Esteu aquí: Inici Patrimoni Museu d'Història Visites Arqueorutes

Benvinguts a l'Arqueoruta! (o el nom que vulguis donar)

Benvinguts a l'Arqueoruta! (o el nom que vulguis donar)

L'Arqueoruta busca apropar-te a la història de Tarragona que s'amaga dins dels establiments comercials de la part antiga de la ciutat. Formen també part de l'Arqueoruta diversos equipaments del Museu d'Història de Tarragona que t'ajudaran a donar context i a ampliar allò que hagis vist.

Seguint l'Arqueoruta arribaràs a nombrosos establiments comercials. Alguns són del sector de la restauració. Altres, són botigues o sales de festa. T'imagines dinar en un entorn que ha restat immutable des del segle XIV, sortir de festa dins les voltes de l'antic circ romà o visitar la botiga més antiga de Catalunya?

Com ho he de fer per seguir l'Arqueoruta?

És ben senzill! Cada establiment comercial que forma part de la ruta té un codi QR a la façana. Quan escanegis el codi t'apareixerà en pantalla un breu text informatiu del lloc on ets, quins establiments tens a prop i informació addicional per si fos del teu interès! Si no saps per on començar, pots consultar mapa que tens a la dreta.

Alternativament, si no t'agraden els codis QR pots llegir sobre cada punt de l'Arqueoruta aquí.

  • Botiga de roba que es troba en l’espai dels porxos medievals del carrer Merceria. Conté part del mur de tancament de la Plaça de la Representació i conserva l’estructura medieval de l’espai.

    Mia Style és una botiga de roba ben singular. La podeu trobar tot passejant pel carrer de la Merceria, protegida per la porxada d’època medieval que fa tan únic aquest entorn. La petita botiga Mia Styleamaga entre vestits i pantalons un conjunt arquitectònic impressionant que va des de l’època romana fins a l’actualitat.

    Del local en destaquen els arcs gòtics tapiats que fan de suport a les plantes superiors de l’edifici i el mur romà monumental que tancava la Plaça de la Representació incorporat en una paret medieval. Si us cal emprovar-vos bruses o camises, no tindreu un rerefons que us embelleixi més que el de Mia Style!

    La botiga es troba sota els porxos del carrer de la Merceria, al número 4.

    Ens trobem en un local de dimensions reduïdes. L’aparador dona a la galeria del porxo del carrer de la Merceria, construït a l’edat mitjana a base d’arcs apuntats en el principal eix comercial de la ciutat de l’època. A la paret esquerra i dreta del local s’hi aprecien arcs apuntats que es poden datar en els segles XIII-XIV i que sembla que conformaven un enteixinat obert en els baixos de l’edifici. Avui en dia han estat tapiats i els espais s’han destinat a diversos locals comercials. Al fons de l’establiment hi trobem una paret de pedra i morter d’època romana, feta amb la tècnica d’opus caementicium i, a sobre, en sobresurt part del mur monumental septentrional de la Plaça de la Representació fet amb la tècnica d’opus quadratum.

    41.118324 1.2577887
  • Restaurant amb importants restes arqueològiques de dues voltes del circ.

    El restaurant ens ofereix la possibilitat de menjar entre quatre parets de quasi dos mil anys. L’establiment es troba a la plaça de la Font, el centre neuràlgic de la ciutat. Totes les cases de la banda sud de la plaça es van construir aprofitant les voltes del Circ romà, fet que fa que totes tinguin la mateixa amplada. Al restaurant Cappuccino tindreu l’oportunitat de veure l’interior de dues d’aquestes voltes i comprovar com l’arquitectura romana encara sobreviu avui en dia en les cases de la plaça.

    El Cappuccino es troba als baixos del número 41 de la plaça de la Font. A la seva pàgina web podeu consultar-ne la carta. 

    El local que ocupa el restaurant Capuccino és construït en l’espai de dues de les voltes del Circ, encara amb grans parts visibles d’opus quadratum. En el local també s’hi poden apreciar restes de voltes d’època romana que han estat modificades. La configuració de l’espai ha sofert molts canvis al llarg del temps. Com que l’establiment ocupa els baixos de dues cases construïdes sobre les voltes del Circ, el local està dividit en dues parts que devien ser originalment voltes independents i que ara fan la funció de menjador. La transició entre ambdues voltes es pot apreciar fàcilment, ja que presenta una obertura tosca segurament feta vers els segles XVI-XVIII. Al fons del local, hi destaca una arc gòtic del qual només se’n veu un terç, fet que ens reforça la certesa de trobar-nos en un espai ocupat durant segles. Al local s’hi veuen també obertures modernes tapiades, a més de les que estan en ús.

    41.1167083 1.2553924
  • Restaurant amb un espai medieval destacat als baixos d’un edifici amb importants reformes d’època moderna.

    L’interior d’aquest establiment fa la impressió d’haver-se mantingut inalterable des que va ser construït durant l’edat mitjana. Som, de fet, a la que va ser durant un temps la casa pairal dels Montoliu, una de les famílies més destacades de la ciutat, que va residir aquí des de principis del segle XVII fins que el llinatge va traslladar-se al carrer dels Cavallers a finals del segle XVIII. Quina casa i quina cuina que es gasten! Al Racó de l’Abat hi trobareu un dels llocs de Tarragona on es pot gaudir de la nostra cuina més tradicional. Envoltats sempre, és clar, d’un escenari digne de pel·lícules i sèries de temàtica històrica.

    Podeu trobar el restaurant al número 2 del carrer de l’Abat. 

    L’edifici que acull el restaurant està situat al bell mig de la ciutat medieval, un entorn creat en l’espai que ocupava l’antiga Plaça de la Representació d’època romana. A l’establiment hi trobem arcs apuntats i parets d’origen medieval, alguns dels quals han estat modificats durant els segles XVI, XVII i XVIII. En algun moment d’aquests segles, el local sembla haver patit modificacions en el conjunt a causa de la voluntat de dividir els baixos de l’edifici en diverses estances, segurament per dedicar-les a l’activitat comercial, divisió que es manté encara avui en dia. La façana exterior de l’edifici, en canvi, data d’una reforma efectuada cap a finals del segle XVIII o principis del segle XIX. De la façana que ha arribat als nostres dies, en destaca especialment la simetria de les obertures i els esgrafiats de les plantes superiors.  

    41.1179794 1.2569132
  • Restaurant amb restes arqueològiques de la tribuna del Circ i de les voltes que n’aguantaven l’estructura.

    El restaurant es troba en l’antic recinte del Circ romà, però hi ha quelcom que el diferencia clarament de la resta de punts d’aquesta llista que ocupen aquest antic espai: la localització. I és que, al contrari d’altres establiments ubicats dins les vetustes voltes del Circ, el Pulvinar es troba a la cúspide de les grades, just sobre les restes de l’antiga tribuna, el lloc que l’alta elit de la ciutat tenia reservat per veure els espectacles.

    Darrere del Pulvinar s’obria pas la Via Triumphalis, que traçava un eix simètric entre la tribuna i el Temple d’August i que correspon a l’actual carrer Majorl. Avui en dia el Pulvinar és un restaurant-pizzeria que s’ha convertit en un clàssic tarragoní. En les seves dependències amb restes arqueològiques mil·lenàries podem gaudir d’un estil de cuina italiana que, com els romans de fa dos mil anys, també ha fet llar a Tarragona.

    El restaurant té l’accés al número 30 del carrer dels Ferrers. A la seva pàgina web hi podeu consultar la seva carta.

    Al restaurant Pulvinar s’hi conserven algunes de les restes arqueològiques de l’antiga tribuna del Circ. Aquests elements es poden veure especialment bé en el seu menjador interior, sobretot a la part del menjador que crea un semisoterrani. Al menjador hi veiem un dels murs de tancament del pulvinar del Circ de Tàrraco, fet amb la tècnica d’opus quadratum, i un enllosat romà. També cal destacar les grans voltes de canó que aguantaven la part superior del pulvinar i que es conserven en bon estat dins del restaurant, que n’ha adaptat una com a menjador. Aquestes voltes no presenten la mateixa amplada ni disposició que les voltes del circ, fet que s’explica per la funció concreta que tenia el pulvinar: l’elevació de les elits a través d’un emplaçament i arquitectura majestuosos.

    41.1171821 1.256295
  • Joieria ubicada en un local on és visible l’origen i construccions medievals de l’espai.

    La joieria Personal és la prova que combinar modernitat i tradició amb gust no només és possible, sinó que també és una aposta segura. Només d’entrar a l’establiment ens reben les exposicions de dissenys exquisits, tots perfectament en harmonia amb un entorn en què destaca el llegat medieval i modern del local. Els propietaris han volgut donar al patrimoni un paper central en el seu negoci i fer-lo part activa del disseny i la presentació dels seus productes. I val a dir que han tingut èxit! No perdeu l’oportunitat d’acostar-vos a la joieria a admirar els seus dissenys i l’entorn on es troben.

    La joieria Personal ocupa els baixos del número 32 del carrer Major.

    La Joieria Personal es troba en un local de dues estances. La d'entrada presenta un arc rebaixat al fons del local, que dona pas a un magatzem on s'hi veuen estructures d'un antic pati, on, concretament, hi destaca una balconada baix medieval. El sostre de la primera estança és un enteixinat de fusta aguantat per un arc de mig punt al centre de la sala.

    La segona estança està feta amb arcs rebaixats i sostre de volta catalana. La paret divisòria de l'edifici és a la vista i sembla datar de finals de l’edat mitjana o inicis de l’edat moderna. 

    41.1181475 1.2572471
  • Restaurant amb restes arqueològiques pertanyents a la Plaça de la Representació i amb un entramat d’arcs gòtics i murs medievals.

    Quan posem un peu dins la Osteria del Lab entrem de sobte a un món on es troben alhora l’època medieval i l’època contemporània, ambdues relligades a la perfecció. Tot d’arcs apuntats gòtics ens reben dins de l’establiment, alguns de més alts, que sostenen el sostre, i d’altres de més baixos, que delimiten els espais. L’espai ajunta aquest llegat amb una estètica moderna, deixant vistes algunes parets i folrant-ne i pintant-ne algunes de negre per tal de crear contrast i fent servir un mobiliari de línies rectes que contrasten amb les corbes dels arcs i les parets tosques. En el restaurant, a més, hi podem veure una part de l’estructura de la Plaça de la Representació. Així doncs, la Osteria del Lab és un lloc més que adient per tastar cuina fusió en un entorn on s’executa, també, una fusió històrica.

    La Osteria és al número 12 del carrer de Comte.

    Es tracta d’un edifici medieval situat a l’extrem occidental de la Plaça de la Representació, fet que li ha llegat unes fileres d’opus quadratum del mur que  delimitava la plaça, sobre les quals es va bastir l’edifici durant els segles XIII o XIV. Del local també en destaquen especialment l’entramat d’arcs apuntats d’època gòtica, que presenten un molt bon estat de conservació i el fet que la majoria de parets són visibles. Alguns dels arcs gòtics han estat reblits i reconvertits en parets, fet que indica que els baixos de l’edifici eren una sola estança originalment, que va ser dividida en època moderna. Finalment, al fons del local veiem un arc pla dels segles XVII o XVIII que ha estat reblit i que devia comunicar amb la zona de darrere del Convent i Beateri de Sant Domènec.

    41.1182493 1.2556374
  • Restaurant amb importants restes arqueològiques del mur de tancament de la Plaça de la Representació, situat als baixos d’un palau d’època moderna.

    Al bell mig del carrer de Santa Anna hi podem trobar el restaurant El Galliner de l’Antiquari. L’establiment és a la planta baixa d’un palau bastit aprofitant les estructures de la Plaça de la Representació, fet que es fa evident només d’entrar-hi, ja que moltes restes d’època romana i medieval ens sorprenen a primera vista.

    A més d’un important llegat patrimonial romà ben visible i una exquisida gastronomia, El Galliner també presumeix d’un estil eclèctic que combina elements arquitectònics d’època romana i medieval amb altars barrocs, mobiliari gòtic i elements decoratius de la primera meitat del segle XX. És ben bé una experiència irrepetible!

    El restaurant ocupa els baixos del número 3 del carrer de Santa Anna.

    L’edifici de El Galliner de l’Antiquari és un antic palau senyorial, el qual comparteix amb el restaurant El Palau del Baró, que és a la primera planta. Dins de l’establiment podem veure com la sala d’entrada està dividida en dos: la planta baixa semisoterrada i un altell modern que té la funció d’ampliar la superfície útil del local. Des de la sala podem accedir a un menjador annex i a una sala de dimensions reduïdes, que fa de petit menjador i de distribuïdor.

    Al local destaca el reaprofitament que s’ha fet de les estructures romanes, especialment del mur de tancament de la plaça, fet amb la tècnica d’opus quadratum, que són visibles sobretot en els murs del fons del local. En alguns dels murs podem veure-hi una modificació d’algunes parts en època medieval. I també l’element decoratiu, ja que hi trobem altars barrocs, marededéus, i elements religiosos d’estil gòtic, tot combinat eclècticament amb elements decoratius de principis i mitjans del segle XX.

    41.1174173 1.2587329
  • Edifici d’origen medieval amb diverses reformes integrals de l’estructura en l’edat moderna. Va ser la seu del Consell de la Ciutat, i posteriorment de l’Ajuntament, des del segle XV fins a mitjans del segle XIX.

    Des de mitjans del segle XV fins a l’any 1852, aquest edifici d’origen medieval fou la seu del poder municipal a Tarragona. Entre aquestes parets és on la ciutat ha vist evolucionar les seves estructures polítiques durant més temps i des d’aquí els tarragonins van decidir la gestió i el destí de la seva ciutat durant quatre segles. Un dels esdeveniments més destacats per a l’edifici i per a la ciutat va ser la Guerra de Successió i el Decret de Nova Planta de 1716, quan el Consell de la Ciutat, com els de tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó, va ser suprimit i substituït per la institució de l’Ajuntament. És per això que aquest edifici és conegut com l’Antic Ajuntament des del trasllat del govern municipal a la plaça de la Font.

    A la planta baixa de l’Antic Ajuntament s’hi pot trobar una antiga presó i l’actual oficina d’informació turística. A la planta noble, s’hi poden trobar espais dedicats a exposicions i dependències municipals. L’accés a l’edifici és lliure i tothom que s’hi atansi pot pujar l’escalinata i admirar els espais oberts on es devien reunir els consellers, i els sostres de fusta treballada que presideixen les cambres.

    Podeu trobar l’Antic Ajuntament i la seva oficina d’informació turística al número 41 del carrer Major.

    L’Antic Ajuntament té l’origen en un antic edifici d’habitatges reconvertit en seu del Consell durant el segle XV. Consta de planta baixa i dos pisos. De la façana en destaquen la simetria en les obertures, la gran balconada de ferro colat de la planta noble i l’ornamentació que destaca en les obertures i en l’escut de la ciutat.

    De l’interior, en destaquen el vestíbul, el pati i la gran escalinata que duu des del pati a la planta noble, a més dels elements romanents de l’edificació medieval. En la planta noble criden l’atenció les grans arcades dels espais oberts, la galeria al voltant de part del pati, el gran enteixinat de fusta i els símbols de la ciutat, que també abunden per la resta de l’edifici.

    41.1181926 1.257424
  • Tenda de materials d’esport amb trams al subsol de l’escalinata monumental que unia la Plaça de la Representació i el Recinte de Culte.

    Generacions de tarragonins han comprat a Esport Catedral l’equipament necessari per practicar qualsevol tipus d’esport. La ubicació de l’establiment és privilegiada, no només és just al costat de la Catedral, com el seu nom indica, sinó que atresora unes de les primeres restes arqueològiques que els petits tarragonins poden veure de prop. Just entrar a Esport Catedral, veiem sota els nostres peus un terra de vidre. Al fons, ens saluden, més de dos mil anys després de la seva construcció, unes restes arqueològiques ben interessants: l’escala que comunicava la Plaça de la Representació i el Recinte de Culte.

    Podeu trobar la botiga al número 42-44 del carrer Major.

    L’edifici tal i com el veiem actualment és del segle XIX, però a l’interior hi trobem restes d’ocupació més antigues. Al mig del local, comunicant dues estances, hi ha un arc apuntat d’origen medieval que es troba en molt bon estat. El gran atractiu de l’establiment, però, és l’element que té al subsòl i que es pot veure a través d’un vidre a l’entrada de la botiga i a la zona dels emprovadors. Aquest element consisteix en una gran escalinata monumental que comunicava la Plaça de la Representació romana i el Recinte de Culte.

    41.1182901 1.2573773
  • Casa Museu de principis del segle XIX construïda aprofitant la muralla romana.

    La segona joia de la corona del Museu d’Història de Tarragona és la Casa Canals, una casa museu del segle XIX que es troba pràcticament en el mateix estat que a finals del segle de la seva construcció. En aquest indret privilegiat, els mobles i la distribució de les sales són originals, fet que ens permet fer un recorregut pels escenaris de vida d’una de les famílies més destacades de la Tarragona del XIX.

    La Casa Canals s’alça sobre altres habitatges més antics, d’època medieval i moderna, però destaca sobretot per la seva arquitectura i pel fet d’estar bastida aprofitant la muralla romana de Tàrraco. I és tant així que des de finestres de les estances de la planta noble podem veure el mar estant dins mateix de la muralla. En aquesta casa va fer-hi nit Carles IV i la família reial l’any 1802 en la seva famosa visita a Tarragona. Atreviu-vos a passejar per on ells ho van fer i a veure les magnífiques vistes que ells van poder admirar! A més, a la Casa Canals hi trobareu un espai reformat dedicat a exposicions, que es renoven periòdicament.

    La Casa Canals presideix el carrer d’En Granada des del cap de carrer, el número 11.

    Les obres de restauració de la Casa Canals dutes a terme a la primera dècada dels anys 2000 van fer aflorar restes de l’edifici d’origen medieval i modern que hi ha sota la construcció actual. En aquest indret s’hi ubicava un antic casal nobiliari, algunes restes del qual es conserven encara a la planta baixa de la casa i sota el pati jardí de la planta noble.

    A més a més, de la Casa Canals en destaca l’ús d’un tram llarg de la muralla romana com a mur occidental de l’edificació i el fet que hi hagi obertures a la muralla emprades com a finestres i balcons.

    Tot indica que l’edifici actual data dels anys finals del segle XVIII i que va ser construït com a nova casa pairal dels Canals, una família de mercaders de la ciutat que fins llavors tenia la residència al carrer de les Cuirateries.

    De la casa en destaquen sobretot la planta noble, que conserva tots els mobles que hi havia a la casa a finals del segle XIX, amb les seves grans sales i habitacions. També en són elements destacats l’escala i el pati jardí. La tercera planta, que estava destinada a les antigues estances del servei, ha estat reformada completament i ara s’hi pot trobar un espai de d’exposició, un espai habilitat per fer-hi actes i oficines.   

    41.1181564 1.2600553
  • Oficina bancària que ocupa l'espai complet d'una de les antigues voltes del circ.

    Aquest edifici era la ubicació de l'antic Cafè Moka i va ser adquirit per «la Caixa», avui Caixabank, l'any 1997. Durant els anys següents l'entitat financera va emprendre un seguit de reformes destinades a convertir l'edifici sencer en una oficina bancària que, alhora, pogués preservar el màxim possible l'estructura que serveix de base a l'edifici: una de les voltes del circ. Aquests objectius es van acomplir gràcies a tres accions: el buidatge dels pisos construïts directament damunt la grada; la delimitació del recorregut de la grada original en els murs i l'adequació de les restes existents i, en tercer lloc, la creació d'una façana de vidre darrere de la façana original de l'edifici per tal que el públic pogués veure'n l'interior. Gràcies a aquestes reformes, l'edifici de «la Caixa» ha esdevingut un lloc de visita imprescindible per poder admirar la magnitud real d'una de les desenes de voltes del circ romà de la Ciutat.

    L'accés a l'espai es duu a terme pel número 45 de la plaça de la Font.

    Preserva en el seu interior gran part de la coberta anterior de la volta romana, la més allunyada de l'arena. La coberta posterior, en canvi, ha desaparegut. Les parets laterals que donen suport a la volta presenten elements dels Opus Quadratum i Opus Caementicium originals, però en part de les seccions aquestes tècniques constructives han estat substituïdes per construccions d'altres característiques en èpoques posteriors, incloses les obertures i els tancaments de seccions dels murs o les substitucions de seccions aparentment malmeses. En la part davantera del local hi podem observar els paraments exteriors de la volta original, units per una filera única d'Opus Quadratum semi enterrada i visible avui en dia a través d'un vidre. De l'edifici, en destaquen també la delimitació que es fa entre la construcció romana i l'edifici modern construït a sobre i la presència de dos arcs, ambdós lleugerament apuntats, l'un damunt de l'altre, que es troben al fons del local.

    41.1166552 1.2555764
  • Casa museu de mitjans del segle XVIII amb restes d’edificis medievals anteriors als baixos, i trams del mur de tancament de la Plaça de la Representació.

    La Casa Castellarnau és una de les seus del Museu d’Història de Tarragona, i també el lloc on el Museu i el Departament de Patrimoni de la ciutat hi tenen les oficines. Més que casa, els Castellarnau ben bé van construir-se un palau en aquesta part del carrer dels Cavallers. Si hi entreu, podreu veure com era la residència d’una família noble de la segona meitat del segle XVIII: les decoracions pictòriques, l’antiga cuina, l’escalinata, el pati, la sala de ball, els salonets de dia i de jocs i les habitacions. En aquesta casa museu us sentireu partícips de la vida diària de l’alta societat tarragonina.

    La ubicació de la casa, però, té una història molt dilatada. Als soterranis de la Casa Castellarnau s’hi troben restes especialment ben conservades de la Plaça de la Representació romana, de la muralla medieval de la ciutat del segle XII i també de les diverses cases del carrer dels Cavallers que estaven ubicades en aquest indret. I és que abans que la família Castellarnau en comprés els edificis per a fer-s’hi un palau únic, la Casa Castellarnau eren en realitat diverses llars separades de famílies nobles o riques, que van destacar especialment per ser la residència de l’emperador Carles quan va visitar Tarragona el 1542.

    La Casa Castellarnau descansa imponent al número 14 del carrer dels Cavallers.

    L’actual Casa Castellarnau era en origen un grup de cases d’origen medieval ubicades en el tram occidental-meridional de l’actual carrer dels Cavallers. Aquestes cases es van construir arrapades al Mur Vell, nom que rep el mur defensiu del segle XII bastit reaprofitant la paret meridional del recinte de la Plaça de la Representació. El Mur Vell és encara visible als baixos de la Casa Castellarnau, així com també són visibles les restes de les diverses cases que es van aprofitar per bastir la residència de la família Castellarnau a finals del segle XVIII.

    També apareix sota la casa un tram ben conservat de l’edificació de la Plaça de la Representació, que presenta evidències d’haver estat reconvertit en residència durant l’antiguitat tardana.

    El conjunt de cases, amb altres del carrer, va ser residència de l’Emperador Carles durant la seva visita a la ciutat el 1542. Els documents indiquen que la visita va comportar fer adequacions importants als habitatges del conjunt.

    Finalment, va ser l’any 1764 quan Carles de Castellarnau i de Castellarnau va comprar una de les cases del carrer per establir-hi la seva residència. Sota la direcció de la seva vídua, Maria Magrinyà i Porta, la família va comprar les dues cases adjacents i van tirar endavant la reconversió de les finques en una sola casa palau. La construcció resultant és la que veiem en l’actualitat, a excepció de petits canvis en la distribució fets arran de l’adequació de l’edifici com a casa museu i seu del Museu d’Història.

    41.1178714 1.2554367
  • Cereria i tenda de records considerada com la botiga més antiga de Catalunya. Destaca per conservar els aparadors i mobiliari originals.

    L’antiga Casa Corderet és una de les 15 botigues més antigues d’Europa. Sabem que ja estava en funcionament fent de cereria, amb botiga i obrador propis, l’any 1751, quan les espelmes i ciris eren productes de primera necessitat. L’activitat de la botiga ha anat canviant amb els anys, però el negoci s’ha mantingut i ha arribat fins a l’actualitat. Avui en dia encara hi podreu comprar espelmes i ciris, a més d’altres productes de decoració.

    El que no ha canviat gairebé gens és l’aparador, el mobiliari barroc i la distribució de la botiga, que ens projecten al moment del seu establiment a mitjans del segle XVIII. Si voleu visitar una botiga única a Catalunya i contribuir a fer que pugui seguir endavant, cal comprar gènero de proximitat a la inimitable Casa Corderet!

    L’Antiga Casa Corderet és al número 17 del carrer de la Merceria.

    La Casa Corderet està emplaçada en un local de dimensions reduïdes dividit en dues parts: una estança principal i una rebotiga. La botiga es troba a la primera estança i presenta un conjunt barroc de prestatgeries i vitrines que comparteixen estil i color, el verd, amb l’aparador exterior, un dels elements més destacats de l’establiment. S’accedeix a la rebotiga, on se situa l’antic taller obrador de la cereria i algunes estances més, a través d’una petita porta situada a la paret oposada a la porta principal.

    41.1179832 1.2581828
  • Sala de ball que ocupa dues de les voltes sota de la tribuna o pulvinar del Circ.

    A la vida li cal alegria! La sala El Cau retorna al Circ romà l’ambient festiu que s’hi respirava ara fa quasi dos mil anys. Ubicada sota la baixada de la Misericòrdia, la sala ofereix el goig de sortir de festa dins de les voltes del Circ. Ballar, cantar i passar-s’ho bé esdevenen experiències encara més memorables en un lloc amb tanta història.

    Podeu trobar la sala al número 2 del carrer del Trinquet Vell.

    El Cau es troba sota un dels carrers més emblemàtics de la ciutat, la baixada de la Misericòrdia, carrer actual que uneix el que era en època romana la terrassa del Circ amb la de la Plaça de la Representació. Ambdós espais avui han quedat quasi completament sota l’urbanisme modern de la Part Alta. Com moltes edificacions del voltant, la baixada reposa sobre diverses voltes de l’antic Circ, concretament les pertanyents al Pulvinar, que li fan de suport. És en dues d’aquestes voltes on hi ha instal·lada la sala El Cau. Les voltes en si estan fetes amb una combinació de les tècniques d’opus quadratum, i d’opus caementicium. Les restes han estat modificades al llarg dels segles però encara es pot observar amb claredat l’origen romà de l’edificació. Les dues voltes resten unides per un passatge creat segurament en l’edat moderna.

    41.1170161 1.2564488
  • Restaurant amb un tram de la galeria que unia la Plaça de la Representació i el Recinte de Culte molt ben conservat.

    La plaça de les Cols és un dels emblemes més reconeguts de Tarragona per la seva ubicació i composició arquitectònica. La plaça amaga, però, uns quants secrets. Un d’ells el podem veure dins del restaurant Seasons. El lloc que ocupa el restaurant destaca a primera vista perquè és un racó acollidor d’aquesta plaça d’origen medieval, però encara destaca més quan ens endinsem al seu interior. I és que el menjador del restaurant és un lloc excepcional: un tram perfectament conservat de la galeria romana de la Plaça de la Representació. El que abans era un lloc de pas ara és un lloc adient per seure-hi i reposar forces amb bona cuina.

    Sigui dins a la galeria romana o fora, a la plaça medieval, el restaurant Seasons ofereix al viatger una experiència inoblidable.

    Podeu trobar el restaurant al número 2 de la plaça de Santiago Rossinyol (coneguda únicament a la ciutat com a plaça de les Cols) A la seva pàgina web hi podeu consultar la seva carta.

    L'edifici conserva en el seu interior el mur de tancament de la Plaça de Representació fet amb la tècnica d’opus quadratum i una singular galeria, concretament un criptopòrtic, amb parets i coberta de pedra pertanyent al mateix edifici. La sala interior on es veuen les restes és de dimensions reduïdes, però les restes conservades són excepcionals, tant pel seu molt bon estat de conservació com per la seva espectacularitat. 

    41.1185827 1.2571527
  • Restaurant situat en la planta noble d’un palau d’època moderna.

    L’antic palau dels Barons de les Quatre Torres, la família Morenes, no és una de les dues cases museu de Tarragona, però hi pot competir en valor arquitectònic d’època d’igual a igual. I és que el Palau del Baró és un restaurant molt especial: es troba a la planta noble del casal i conserva gran part de la decoració pictòrica original i la distribució que tenia l’edifici quan era residència privada durant l’edat moderna.

    La ubicació del Palau és ben notable. El carrer de Santa Anna no és només un dels carrers més antics i importants de la ciutat, sinó que a més té la particularitat de seguir l’eix del mur occidental de la Plaça de la Representació. Totes les cases de la banda dreta del carrer aprofiten aquesta edificació mil·lenària com a mur, inclòs el Palau. A més, l’edifici té la sort de tenir una segona façana que dona directament a l’antic call de la ciutat.

    Si us ve de gust menjar en el que un dia van ser les estances nobles o el pati noble d’una de les famílies més importants d’Espanya, no us podeu perdre l’experiència del Palau del Baró.

    Podeu trobar el restaurant al número 3 del carrer de Santa Anna, i a la seva pàgina web hi podreu consultar la seva carta.

    El restaurant està ubicat en la planta noble d’un palau d’època moderna amb vistes al carrer de Santa Anna i a l’antic Call de la ciutat. L’accés es duu a terme directament des del carrer via una escalinata noble tancada, fet que contrasta amb els conjunts de pati escala monumental que observem a la majoria de cases palau de la ciutat. L’edifici en si va ser construït sobre la vessant oriental del Fòrum Provincial i compta amb la planta, la distribució i la composició pictòrica de l’època moderna preservada, una sala pintada pel pintor reusenc Marià Fortuny i una capella d’estil neoclàssic. Comparteix edifici amb El Galliner de l’Antiquari.

    Tota la construcció on estan ubicats ambdós restaurants va pertànyer, com a palau noble, a la família Morenes, una nissaga d’apotecaris del Vendrell que es van enriquir i ennoblir durant el segle XVIII.

    41.1173105 1.2586469
  • Restaurant que es troba parcialment en un palau medieval i majoritàriament en un afegit d’època moderna a l’edifici de caràcter singular. Conté restes d’època medieval i romana en el subsol de l’edifici.

    Situada just a l’esquerra de la Catedral, l’edifici Casa Balcells és anomenat també Casa del Cambrer, ja que era la residència del cambrer de la Seu, el segon càrrec en importància del Capítol de la Catedral. A la Casa del Cambrer hi han fet nit alguns dels personatges més rellevants de les èpoques medieval i modernes, com ara el Papa Luna o la reina Joana Enríquez, mare de Ferran el Catòlic, que va morir en la seva estada a la ciutat l’any 1468.

    Bona part del restaurant es troba en una part de l’edifici que es va construir com a ampliació del palau durant el segle XVII. Això no ens priva, però, de la sort de poder veure per dins un dels edificis més icònics de Tarragona, símbol de la ciutat per la seva ubicació i la seva peculiar porxada del segle XVII. Al soterrani del restaurant hi podreu veure, a més, restes arqueològiques d’època romana i medieval. Potser alguna d’aquestes parets amaga una entrada desconeguda a la cisterna sota la plaça!

    Podeu trobar el restaurant al número 5 del pla de la Seu. A la seva pàgina web hi podeu consultar la carta.

    L’establiment i l’edifici on es troba seria just al mig del Recinte de Culte. El restaurant és principalment en el cos del palau del Cambrer que es va ampliar durant el segle XVII. El local presenta parets i arcs d’època moderna i algun de medieval més antic al soterrani celler, on s’hi veuen parets i construccions que podrien ser romanes i el que podria haver estat un accés a la cisterna sota el pla de la Seu o a la claveguera romana que passa per sota de l’edifici i entronca amb la que hi ha sota el carrer de la Merceria. A la primera planta hi ha una sala amb restes pictòriques que podrien datar de l’edat moderna.

    41.1186603 1.2576387
  • Recorregut arran de la muralla romana que transcorre sobre les fortificacions d’època moderna. Conté un espai museïtzat sobre la ciutat a tombant dels segles XVIII i XIX.

    El Passeig Arqueològic de Tarragona és un dels millors llocs del país per veure com les mesures defensives han canviat al llarg dels segles. El passeig transcorre al voltant de la muralla romana, el monument més gran i antic de la península Ibèrica, que envolta la part antiga de la ciutat, passant per sobre de la falsa braga, l’ampliació en baluards del sistema defensiu de la ciutat durant l’època de la Guerra del Francès.

    En el transcurs del passeig tindreu l’ocasió de veure la muralla monumental de primera mà, admirar les vistes de la ciutat i del Camp de Tarragona des d’aquesta posició elevada, visitar els espais militars moderns museïtzats i gaudir de l’arquitectura medieval i romana que sobresurt de la muralla en forma de torres, com la de l’Arquebisbe o la de Minerva.

    Podeu accedir al Passeig Arqueològic des del número 13b de la Via de l’Imperi Romà.

    El passeig és un recorregut que ressegueix la muralla romana de la ciutat en el seu sector nord-occidental. El camí mena per sobre les fortificacions i baluards d’època moderna annexos a la ciutat, que van prendre la forma que tenen avui en dia a principis de la dinovena centúria. Les muralles en si daten de finals del segle III abans de Crist en la seva primera fase constructiva i en podem distingir clarament dues seccions: una base ciclòpia i, damunt, la continuació de la muralla en carreus encoixinats en sec. A més a més de les originals, en època medieval es van afegir noves torres a la muralla, es van reocupar les d’època romana i es van obrir més accessos al recinte. Un dels elements més destacats de tot el conjunt és la torre de Minerva, dita així pel relleu de la deessa descobert a la torre. També és d’interès l’espai museïtzat dins d’un dels baluards.

    41.1186667 1.2549152
  • Antic convent i beateri medievals construïts aprofitant part de l’estructura de la Plaça de la Representació romana. Acollirà l’Espai “Porta Tàrraco”, que servirà com a centre de benvinguda i informació a la ciutat.

    L’edifici que ha d’ocupar la futura Porta Tàrraco és l’antic convent intramurs de Sant Domènec i el seu beateri. El conjunt és popularment conegut com a Volta del Pallol, a causa de la magnífica volta medieval que hi ha annexa a l’edifici. És un conjunt singular per la seva arquitectura medieval, que reposa sobre les els murs monumentals de tancament de la Plaça de la Representació en la seva vessant occidental. Actualment es troba en estat d’habilitació per adequar l’espai al projecte Porta Tàrraco. L’accés a l’espai es duu a terme pel número 4 de la plaça del Pallol.

    Preserva en el seu interior diverses restes arqueològiques d’època romana integrades en el conjunt: un podi, un porticat de 15 metres d'amplada i el mur de tancament occidental de la Plaça de la Representació decorat amb pilastres dòriques de 12 metres. L’edifici que veiem en l’actualitat i el seu element més distintiu, la volta, daten de finals de l’època medieval i inicis de l’època moderna, ja que el conjunt pren la forma actual després de la instal·lació del convent de Sant Domènec a la plaça del Pallol l'any 1462.

    41.1182809 1.2553554
  • Restaurant ubicat als baixos d’un edifici singular del segle XIX i amb un tram del mur de tancament de la Plaça de la Representació, reaprofitat durant el segle XII com a muralla.

    L’espai que l’allotja l’Entrecopes ha estat molt modificat al llarg dels segles, però a la planta inferior encara hi podem veure l’antic mur de la Plaça de la Representació del conjunt provincial de Tàrraco que va ser reaprofitat com a muralla en el segle XII, just després de la conquesta cristiana de la ciutat. La Casa Ixart, als baixos de la qual s’ubica el restaurant, és també per si mateixa una construcció singular. En aquesta casa hi visqué Josep Yxart i de Moragas, que fou un dels grans autors del període de la Renaixença, conjuntament amb el seu cosí, Narcís Oller i de Moragas.

    Així doncs, l’Entrecopes és l’entorn perfecte per fer un àpat tranquil, envoltat d’elements que són el llegat d’una història dilatadíssima i, qui sap, potser llegir o admirar les obres d’autors que haurien pogut passar per aquesta casa, com ara Narcís Oller, Joan Maragall o Santiago Rusiñol.

    Podeu trobar el restaurant al número 12 del carrer dels Cavallers. A la seva pàgina web hi descobrireu la seva carta.

    L’edifici del restaurant té dues façanes. La principal es troba al carrer dels Cavallers i la posterior dona al carrer dels Ferrers. A causa de la diferència en alçada de les vies, l’accés des del carrer dels Ferrers és un espai més reduït, que podríem qualificar com a semisoterrani.

    És en aquest espai on podem veure el mur de tancament meridional de la Plaça de la Representació romana, bastit amb grans carreus disposats en fileres seguint la tècnica d’opus quatratum, que va ser reconvertit en muralla de la ciutat quan Tarragona va ser conquerida i repoblada pels comtes de Barcelona durant el segle XII. La resta de l’edifici també és singular pel seu estil constructiu eclèctic i pel conjunt que forma amb les cases Montoliu i Castellarnau, que li són veïnes.

    41.1177672 1.2558572
  • Part del recinte del Circ i la seva capsa d’escales, posteriorment castell, quarter i presó, que han estat museïtzats.

    El Passeig Arqueològic, el recinte del Pretori-Circ i l’Amfiteatre són la tríada capitolina del monumental llegat que Tarragona ha rebut dels antics romans, ara gestionats tots pel Museu d’Història de Tarragona. Tot i que els tres espais són molt coneguts, potser l’equipament que més destaca és el recinte del Pretori-Circ. Això es deu en part al fet que és l’únic dels tres que fa alhora de Museu.

    Tanmateix, el seu atractiu principal és allò que el fa únic al món: el fet que del recinte en formi part un dels pocs Circs romans que es troben dins d’una ciutat i que, a més, tingui un estat de conservació tan espectacular. El recinte, protegit per la muralla medieval, ha estat habilitat per tal que tothom qui ho vulgui pugui viure una experiència similar a la que devien viure els milers d’habitants de Tàrraco quan entraven al Circ: caminar per dins les voltes, pujar a les grades o fer camí cap a la Plaça de la Representació.

    Si refem les passes dels nostres avantpassats romans, arribarem fins a la torre del Pretori. En temps antics, aquesta torre era una de les dues capses d’escales que permetien pujar des del nivell del Circ al de la Plaça de la Representació. En època medieval aquesta torre es va fortificar i convertir en el castell dels prínceps de Tarragona primer, i en la residència reial a la ciutat després. Tot i haver patit moltes modificacions, encara és impossible no adonar-nos de l’origen romà de l’edifici i de les reformes que s’hi van fer a l’època medieval. Amb la visita al Pretori podreu aprendre tot allò que cal saber sobre la Tàrraco romana i la Terragona medieval!

    Podeu trobar l’accés al recinte del Pretori-Circ al número 1 de la Rambla Vella.

    El que veiem actualment és un conjunt que presenta dos estats molt diferents. Per una banda, el Circ té un estat de conservació bo i ens mostra elements quasi exclusius d’època romana. El recinte conté també elements d’altres èpoques, com la muralla medieval i la Torre de les Monges, ambdues del segle XIV. Això es deu, és clar, a les actuacions que s’han fet modernament sobre l’entorn i a l’enderrocament i retirada dels edificis i carrer que hi havia construïts sobre el recinte.

    Per altra banda, la torre del Pretori presenta una gran varietat d’estils causada per l’adaptació als diferents usos que s’ha fet de la construcció al llarg de la història. L’origen de la torre i la major part de la seva estructura en les dues primeres plantes data d’època romana. En aquestes plantes destaca l’ús de carreus encoixinats disposats amb la tècnica d’opus quadratum per formar les parets interiors i exteriors i les voltes interiors fetes amb opus caementicium que sostenen els pisos superiors. En canvi, les parts superiors de l’edifici i altres actuacions concretes es poden relacionar amb l’adaptació com a castell que es va fer en època medieval i amb la seva activitat com a quarter militar en l’època moderna. També en destaca la rehabilitació com a presó, posterior a la destrucció parcial de part de l’edifici perpetrada per les tropes franceses quan van abandonar la ciutat l’any 1813. L’activitat com a presó es va allargar i va modificar l’espai fins que durant l’època franquista es va decidir restaurar l’edifici per ressaltar la seva imatge medieval. Finalment, a la segona meitat del segle XX l’edifici va ser habilitat com a museu i s’hi van fer obres que en van millorar els accessos i la distribució d’espais.

    41.1157876 1.2565845
  • Restaurant amb un entramat singular d’arcs gòtics amb un molt bon estat de conservació. Conté també un pou de glaç o nevera.

    Entrar al restaurant els arcs és com trobar-se de sobte dins d’una pel·lícula ambientada en l’edat mitjana. Els arcs que donen nom a l’establiment destaquen ja d’entrada i ocupen tot el nostre camp de visió. El bosc d’arcs és d’estil gòtic i permet crear un espai obert, tot i que avui en dia està subdividit en diversos locals, alhora que fa la funció de suport per a les plantes superiors de l’edifici. A més a més, el restaurant compta amb altres elements interessants, com un antic pou o pou de glaç. Els Arcs és un lloc quasi màgic. Fent-hi un àpat, allà on mireu, veureu que l’època medieval hi és sempre present.  

    Els Arcs és al número 13 del carrer de Misser Sitges. A la seva pàgina web, hi trobareu la carta.

    Es tracta d’un edifici medieval situat al bell mig de la Plaça de la Representació romana. Al local, s’hi poden admirar arcs apuntats medievals que formen un entramat continuat a tot l’edifici. També hi ha arcs rebaixats d’època moderna i un pou o pou de glaç medieval o modern. La construcció dels arcs data de mitjans del segle XIV. La façana de l’edifici també és d’interès, ja la paret és de pedra amb elements que ens remeten a l’edat mitjana i s’hi observen diversos accessos i finestres que han estat oberts i tapiats al llarg dels segles. 

    41.1182945 1.2567404
  • Restaurant amb importants restes arqueològiques d’una de les voltes del circ i de la façana meridional del recinte del circ.

    En la vessant meridional de la plaça de la Font hi trobem el restaurant Fòrum. Tot i el seu nom, l’establiment no és al Fòrum sinó en una de les voltes del Circ, però quina volta! L’espai ocupat per l’establiment és únic a la plaça, ja que la seva fondària és més gran que la dels altres locals, fet que ens permet veure un tros del monument que no és visible enlloc més: una part dels arcs de la façana en tota la seva esplendor. Aquest restaurant és el lloc perfecte per prendre un bon menjar mentre somiem amb l’excitació, l’adrenalina i el rebombori de l’espectacle que tantes generacions de romans van viure en aquest indret.

    Podeu trobar el restaurant al número 37 de la plaça de la Font. A la seva pàgina web podeu consultar-hi la carta de l’establiment .

    El local ocupa una de les voltes del Circ. Des de l’entrada veiem a banda i banda les parets inferiors de la volta fetes amb tècnica d’opus quadratum, tot i que s’hi perceben moltes modificacions al llarg dels segles, especialment quant a la obertura i rebliment d’accessos. La volta està dividida modernament en la planta d’accés i un altell, des del qual es pot veure un tram de la part superior de la volta del Circ, construïda amb tècnica d’opus caementicium. L’interès principal del local rau en la part més allunyada de l’entrada, on trobem l’accés a l’altell i hi podem observar els grans arcs de mig punt, construïts amb grans carreus de pedra treballada, que tenen una alçària de dues plantes i que formaven part de la façana principal del Circ. Del local també en destaca un arc rebaixat encastat dins la paret del fons del local que sembla haver-se fet reaprofitant els carreus del Circ.

    41.1167559 1.2553621
Segells de reconeixement d'administració oberta