El dia serà bèstia.

Si a Za!, el duet format per Edu Pou i Pau Rodríguez que cavalca pels límits dels gèneres musicals amb una fogositat caòtica i juganera des de ja fa vint anys, li sumes les imatges, els personatges i el to de la pel·lícula El dia de la bèstia (Álex de la Iglesia, 1995), la combinació pot ser explosiva.

A qui no li ballen les feres, les emocions i els neguits per dintre? A qui no l’interpel·la escoltar algú que té el valor de posar els dintres sobre la taula i fer-ne un disc? El segon disc de la madrilenya (de Carbanchel) EDE és una nuesa voluntària que uneix música, cos i teatre per, com diu ella, “fer art des de l’humà”.

Fieralinda (Infarto Producciones) són dotze cançons que reivindiquen la presència real i enderroquen la simplicitat dels contraris per abraçar la totalitat o, com a mínim, cercar-la amb fruïció.

EDE, de vint-i-set anys, destil·la un pop de netedat cristal·lina que no es tanca a l’experimentació sonora.

La música d’aquest trio de Móstoles rebenta escletxes de formigó armat, oxida el coure del cable abans d’arribar-te a les orelles, deixa obsolets els materials més programats per durar. Per què? Doncs perquè és viva, sorollosa, vibrant i supera tots els esculls post-humans perquè coneix la ruïna i el que vindrà després de l’apocalipsi.

Les cançons de VVV [Trippin’you] semblen fetes des de la desesperança d’un descampat industrial. La màkina, l’UK garage i el post-punk es combinen per transmetre un sentiment generacional de violència estructural. A Tarragona presentaran Mecharadio (Helsinkipro, 2025).

De Rebote Cumbia no és només una banda, és un col·lectiu de músics que han trobat en la cúmbia argentina un punt de trobada per unir els seus talents i trajectòries. Més que una agrupació musical, De Rebote és una identitat vibrant que s’alimenta del sabor, l’essència i l’energia de la cúmbia, fusionant l’origen i la personalitat de cada integrant.

La proposta de De Rebote no només connecta amb el cor de la cúmbia argentina, sinó que convida el públic a submergir-se en una experiència sonora carregada de ritmes potents, energia col·lectiva i una celebració de la identitat cultural que transcendeix fronteres.

Lecocq és el segon cognom del bisbalenc Enric Mont i també el nom del seu projecte musical actual, que condensa les seves dues identitats/llengües maternes: el francès i el català.

Bregat en escenaris de tota la península amb la seva anterior banda Medusa Box durant dotze anys, ara l’Enric es presenta en solitari amb Sous la glace / Sota el gel (Kzoo Music, 2025). El músic indaga en els seus records i els converteix en cançons, tonades pop tan oceàniques com salseres amb el segell exquisit que se li assumia i al qual contribueixen Emili Bosch i Malcus Codolà (B1n0) i Naima Ventura (Delight) en directe.