Concert de la Sonata en Fa, en motiu del 150 aniversari del naixement de Juli Garreta i Arboix, i del 100 aniversari del naixement de Josep Cercós i Fransi.

Juli Garreta i Arboix és considerat un dels compositors catalans més importants del segle XX. Es va guanyar un gran reconeixement inicialment amb les seves sardanes, i posteriorment les obres simfòniques que va escriure els darrers anys de la seva vida van engrandir molt més enllà la seva figura i també la seva llegenda. Fill d'Esteve Garreta i Roig, músic nascut a Reus i establert a Sant Feliu de Guíxols, localitat en què va ser director de la cobla La Vella de Sant Feliu i, juntament amb el pianista santfeliuenc Ramon Novi, el seu primer mestre de música.

Garreta va ser compositor de moltes de les sardanes més conegudes, però no només això. Pau Casals havia estrenat aquesta Sonata per a violoncel i piano a la sala Modernista del Palau de la Música ara fa una mica més de cent anys i que el mateix Garreta li havia dedicat. Aquesta sonata beu de la tradició clàssica i sovint s’ha comparat amb la sonata de Brahms. Tant Brahms com el compositor català, tenen un estil peculiar que explora relativament la tonalitat, però fàcil d’escoltar, agradable a l’oïda. La de Garreta és una peça d’una tendresa exquisida i que els intèrprets que la tocaran saben captar a la perfecció.

Cercós ve ser una figura clau per entendre la modernització de la música catalana en la postguerra i el pensament musical del segle XX. Format amb mestres com Lamote de Grignon i Cristòfor Taltabull, Cercós participà activament en el Cercle Manuel de Falla, espai clau per a la regeneració cultural catalana de la postguerra. L’experiència als cursos de Hermann Scherchen a Suïssa el va posar en contacte amb l’avantguarda europea, iniciant una etapa d’intensa experimentació i especulació teòrica que el consolidà com una veu única dins la composició catalana.

El llegat de Cercós ha estat marcat per una radical llibertat creativa, que el portà a rebutjar moltes de les seves pròpies obres. Aquesta actitud autocrítica ha dificultat la difusió de la seva música, però alhora revalora enormement el conjunt de peces conservades.