“En algun moment, entre les 6 i les 8 de la vesprada de 29 d’octubre de 2024, al número 18 del carrer Lepanto de Paiporta un piano Schimmel de mitja cua amb el número de sèrie 304558 propietat del músic Néstor Calderer tombava cap per avall. La força de l’aigua l’elevà un metre del terra i, immediatament després, quan la profunditat de l’aigua superava els 2 metres, tombà. 220 kgs de fusta i metall surant en un remolí marró.

Dos mesos després, el 3 de gener, el fang s’ha assecat. El negre de la caixa s’intueix sota ditades, marques i esquitxades de marró clar, quasi ocre. Cada racó, mecanisme, corda, clau, martell, apagador està recobert d’una capa de fang ocre i sec. El mecanisme que permet que les tecles inicien les accions mecàniques que culminen en els martells colpejant les cordes, estan bloquejats, els pedals que accionen els apagadors també.

Res funciona, tot ha quedat petrificat, enfangat i mut, però enmig del caos el potent filferro d’acer i coure pensat per a resistir anys de cops, tensió i pressió aguanten l’embat del barranc i persistents i obstinades les cordes, una al costat de l’altra, romanen afinades.”

Aquest projecte d’Edu Comelles i Néstor Calderer, neix de la voluntat de donar veu al silenci imposat per la destrucció. És una exploració sonora i conceptual sobre la resiliència, tant en l’àmbit personal com col·lectiu. El diàleg entre el piano ofegat i un piano acústic viu esdevé l’eix central del projecte: dos instruments, dos mons sonors oposats, dues veus que es troben i dialoguen.