Diuen que tot trompetista de jazz és deutor directament o indirectament de Louis Armstrong. Per aquest fet, tres monstres de la trompeta obriren el festival de l'any 2000: Farràs, Gili, (Locomotora Negra) i Robles, acompanyats d'una formació de luxe.
Septet format per promeses del jazz de la vila de Blanes: joves estudiants de música de centres com l’ESMUC, el Conservatori Professional de Badalona i el Taller de Músics de Barcelona. Fa anys que treballen junts i tenen un repertori molt divers, amb temes de diferents estils i èpoques del jazz, des del dixieland de Chicago fins als mítics temes de l’era swing, el latin-jazz o el funky. Un espectacle fresc i potent.
Intèrprets: Alfons Molina Gràcia - saxo alt i flauta; Xavier Gonzàlez Ranchal - saxo tenor i clarinet, Raül Gallego Ricart - trompeta; Moisès Hidalgo Borrell - trombó; Carles Marigó Sarrión - piano; Andreu Ruiz Nogué - baix; Marc Bódalo Parrillas - bateria.
Per primera vegada, el Festival de Dixieland del '98 es fixa en el gènere del teatre musical amb l'obra Chicago. De la mà de la companyia Coco Comín ens traslladem fins al Chicago dels anys vint. Una atmosfera de novel·la negra, una amant, un assassinat tot ben amanit i ambientat amb la música de Louis Armstrong i de Duke Ellington.
Directament de New Orleans ens arribà la música negra de la qual va néixer el dixieland. El trombonista que dóna nom a la formació juntament amb els seus germans, han aconseguit al llarg de quinze anys de compenetració un so potent i precís. L'any 1995, a Tarragona, vam disfrutar de la música de carrer feta luxe.
La música comporta trobades inesperades o potser predestinades. Aquesta formació és un original quartet, resultat de la posada en comú de dos vells duets. D’una banda, el Licho i l’Ivan, búlgars residents a la ciutat de Tarragona; de l’altra, el Moluco i el Suso, tarragonins coneguts a casa seva per la participació en projectes ben diversos a nivell musical i cultural. Tots quatre tenen en comú una amplíssima experiència que ara fusionen en aquesta cooperativa de nova fornada. El seu repertori és el del dixieland tradicional en interpretació clàssica amb un polsim de pebre balcànic. Les seves actuacions tenen un punt golfo com correspon als orígens d’aquesta música d’arrel popular i tavernària, i un altre cambrístic, seriós i elegant. El ritme, el groove, és molt sòlid, mentre la improvisació individual i col•lectiva és continua i real, de forma que aconsegueixen un segell fresc, divertit i excitant. Subtils aromes de fusió que, després de la seva estrena al darrer Festival, el grup ha rodat en un bon grapat de concerts amb gran èxit.
Licho Konstantinov, clarinet; Ivan Stoichev, acordió; Pepe Gómez "Moluco", saxo soprano; Suso Comesaña, guitarra banjo.
William Bill Count Basie va néixer fa cent anys a Red Bank, als Estats Units. El seu pare -xofer- i la seva mare -rentadora- li van ensenyar a tocar el piano. Aquell noi es banyaria en l’esperit del jazz més calent -el de Kansas- i saltaria a la fama amb la seva pròpia orquestra en els clubs i hotels de Chicago i Nova York durant l’època daurada del swing, colze a colze amb les de Duke Ellington i Benny Goodman. La prioritat era establir el ritme que balla i fa ballar; potser per això mateix Count Basie va connectar el jazz amb el pop dels Beatles i els va arranjar el 1969 onze esplèndids temes. Per fer-nos gaudir del repertori dels anys trenta a cinquanta, l’orquestra europea més fidel a Count Basie: la Big Band de Michel Pastre (França).
L'espai Jove Kesse acull aquesta setmana tres actes culturals que ompliran l'equipament de música i màgia de dijous a dissabte
Vegeu-ne més
Es celebra del 25 al 28 d’abril i comptarà amb gairebé cinquanta actuacions
Vegeu-ne més
Serà del 25 al 28 d’abril i amb gairebé cinquanta actuacions
Vegeu-ne més
