Projecció de la darrera pel·lícula de Sergei Loznitsa + debat cinematogràfic + postdebat lliure

Ideas. Tarragona Film Festival - Cinema d'Ucraïna i Rússia

«La burocràcia com a forma de terror: un sistema que pot destruir una persona sense necessitar violència directa. L'opressió com a procediment.»

Sergei Loznitsa (Bielorússia/Ucraïna, 1964) és un dels documentalistes i cineastes de ficció més importants del cinema europeu contemporani. La seva obra —Donbass (2018), Babi Yar. Context (2021)— explora sense parar els mecanismes de la violència històrica, el totalitarisme i la memòria col·lectiva.

Vine a veure-la, a debatre-la i a votar-la amb nosaltres, i passa un estiu de cinema amb les més de 50 millors pel·lícules per pensar i gaudir del 29 de juny al 29 d'agost.

Informa't de totes les invitacions i cupons al perfil d'Instagram d'Ideas. Tarragona Film Festival.

10 raons per veure Dos fiscales

1. El cineasta més important del cinema sobre el totalitarisme. Loznitsa ha dedicat la carrera a explorar els mecanismes de la violència històrica.
2. Un relat kafkià d'absoluta pertinença. La història d'un home atrapat a la maquinària burocràtica estalinista parla de com funcionen els sistemes autoritaris.
3. L'URSS dels anys 30 reconstruïda amb rigor. Loznitsa és un mestre a recrear èpoques històriques amb una precisió visual i atmosfèrica sense concessions.
4. Cinema polític d'alt voltatge intel·lectual. Cada pel·lícula de Loznitsa és un exercici rigorós de pensament històric.
5. Un mirall per al present. L'URSS de Stalin i la Rússia de Putin dialoguen en silenci al llarg de tota la pel·lícula.
6. Adaptació duna novel·la fonamental. Georgi Vladimov va escriure un text sobre el qual va pesar la censura soviètica: Loznitsa li torna la veu.
7. La burocràcia com a forma de terror. La pel·lícula mostra com un sistema pot destruir una persona sense necessitar violència directa.
8. L'absurd com a realitat. L'estructura kafkiana no és un recurs estètic, sinó la descripció exacta de com funcionaven els sistemes totalitaris.
9. Producció europea de primera categoria. La solidesa de la producció alemanya garanteix la qualitat tècnica i la distribució internacional.
10. Una pel·lícula necessària el 2026. En el context de la guerra a Ucraïna i l'autoritarisme rus, aquesta història pren una dimensió de denúncia urgent.