenen possessió de la zona del port i de tota la part baixa, ja que havien atacat la lluneta del Príncep i els forts d’Orleans, Reials, de Sant Carles i Sant Josep.

L’atac final s’inicia el 28 sobre la muralla per una obertura feta. Les tropes franceses entren per la muralla de Sant Francesc i finalment el combat cos a cos és a la Rambla Vella.

El general Contreras, desesperat, envia emissaris per demanar ajuda. Finalment el marquès de Campoverde, des de Vila-rodona i amb un exèrcit de 10.000 homes, encomana a Contreras a no capitular i a preparar les seves tropes per tal de maquinar un atac conjunt; atac que s’endevina definitiu per a vèncer el setge.

Els 4.000 soldats espanyols es preparen per sortir a batre’s contra els napoleònics en el moment precís que el marquès de Campoverde faci acte de presència, però aquest i els seus 10.000 homes no arriben mai.

Els defensors tarragonins organitzen la defensa desesperada mentre les cinc columnes napoleòniques es despleguen ràpidament per la ciutat. Les Milícies Urbanes intenten protegir el Portalet, però, a l’igual que les tropes que defensen els baluards de Sant Joan, de Jesús i de Cervantes, no poden mantenir gaire temps i cauen derrotades, com també són ocupades les portes del Roser i de Sant Antoni, juntament amb els forts de Reding i de Sant Pere. El cercle invasor s’estreny cada cop més i més fins aconseguir d’acorralar als defensors al Pla de la Seu.

Obeint les ordres de Suchet la ciutat fou saquejada durant tres dies, finalitzant el 30 de juny. Pel que fa a les pèrdues humanes sofertes són molt difícils de precisar, però el que es pot extreure d’aquests fets és que van enderrocar totalment o parcialment uns 1.000 edificis, per tant, la ciutat va quedar destruïda.

 

Segells de reconeixement d'administració oberta