Fotografies i poemes que constitueixen un viatge íntim i sensorial pels marges de la memòria, el paisatge i el pas del temps. Amb una escriptura delicada i evocadora, el jo poètic es mou entre la quietud d’espais naturals i evocació de records personals que afloren com restes d’un naufragi emocional. S’hi despleguen imatges de bosc, de camins solitaris, de vents que sacsegen la memòria i ombres que s’insinuen entre els arbres i les ruïnes del dia a dia. El dolor, l’absència i la llum —a vegades espectral, a vegades reveladora— es barregen amb un amor profund per allò que s’esvaeix: rostres, paraules, paisatges que ja no hi són.

L’aigua hi actua com a fil conductor, com una substància viva que travessa els textos, que erosiona, que sedimenta, que recorda. És amb maons d’aigua que es constitueix aquest llibre: cada imatge i cada vers són unitats fluides que, tot i la seva fragilitat, aixequen una arquitectura de memòria i resistència.

El conjunt crea una atmosfera de contemplació melancòlica, on cada poema sembla voler retenir allò que el món oblida. Acompanyades d’imatges, aquestes peces no només s’observen: es travessen.

Artista

Rubén Pedromo

Comissari
Màrius Domingo

Horari

De dilluns a dissabte de 14 a 22 h
Diumenge de 15 a 22 h