Competició del bridge, joc de cartes d'origen anglès

L'Associació Club de Bridge de Tarragona participa activament en les celebracions de Sant Magí i, amb la voluntat de contribuir a l'ambient cultural i festiu de la ciutat, organitza el Torneig Obert de Bridge Sant Magí, una cita que celebra anualment des de la fundació de l'entitat, ara fa cinc anys.

• 18 h. Sessió de joc
• 19.30 h. Lliurament de premis/còctel

Destinataris: jugadors i jugadores de la comarca, i participants d'altres punts de Catalunya i de la resta de l'Estat. També hi assisteixen persones aficionades al bridge que passen les seves vacances a la Costa Daurada i aprofiten l'ocasió per participar en aquesta trobada.

Laaza, una de les propostes emergents més estimulants del panorama actual, ofereix una mirada fresca i contemporània a la música d’arrel.

La seva proposta parteix de la jota tradicional per reinterpretar-la amb sensibilitat i audàcia, incorporant-hi textures modernes i nous llenguatges sonors. El resultat és un univers musical propi, vibrant i evocador, que connecta passat i present amb una força especial.

El concert tindrà lloc a l’amfiteatre romà de Tarragona, un escenari carregat d’història i simbolisme que esdevindrà el marc perfecte per a una experiència única. Música d’arrel i contemporaneïtat es donen la mà en una vetllada que promet emocionar i sorprendre.

Una oportunitat per descobrir una veu nova que ja està donant molt a parlar.

Projecció de la darrera pel·lícula de Gou Zhen + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cinema asiàtic

Black Dog (Gou zhen), dirigida per Guan Hu, explica la història d'en Lang, un exconvicte que torna al seu poble natal al costat del desert de Gobi, a la Xina, just abans dels Jocs Olímpics de Pequín de 2008. Allà s'uneix a un gos negre i tots dos busquen una nova oportunitat per començar de nou.

Guan Hu (Beijing, 1968) pertany a la Sisena Generació del cinema xinès, la que va mostrar el desencís amb el model comunista-capitalista del seu país. Amb més de vint llargmetratges, Guan Hu va guanyar el Premi a la Millor Pel·lícula a la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes 2024 amb Black Dog.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Blag dog

1. Premi a la Millor Pel·lícula a Un Certain Regard de Cannes 2024. El guardó més important de la segona secció del festival més influent del món.
2. Una faula existencial seca, càlida, realista i romàntica. La crítica coincideix en aquests quatre adjectius aparentment contradictoris.
3. El desert de Gobi com a espai cinematogràfic sense precedents. Un paisatge que és distòpia real, no ficció.
4. La relació entre l'home i el gos com a mirall de l'ànima. L'amistat entre Lang i el can negre és una de les més emotives del cinema dels darrers anys.
5. Un document de la Xina que no volen mostrar. Ciutats fantasma, demolicions, despoblament forçós.
6. La presència de Jia Zhangke com a actor simbòlic. El gran mestre de la Sisena Generació apareix en un paper rellevant.
7. Correspondències amb Wes Anderson i Leone. Un cineasta d'allò més versàtil que maneja registres aparentment oposats.
8. Un retrat dels oblidats pel progrés. Cinema de classe amb elegància sobre la gent que ha quedat enrere.
9. El gos com a co-protagonista absolut. Eddie Peng va adoptar el gos protagonista després del rodatge.
10. Cinema xinès que arriba quan semblava impossible. Les restriccions del cinema xinès fan encara més notable que una pel·lícula així pugui existir i guanyar a Cannes.

Projecció de la darrera pel·lícula de Sergei Loznitsa + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cinema d'Ucraïna i Rússia

«La burocràcia com a forma de terror: un sistema que pot destruir una persona sense necessitar violència directa. L'opressió com a procediment.»

Sergei Loznitsa (Bielorússia/Ucraïna, 1964) és un dels documentalistes i cineastes de ficció més importants del cinema europeu contemporani. La seva obra —Donbass (2018), Babi Yar. Context (2021)— explora sense parar els mecanismes de la violència històrica, el totalitarisme i la memòria col·lectiva.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Dos fiscales

1. El cineasta més important del cinema sobre el totalitarisme. Loznitsa ha dedicat la carrera a explorar els mecanismes de la violència històrica.
2. Un relat kafkià d'absoluta pertinença. La història d'un home atrapat a la maquinària burocràtica estalinista parla de com funcionen els sistemes autoritaris.
3. L'URSS dels anys 30 reconstruïda amb rigor. Loznitsa és un mestre a recrear èpoques històriques amb una precisió visual i atmosfèrica sense concessions.
4. Cinema polític d'alt voltatge intel·lectual. Cada pel·lícula de Loznitsa és un exercici rigorós de pensament històric.
5. Un mirall per al present. L'URSS de Stalin i la Rússia de Putin dialoguen en silenci al llarg de tota la pel·lícula.
6. Adaptació duna novel·la fonamental. Georgi Vladimov va escriure un text sobre el qual va pesar la censura soviètica: Loznitsa li torna la veu.
7. La burocràcia com a forma de terror. La pel·lícula mostra com un sistema pot destruir una persona sense necessitar violència directa.
8. L'absurd com a realitat. L'estructura kafkiana no és un recurs estètic, sinó la descripció exacta de com funcionaven els sistemes totalitaris.
9. Producció europea de primera categoria. La solidesa de la producció alemanya garanteix la qualitat tècnica i la distribució internacional.
10. Una pel·lícula necessària el 2026. En el context de la guerra a Ucraïna i l'autoritarisme rus, aquesta història pren una dimensió de denúncia urgent.

Projecció de la darrera pel·lícula de Mounia Akl + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cinema d'Orient Mitjà

«Els pisos tenen memòria, desgast i la possibilitat de tornar a començar. La parella gai sense exotisme ni reivindicació: el desig ocult com a detonant d'allò que ja estava trencat.»

Mounia Akl és una cineasta libanesa l'òpera prima de la qual, Costa Brava Lebanon (2021), va ser el llargmetratge libanès que va recórrer més festivals de la seva història. Un món fràgil i meravellós va guanyar el Premi del Públic al Festival de Venècia 2025 i, posteriorment, també el Premi del Públic a la Seminci de Valladolid.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Un mundo frágil y maravilloso

1. Premi del Públic a Venècia 2025. El vot directe del públic —el més honest de tots— va reconèixer aquesta pel·lícula emocionant.

2. Premi del Públic a la Seminci de Valladolid.

3. El Líban com a paisatge moral. Akl converteix la devastació del seu país en un territori cinematogràfic d'una gran bellesa i ressonància.

4. Mounia Akl: la veu més important del cinema libanès actual.

5. Una pel·lícula sobre la resiliència sense voluntarisme. La pel·lícula no ofereix missatges tranquil·litzadors: mostra l'esforç brutal de continuar endavant.

6. La fotografia de Joe Saade com una revelació. Un director de fotografia que capta la bellesa dins la devastació sense edulcorar-la.

7. La música d'Anthony Sahyoun com a arquitectura emocional.

8. Un cinema que neix del sofriment i el transforma. Akl no filma des de la distància: filma des de dins.

9. La natura com a personatge. El paisatge libanès —ferit, persistent— és tan protagonista com qualsevol actor.

10. Una pel·lícula que parla a tothom. El sofriment particular del Líban es converteix en una experiència universal.

Projecció de la darrera pel·lícula de Paolo Sorrentino + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival

«Sorrentino ha realitzat alguns dels millors films de la seva carrera. Aquest n'és un: elegant, profund i enigmàtic.»

«Un estimulant elogi del coneixement, la temprança i el dubte a l'estil de Sorrentino (...) El director italià, amb el seu habitual binomi format per l'humor i la solemnitat, ha construït una pel·lícula portentosa.»
Javier Ocaña, El País

Paolo Sorrentino (Nàpols, 1970) és el director italià més premiat internacionalment de la seva generació: Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional per La gran bellesa (2013), Palma d'Or i nombrosos premis europeus. La Grazia va competir a la secció oficial del Festival de Venècia 2025, on Toni Servillo va guanyar la Copa Volpi al Millor Actor.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure La grazia

1. Copa Volpi al Millor Actor per a Toni Servillo a Venècia 2025. El millor intèrpret del cinema italià contemporani.
2. Toni Servillo en un paper absolutament diferent. L'intèrpret de La gran bellesa sosté la pel·lícula amb una actuació magistral.
3. La fotografia de Daria D'Antonio com una obra d'art en si mateixa. Una de les directores de fotografia més importants del cinema europeu.
4. L'art italià com a tema inesgotable. Sorrentino explora la creació des de dins: què costa fer una obra mestra i a qui?
5. Venècia 2025 va apostar per aquesta pel·lícula. El festival més antic del món la va seleccionar per a la seva secció oficial.
6. Una pel·lícula sobre la gràcia com a concepte. Crear des del no-res. Equivocar-se. Insistir. Quan una cosa es converteix en art?
7. Valeria Bruni Tedeschi com la gran revelació del repartiment. Una actriu d'una enorme versatilitat.
8. Cinema italià d'alta exigència. La tradició del neorealisme revisitada amb les eines del cinema contemporani.
9. Una història sobre el procés creatiu que funciona com un thriller. La creació artística té la seva pròpia tensió dramàtica.
10. El passat per entendre el present. Una pel·lícula d'època que parla de l'aquí i l'ara.

Projecció de la darrera pel·lícula de Harry Lighton + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival

«Una història d'amor entre homes al món del motociclisme de classe obrera. Un territori rarament explorat amb aquesta autenticitat. La llibertat com a conquesta quotidiana.»

«Una pel·lícula genial (...) llargmetratge a mil revolucions per minut que aconsegueix remoure l'espectador (...) excitant debut de Harry Lighton. No te'n penediràs.»

Paula Hernández Platero, Cinemanía

Harry Lighton és un director britànic que debuta en el llargmetratge amb Pillion, guanyadora del Premi al Millor Guió en la secció Un Certain Regard del Festival de Cannes 2025. La pel·lícula es va rodar en 16 mm i s'ha comparat amb el treball dels germans Dardenne.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Pillion

1. Premi al Millor Guió en Un Certain Regard de Cannes 2025.
2. Una història d'amor entre homes en el món del motociclisme de classe obrera. Un territori rarament explorat amb aquesta autenticitat.
3. Rodada en 16mm. La textura granulada del film aporta una qualitat documental que fa que els personatges semblin reals, no ficticis.
4. L'amor com a transformació silenciosa. La pel·lícula no dramatitza el despertar emocional del protagonista: simplement el mostra.
5. Comparada amb els germans Dardenne. La mirada social i la precisió formal evoquen el duet belga més important del cinema europeu.
6. Una perspectiva inèdita sobre l'homosexualitat en el cinema britànic contemporani.
7. Un debut que promet una carrera. Harry Lighton arriba a Cannes amb una proposta que sorprèn per la seva maduresa formal.
8. El món de les motocicletes com a poètica visual. Les màquines, el soroll, la velocitat: un llenguatge sensorial que la pel·lícula domina.
9. Ruth Sheen i Cosmo Jarvis com a contrapunts perfectes.
10. Cinema britànic de classe obrera en la seva millor tradició. Com Loach als 60 o Arnold als 2000, Lighton marca un abans i un després.

Presentació de Sant Just Desvern, d’Ana Muller, i Splitting (1974), de Gordon Matta-Clark

Mèdol se suma al projecte amb la presentació de dues obres d’Ana Muller i Gordon Matta-Clark a la Comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona

Una pastisseria, la sala d’espera d’un dentista, els vestidors d’un camp de futbol, una perruqueria, un mercat o, fins i tot, un tanatori. I si l’art contemporani aparegués allà on menys te l’esperes?

A partir d’aquesta pregunta, arrenca Un museu fora del museu, una iniciativa que porta prop de quaranta obres de la Col·lecció MACBA a espais quotidians d’arreu de Catalunya. El projecte convida a descobrir l’art fora dels espais expositius habituals i a repensar on comença i on acaba la idea de museu.

Des de Mèdol ens sumem a aquest projecte col·lectiu amb la presentació de Sant Just Desvern, d’Ana Muller, i Splitting (1974), de Gordon Matta-Clark, que es podran veure a la Comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Dues obres sobre arquitectura, ciutat i formes d’habitar

A Sant Just Desvern, Ana Muller documenta la construcció horitzontal dels barris suburbials de classe mitjana benestant de Sant Just Desvern i Sant Quirze del Vallès. La seva mirada, vinculada a la fotografia arquitectònica, captura exteriors aparentment humils i quotidians que permeten entendre formes de vida, models urbans i maneres d’habitar.

A Splitting, Gordon Matta-Clark parteix literalment per la meitat una casa de classe mitjana als afores d’Englewood, a Nova Jersey. L’obra forma part dels seus coneguts building cuts, intervencions radicals sobre edificis que qüestionen l’arquitectura, la propietat i el model de vida nord-americà.

Situades a la Comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona, les dues peces obren un diàleg directe amb un espai que no ha estat pensat com a sala d’exposicions, però que també parla de ciutat, d’ordre, de circulació, de convivència i de formes d’ocupar l’espai públic.

Activitat participativa

Una acció participativa que convida a imaginar allò que ens agradaria que fos veritat!

Vivim envoltades de dades, verificacions i opinions categòriques. La informació circula a gran velocitat i gairebé sempre se’ns demana distingir entre allò que és cert i allò que és fals. Aquesta proposta parteix d’un moviment contrari: no pregunta què sabem, sinó què ens agradaria creure.

A partir del 15 de juliol, l’Espai L acull un arxiu col·lectiu de rumors. No dels que circulen per les xarxes, sinó dels que ens agradaria que fossin veritat. Has sentit algun rumor que t’agradaria que fos cert? Si no existeix, inventa’l.

Totes les persones que passeu per l’espai podreu escriure el vostre rumor en una postal i dipositar-lo en una bústia instal·lada a l’Espai L de Casa Canal. Durant l’estiu, totes les respostes aniran formant un arxiu de notícies que encara no han passat, canvis improbables, desitjos disfressats d’informació, intuïcions, fantasies i petites utopies…

Alguns rumors parlaran de qüestions íntimes; d’altres, de política, tecnologia, ciutats, paisatges o futurs possibles. Junts dibuixaran un retrat dels anhels, les inquietuds i les imaginacions compartides per les persones que hagin passat per l’Espai L.

Al final de l’estiu, totes aquestes postals formaran un arxiu compartit. No per explicar el món tal com és, sinó per imaginar-lo… una mica diferent!

Durada: Del 15 de juliol al 30 d'agost

Lloc: Espai L de Casa Canals (Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona)

Duet acústic amb Natalia Puertas (veu) i Karim Habib El Fakih (guitarra)

Nat & Ka és un projecte musical acústic de Tarragona i Reus format per Natalia Puertas Cavero (veu) i Karim Habib El Fakih (guitarra). Ofereixen un viatge sonor per la música d'Amèrica Llatina amb ritmes, poesia i emoció.

Al Bar La Curva a presentaran el seu nou disc (Sur).

Projecció de la darrera pel·lícula de Hong Sang-soo + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cinema Asiàtic

Què et diu la natura quan per fi deixes de fugir de tu mateix?

«Un cinema que desafia la narrativa convencional: no hi ha una estructura de tres actes, no hi ha arcs dramàtics. Només instants que s'acumulen i que, sense que te n'adonis, et transformen.»

Hong Sang-soo (Seül, 1960) és un dels cineastes més prolífics i singulars del cinema contemporani, amb més de trenta llargmetratges. El seu estil —converses sobre la beguda, l'amor i l'art, interrompudes per zooms lents i repeticions formals— li ha valgut un culte internacional i nombrosos premis als festivals de Berlín, Locarno i Sant Sebastià.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure ¿Qué te dice esa naturaleza?

1. El mestre del cinema minimalista coreà en la seva màxima expressió: cada pel·lícula de Hong és un refinament del seu mètode fins a l'essència pura.
2. Per primera vegada Hong col·loca la naturalesa, no la ciutat, com l'espai on els seus personatges s'interroguen: un gir filosòfic dins d'un univers ja molt recognoscible.
3. Kim Minhee és l'actriu més interessant del cinema coreà actual: la seva col·laboració amb Hong produeix les actuacions més complexes del cinema asiàtic contemporani.
4. Hi ha alguna cosa en el ritme de Hong, la seva lentitud, la seva repetició, el seu ús del zoom, que una vegada dins ja no pots deixar: un cinema que crea addicció de forma molt particular.
5. Per a Hong parlar és actuar, dubtar és drama, els silencis són clímaxs: la conversa com l'única acció dramàtica que importa.
6. Un exercici filosòfic disfressat de drama quotidià: les preguntes més grans apareixen sempre en les situacions més petites.
7. Sense estructura de tres actes ni arcs dramàtics: hi ha instants que s'acumulen i transformen a l'espectador sense que aquest el noti.
8. El paisatge no és decorat sinó mirall emocional dels personatges: la naturalesa com a reflex de la psique humana.
9. Un dels cineastes més prolífics del món sense perdre la qualitat: un nou Hong és sempre una garantia de rigor.
10. Les converses de Hong plantegen preguntes que no tenen resposta fàcil: una pel·lícula perfecta per al debat que proposa el festival.

Projecció de la darrera pel·lícula de David Borenstein + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cicle Rússia vs Ucraïna

Què passa quan un mestre de poble als Urals russos decideix plantar cara a Putin gravant en secret el que veu?

«Un mestre d'un poble desafia Putin. El protagonista és un heroi improbable que arrisca la seva llibertat per documentar allò que veu. La resistència com a acte quotidià.»

David Borenstein és un documentalista nord-americà establert a Copenhaguen. Pavel Talankin és un mestre d'educació primària de Karabash, una ciutat minera dels Urals russos. Junts codirigeixen Mr. Nobody contra Putin, guanyadora del Premi Especial del Jurat de la secció World Cinema Documentary del Festival de Sundance 2025 i del Premi BAFTA al Millor Documental.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Mr Nobody contra Putin

1. Premi Especial del Jurat en Sundance 2025 i Premi BAFTA al Millor Documental: els dos reconeixements més importants del documental mundial avalen aquesta pel·lícula extraordinària.
2. Un professor de poble desafia a Putin: el protagonista és un heroi improbable, un mestre en una ciutat de 10.000 habitants que decideix documentar el que veu arriscant la seva llibertat.
3. Gravat en secret: les imatges es van captar arriscant la vida, i això se sent en cada frame de la pel·lícula.
4. Un relat universal sobre el coratge de l'individu enfront del sistema: no fa falta conèixer Rússia per a entendre completament el que compte.
5. Quan el poder s'apodera de les escoles ha guanyat el futur: la pel·lícula ho mostra amb una precisió aterridora que no necessita comentari.
6. La propaganda militarista vista des de dins: cap cambra ha capturat des de tan a prop el procés d'adoctrinament escolar a la Rússia de Putin.
7. Un document històric irrepetible: aquestes imatges no podrien haver existit d'una altra manera, i el seu valor documental és incalculable.
8. Emocionalment devastador: la història de Pasha és trista, valenta i esperançadora al mateix temps, una combinació que el cinema rarament aconsegueix.
9. El cinema com a acte de resistència: fer aquesta pel·lícula va ser un acte polític de conseqüències impredictibles per al seu protagonista.
10. Un documental que et canvia la perspectiva sobre el que significa viure sota un règim autoritari des de dins.

Projecció de la darrera pel·lícula de Mohammad Rasoulof + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cicle Orient Mitjà

«Cada fotograma d'aquesta pel·lícula és un acte de resistència. Es va rodar sabent que podia comportar la presó. Quants cineastes al món poden dir això?»

Mohammad Rasoulof (Xiraz, Iran, 1972) és un dels cineastes més valents del món. Condemnat el 2024 a vuit anys de presó, flagel·lació i confiscació de béns, va aconseguir fugir a Alemanya abans de ser empresonat. La llavor de la figuera sagrada va guanyar el Premi Especial del Jurat a Canes 2024 i va ser nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure La semilla de la higuera sagrada

1. Premi Especial del Jurat a Cannes 2024 i Premi FIPRESCI. El festival de cinema més influent del món va reconèixer aquesta obra magna, realitzada en condicions de persecució extrema.
2. Nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional. La candidatura presentada per Alemanya confirma la seva rellevància internacional.
3. Rodada clandestinament a l'Iran. Cada fotograma és un acte de resistència: es va filmar sabent que podia comportar la presó.
4. El director, a l'exili. Rasoulof va arribar a Canes després d'haver fugit de l'Iran.
5. Un thriller domèstic sobre la repressió. La llar com a metàfora d'un Estat que s'apodera de la família des de dins.
6. Imatges reals de les protestes per Mahsa Amini. La ficció i el documental es barregen per crear una obra més veritable que qualsevol dels dos per separat.
7. La pistola de Txékhov com a estructura perfecta. Una arma que apareix al primer acte ha de disparar-se al tercer.
8. El règim iranià a través dels ulls d'una família. L'escala domèstica fa que l'horror sigui més proper i, alhora, més devastador.
9. Un cineasta que arrisca la vida per fer cinema.
10. Un film que obliga a preguntar-nos què faríem nosaltres. Una pregunta moral que acompanya l'espectador molt més enllà del final de la projecció.

Projecció de la darrera pel·lícula de Marta Matute + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival

«Una òpera prima d'una honestedat emocional colpidora. La directora filma allò que va viure: això es percep en cada pla. Sense sentimentalisme. Mostrant, no plorant.»

Marta Matute és una cineasta espanyola que debuta en el llargmetratge amb Yo no moriré de amor, una pel·lícula autobiogràfica basada en la seva experiència amb la malaltia de la seva mare. La pel·lícula va guanyar la Biznaga d'Or a la Millor Pel·lícula Espanyola al Festival de Màlaga 2026, la Biznaga de Plata a la Millor Actriu per a Júlia Mascort i el Premi Feroz Puerta Oscura.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Yo no moriré de amor

1. Biznaga d'Or a la Millor Pel·lícula Espanyola al Festival de Màlaga 2026: el guardó més important del festival de referència del cinema espanyol.
2. Una òpera prima d'una honestedat emocional colpidora. La directora filma allò que va viure, i això es percep en cada pla.
3. Júlia Mascort, la revelació interpretativa de l'any. Biznaga de Plata a la Millor Actriu.
4. Premi Feroz Puerta Oscura a la Millor Pel·lícula. El guardó de la crítica especialitzada espanyola.
5. Una pel·lícula sobre l'Alzheimer sense sentimentalisme. Matute es nega a manipular emocionalment l'espectador.
6. El pes de les cures sense heroisme. La Claudia no vol ser una heroïna: vol viure la seva vida.
7. Sara Gallego darrere la càmera. Una de les directores de fotografia més prometedores del cinema espanyol.
8. El cinema espanyol més necessari. En un context en què l'envelliment i les cures són reptes urgents.
9. Un cinema que acompanya sense donar respostes. Matute no ofereix solucions: acompanya la Claudia i l'espectador en la incomoditat.
10. Una història universal en un format íntim. L'Alzheimer és una experiència que comparteixen milions de famílies.

Projecció de la darrera pel·lícula de Mascha Schilinski + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cicle Rússia vs Ucraïna

«El passat no desapareix. Ressona. Un segle d'història de dones en quatre línies temporals que s'entrellacen sense jerarquia: el trauma com a herència involuntària.»

Mascha Schilinski és una directora alemanya el primer llargmetratge de la qual, Dark Blue Girl (Berlinale 2017), es va projectar en més de quaranta festivals. El so de la caiguda va guanyar el Premi del Jurat al Festival de Canes 2025 i va ser seleccionada com a candidata alemanya a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure El sonido de la caída

1. Premi del Jurat a Canes 2025. La secció oficial del festival de cinema més important del món va premiar aquesta pel·lícula visionària.
2. Una de les pel·lícules més ambicioses de l'any. Quatre línies temporals entrellaçades, un segle d'història i quatre dones diferents.
3. L'ús del so com a prodigi. La banda sonora no il·lustra: construeix el drama.
4. La fotografia de Fabian Gamper, d'una bellesa pictòrica. Cada pla està compost com un quadre.
5. Una pel·lícula sobre l'herència transgeneracional del trauma. Què transmetem, sense voler, a les generacions que vindran?
6. Un cinema que qüestiona la narrativa clàssica. No hi ha una protagonista única, ni un arc dramàtic lineal: hi ha instants que ressonen entre si.
7. La granja alemanya com a arxiu de la història. Un espai que sobreviu a tot i ho recorda tot.
8. Schilinski, una veu única en el cinema contemporani. Amb aquesta pel·lícula, Alemanya té una nova gran directora.
9. Candidata alemanya als Oscar. El reconeixement institucional certifica la seva ambició i la seva qualitat.
10. Una experiència cinematogràfica que no s'oblida. Aquesta pel·lícula transforma qui la veu.

Projecció de la darrera pel·lícula de Chie Hayakawa + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cinema Asiàtic

«La fotografia de Hideho Urata té una qualitat pictòrica que recorda Renoir, el pintor. Imatges d'infància que no s'obliden: l'estiu com a temps liminal, la vida que canvia sense que ningú no ho anunciï.»

Chie Hayakawa (Japó) és una directora la primera òpera prima de la qual, Plan 75 (2022) —sobre l'eutanàsia al Japó—, va rebre la Menció Especial de la Càmera d'Or al Festival de Cannes. Renoir, el seu segon llargmetratge, va competir a la Secció Oficial de Cannes 2025. És una pel·lícula autobiogràfica que recrea l'estiu de la seva pròpia infància.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Renoir

1. Competició Oficial de Canes 2025.
2. Una directora que converteix la seva infància en un poema. Hayakawa transforma el seu propi passat en matèria cinematogràfica d'una gran delicadesa.
3. La mirada infantil com a eina narrativa perfecta. Veure el món adult a través dels ulls de la Fuki el fa més complex i incomprensible.
4. El cromatisme oníric com a llenguatge emocional. Els plans de fantasia de la nena són d'una bellesa que crema.
5. Yui Suzuki: una revelació interpretativa. Una nena que sosté tota la pel·lícula sobre les espatlles amb una naturalitat sorprenent.
6. La fotografia de Hideho Urata. Les imatges del Tòquio de 1987 tenen una qualitat pictòrica que recorda Renoir, el pintor.
7. La malaltia del pare sense dramatisme forçat. Hayakawa es nega a manipular: mostra la proximitat de la mort des de la distància de qui encara no l'entén.
8. L'estiu com a temps liminal. La infància que s'acaba, l'estiu que arriba al final: tot se'n va mentre la Fuki observa.
9. Un cinema que neix del cos viscut. Hayakawa no inventa: recorda. I això es nota.
10. La comparació amb Estiu 1993. El paradigma del cinema d'infància íntim a Espanya troba el seu equivalent japonès en aquesta pel·lícula.

Projecció de la darrera pel·lícula d'Olivier Assayas + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cicle Rússia vs Ucraïna

«La propaganda com a art i l'art com a propaganda. Qui controla el relat i amb quina finalitat? Un Putin que no és un monstre: és el producte d'un sistema que l'ha fabricat.»

Olivier Assayas (París, 1955) és un dels directors més versàtils del cinema francès contemporani, autor d’Irma Vep, Personal Shopper, Carlos i Dobles vides. El mag del Kremlin, adaptació de la novel·la de Giuliano da Empoli amb guió coescrit amb Emmanuel Carrère, va competir a la Secció Oficial del Festival de Venècia 2025.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure El mago del Kremlin

1. Secció Oficial de Venècia 2025. El festival de cinema més antic del món va seleccionar aquesta ambiciosa reflexió sobre el poder rus contemporani.
2. Jude Law com a Putin: una interpretació que evita la caricatura. Law construeix un Putin calculador i fred des de la distància, no pas des de la imitació.
3. Paul Dano: l'intel·lectual que traeix la seva consciència. L'actor de There Will Be Blood dona vida a un artista que es converteix en una eina del poder.
4. L'ascens de Putin explicat des de dins. Cap pel·lícula de ficció no havia abordat amb aquesta ambició els mecanismes interns del poder rus.
5. Adaptació d'un supervendes europeu. La novel·la de Giuliano da Empoli va ser un dels llibres més llegits de l'any.
6. Emmanuel Carrère com a coguionista. L'autor de L'adversari i Limónov aporta la seva habilitat per convertir la política real en literatura.
7. Assayas en el seu registre més fosc. Després de Personal Shopper i Dobles vides, el director francès torna al thriller polític amb una maduresa renovada.
8. La propaganda com a art i l'art com a propaganda. La pel·lícula reflexiona sobre qui controla el relat i amb quina finalitat.
9. Una pel·lícula per entendre el món d'avui. El Putin d'Assayas no és un monstre: és el producte d'un sistema que l'ha fabricat.
10. Cinema d'idees amb embolcall de thriller. Una proposta que exigeix atenció, però que recompensa amb una anàlisi profunda.

Projecció de la darrera pel·lícula de Jafar Panahi + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cicle Orient Mitjà

«Rotunda i poderosa, amb un final impressionant. Vibrant thriller. Directe, enèrgic i lliure. La culpa com a arquitectura invisible que ho manté tot.»

Jafar Panahi (Iran, 1960) és un dels cineastes més importants i perseguits del món. Amb la prohibició de rodar a l'Iran durant anys, Panahi ha continuat fent pel·lícules clandestinament. Un simple accident, la seva primera pel·lícula rodada fora de l'Iran, va guanyar la Palma d'Or al Festival de Cannes 2025.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Un simple accidente

1. Palma d'Or a Cannes 2025. El guardó més important del cinema mundial.
2. Nominada a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Internacional i Millor Guió Original.
3. Adèle Exarchopoulos en el paper de la seva carrera. L'actriu de La vida d'Adèle ofereix una actuació que ja forma part de la història del cinema francès contemporani.
4. Un accident, una pregunta sense resposta. Fins a quin punt som responsables del que fem sense voler?
5. El cinema moral en la seva màxima expressió. Panahi construeix una màquina dramàtica perfecta per disseccionar la culpa.
6. La petita escala dels grans temes. No hi ha espectacle: hi ha dues persones enfrontades a una veritat insuportable.
7. Cannes 2025 va apostar pel risc. La Palma d'Or a una pel·lícula desconeguda és sempre el millor senyal que el cinema va bé.
8. Un guió de rellotgeria. Cada paraula, cada pausa, cada omissió té una funció dramàtica precisa.
9. Vincent Macaigne: l'actor que ho fa tot possible. La seva capacitat per a l'ambigüitat emocional.
10. Un film que no abandona l'espectador. Dies després de veure'l, les preguntes que planteja continuen sense resposta.

Projecció de la darrera pel·lícula de Laura García Alonso + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival

«El cos en moviment com a únic llenguatge sincer. El que no es pot dir amb paraules, es diu corrent.» 

Laura García Alonso és una cineasta espanyola l'òpera prima de la qual, Corredora, es va presentar al Festival de Màlaga 2026. La seva mirada es centra en la complexitat psicològica de les dones contemporànies,

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Corredora

1. Seleccionada al Festival de Màlaga 2026. El certamen de referència del cinema espanyol va reconèixer aquesta proposta íntima i física.
2. El cos femení en l'esport com a territori cinematogràfic. García Alonso captura la cursa com a metàfora de la cerca d'identitat.
3. Alba Sáez en un paper de gran exigència física i emocional. Una de les actrius més versàtils del cinema espanyol encarna una dona en transformació.
4. Una directora que aposta per la interioritat. García Alonso no explica els seus personatges: els filma i deixa que l'espectador els descobreixi.
5. La fotografia de Gina Ferrer com a valor afegit. Una de les directores de fotografia més prometedores del cinema espanyol.
6. Cinema sobre dones que no es rendeixen. La protagonista continua corrent quan tota la resta s'ensorra.
7. La maternitat com a pregunta, no com a resposta. La directora es nega al model convencional del personatge femení definit pels seus rols familiars.
8. L'esport com a llenguatge emocional. El que no es pot dir amb paraules es diu amb el moviment del cos.
9. Una pel·lícula de cambra que aposta per allò petit. Sense artificis, sense espectacle: la grandesa de la intimitat.
10. Cinema català que dialoga amb el món. Una proposta local de vocació universal.

Projecció de la darrera pel·lícula de Bi Gan + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival

«En un futur on els humans han perdut els somnis, només el cinema els preserva. Una metàfora perfecta. Quan d'aquí a vint anys es miri enrere, Resurrection estarà a la llista de les pel·lícules que van indicar el camí.»

Bi Gan (Kaili, Xina, 1989) és el director més singular del cinema xinès actual. La seva òpera prima Kaili Blues (2015) i el seu segon llargmetratge Largo viaje hacia la noche (2018) —tots dos a Cannes— el van situar com un dels talents més importants de la seva generació. Resurrection va guanyar el Premi Especial del Jurat a Cannes 2025.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Resurrection

1. Premi Especial del Jurat a Cannes 2025.
2. Un cineasta que redefineix què pot ser el cinema. Bi Gan ha trigat set anys a fer aquesta pel·lícula.
3. El cinema com l'única forma de somiar que queda. En un futur on els humans han perdut els somnis, només el cinema els preserva.
4. Jackson Yee i Shu Qi: un duet extraordinari.
5. La fotografia de Dong Jingsong com a meravella visual. Cada pla és una obra autònoma.
6. Música de M83 com a arquitectura emocional. La banda sonora del projecte més ambiciós del grup francès.
7. Un viatge que no s'oblida. Qui entra a l'univers de Bi Gan no en pot sortir indemne.
8. L'èxit a la Xina. Va recaptar 28 milions de dòlars: una pel·lícula d'art amb audiència popular.
9. Set anys d'espera que van valer la pena. El projecte més ambiciós de Bi Gan és també el més aconseguit.
10. Cinema del futur fet ara.

Projecció de la darrera pel·lícula de Walter Salles + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Setmana de la Crítica

Brasil, 1971. Sota una fèrria dictadura militar, la vida de la família Paiva canvia per sempre quan l'exdiputat Rubens Paiva és detingut i desaparegut pels militars. La seva dona, Eunice, emprèn una recerca incansable, obligant-se a reinventar-se i transformar-se en una activista política per protegir els seus fills i exigir justícia. Pots consultar més detalls de la crítica a Filmaffinity.

Walter Salles és un destacat director de cinema brasiler nascut a Rio de Janeiro el 12 d'abril de 1956. És una de les figures més importants de la cinematografia llatinoamericana, reconegut a escala internacional per obres que exploren la memòria, els viatges i la identitat social.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

Projecció de la darrera pel·lícula de Mar Coll + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Setmana de la Crítica

Una jove escriptora que acaba de ser mare no aconsegueix sentir el vincle emocional que “s’espera” amb el seu nadó.

Partint d’aquesta situació íntima i difícil, Mar Coll construeix una narració tensa que barreja el drama psicològic amb elements del thriller. Un fet pertorbador —el cas real d’una dona francesa que va cometre infanticidi— serveix de mirall, obsessió i catalitzador perquè la protagonista explori —també a través de la creació artística— les seves pors, culpes i frustracions i la pressió social del que vol dir “ser mare”.

Després de més de deu anys sense estrenar un llargmetratge, Mar Coll adapta lliurement la novel·la Les mares no, de Katixa Agirre, a Salve María, el seu tercer llargmetratge, després de Tres dies amb la família (2009) i Tots volem el millor per a ella (2013). Mar Coll (Barcelona, 1981) és una reconeguda directora de cinema i guionista catalana, graduada per l'ESCAC. Va saltar a la fama amb la seva òpera prima Tres dies amb la família (2009) i el 2024 va estrenar la guardonada pel·lícula Salve Maria, una exploració complexa i fosca entorn de la maternitat, que la fer guanyar el mateix any de l'estrena (2024) el Gaudí al millor guió adaptat (amb Valentina Viso).

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival

Projecció de la darrera pel·lícula de Dea Kulumbegashvili + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Setmana de la Crítica

Després de sorprendre tothom amb una òpera prima tan impactant com Beginning (2020), la cineasta Dea Kulumbegashvili lliura, amb el seu segon film, un retrat psicològic i oníric sobre una ginecòloga acusada de negligència que practica avortaments clandestins. Una exploració de la sexualitat femenina i el rol de la dona a la Geòrgia profunda en una obra coproduïda per Luca Guadagnino i premiada a Venècia i Sant Sebastià. La pel·lícula es va estrenar al 81è Festival Internacional de Cinema de Venècia, on va guanyar el Premi Especial del Jurat.

Amb només dos llargmetratges Dea Kulumbegashvili s'ha convertit en una de les cineastes imprescindibles del nou cinema georgià. Els seus dos primers curtmetratges van passar per la Secció Oficial i la Quinzena de Cineastes de Cannes, respectivament. Amb Beginning va guanyar la Conquilla d'Or i els premis a la millor direcció, actriu i guió a Sant Sebastià; i amb April es va emportar el Premi Especial del Jurat a Venècia. El seu cinema destaca per la profunditat psicològica dels personatges i la tensió que crea a través del silenci i l'observació de l'entorn, a més d'un rigor visual que l'enllaça amb cineastes com Carlos Reygadas, que va produir la seva òpera prima.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

Projecció de la darrera pel·lícula de Pablo Hernando + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Setmana de la Crítica

Quan l'Ingrid prem el gallet, les seves víctimes no saben qui els ha disparat. La seva habilitat per infiltrar-se i desaparèixer sense deixar rastre la converteix en una assassina a sou despietada. Però aquest poder ve d'un altre món, un lloc habitat per criatures monstruoses, de les quals cada cop emergeix menys humana.

Pablo Hernando Esquisabel (Vitòria-Gasteiz, 1986) és un director, guionista i cineasta espanyol. És conegut per un cinema independent i singular que barreja el misteri, el to fosc i elements d'un altre món. La seva pel·lícula Una balena (2024) és un thriller negre de més pressupost que uneix el gènere policíac amb criatures monstruoses.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

Projecció de la darrera pel·lícula de Kirk Jones + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Setmana de la Crítica

Incontrolable explica la història real de John Davidson. Diagnosticat amb la síndrome de Tourette als 15 anys, el John va patir greus incomprensions i assetjament escolar. Va créixer fins a convertir-se en un apassionat activista i defensor de la malaltia. 

Kirk Jones (Bristol, 31 d'octubre de 1964) és un director i guionista anglès, conegut per dirigir la pel·lícula biogràfica Incontrolable (I Swear) al 2025 i altres títols com La niñera mágica, Mi gran boda griega 2 i Qué esperar cuando estás esperando. Va començar la seva carrera a la publicitat televisiva abans de fer el salt al cinema.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres. És la darrera pel·lícula del festival que ens ha fet passar un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir des del 29 de juny fins al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.