Sinopsi

Quan el periodista del New York Times, Sam Anderson, es va assabentar de la mort de l'últim mascle de Rinoceront Blanc del Nord, va agafar un vol a Kenya per observar i narrar amb detall la vida diària de les dues últimes representants d'aquesta espècie. La imatge indiferent d'aquests individus davant de la destinació de la seva espècie va transmetre al reporter una sensació de pau en un moment d'incertesa global. Aquesta peça és un viatge des de la foscor a la llum, una celebració de la vida mitjançant la dansa, al mig del caos del món. A través d'una investigació formal sobre diferents estils de dansa urbana (Krumping, Finger Tutting, Waving, Afro…), aquesta peça presenta la dansa com a excés, com a celebració derivada de la vida. Ballar fins a l'esgotament, ballar fins al final perquè potser ja no hi ha res més que es pugui fer.

Biografia

Gaston Core neix a Buenos Aires, ciutat on es va formar com a intèrpret i on també va fer els estudis universitaris de Comunicació Audiovisual, a la Universitat de Buenos Aires. Instal·lat a Europa des del 2001, va continuar la seva formació en tots dos camps. D’una banda, es va llicenciar en Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona, mentre col·laborava amb la productora i distribuïdora cinematogràfica europea Paco Poch. L’any 2008 es va dedicar a la gestió cultural, tot planificant i dirigint un festival de carrer i teatre finançat per l’Ajuntament de Terrassa i el CAET. Va col·laborar amb diferents companyies on va exercir el paper d’intèrpret i director fins a l’any 2012, quan va decidir apostar en exclusiva pel projecte Sala Hiroshima, que va idear i dirigir fins que va tancar el novembre de 2021. El 2018 va estudiar el màster de Filosofia Contemporània a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Després, va tornar a la feina de direcció, dramatúrgia i composició coreogràfica amb el Díptic del desert, un díptic compost per una peça en solitari (“The Very Last Northern White Rhino”) i una peça grupal (“Chorus”).

Fitxa artística

• Concepte i direcció: Gaston Core
• Coreografia: Gaston Core en col·laboració amb l’intèrpret
• Intèrpret: Oulouy
• Música: Jorge da Rocha
• Disseny de llums i direcció tècnica: Ivan Cascon
• Col·laboració: Aina Alegre
• Tècnic: Manu Ordenavia
• Documentació, foto i vídeo: Alice Brazzit
• Estilisme: Eva Bernal
• Producció: Mayte Luque
• Co-producció de Sala Hiroshima i Festival GREC de Barcelona amb el suport del Centre Cívic Barceloneta

Contacte