Diuen que tot trompetista de jazz és deutor directament o indirectament de Louis Armstrong. Per aquest fet, tres monstres de la trompeta obriren el festival de l'any 2000: Farràs, Gili, (Locomotora Negra) i Robles, acompanyats d'una formació de luxe.
Per primer any el Festival de Dixieland del '98 es fixa en el gènere del teatre musical amb l'obra Chicago. De la mà de la companyia Coco Comín ens traslladem fins al Chicago dels anys vint. Una atmosfera de novel·la negra, una amant, un assassinat tot ben amanit i ambientat amb la música de Louis Armstrong i de Duke Ellington.
Directament de New Orleans ens arribà la música negra de la qual va néixer el dixieland. El trombonista que dóna nom a la formació juntament amb els seus germans, han aconseguit al llarg de quinze anys de compenetració un so potent i precís. L'any 1995, a Tarragona, vam disfrutar de la música de carrer feta luxe.
La música comporta trobades inesperades o potser predestinades. Aquesta formació és un original quartet, resultat de la posada en comú de dos vells duets. D’una banda, el Licho i l’Ivan, búlgars residents a la ciutat de Tarragona; de l’altra, el Moluco i el Suso, tarragonins coneguts a casa seva per la participació en projectes ben diversos a nivell musical i cultural. Tots quatre tenen en comú una amplíssima experiència que ara fusionen en aquesta cooperativa de nova fornada. El seu repertori és el del dixieland tradicional en interpretació clàssica amb un polsim de pebre balcànic. Les seves actuacions tenen un punt golfo com correspon als orígens d’aquesta música d’arrel popular i tavernària, i un altre cambrístic, seriós i elegant. El ritme, el groove, és molt sòlid, mentre la improvisació individual i col•lectiva és continua i real, de forma que aconsegueixen un segell fresc, divertit i excitant. Subtils aromes de fusió que, després de la seva estrena al darrer Festival, el grup ha rodat en un bon grapat de concerts amb gran èxit.
Licho Konstantinov, clarinet; Ivan Stoichev, acordió; Pepe Gómez "Moluco", saxo soprano; Suso Comesaña, guitarra banjo.
moluco@tiscali.es
600 813 409
William Bill Count Basie va néixer fa cent anys a Red Bank, als Estats Units. El seu pare -xofer- i la seva mare -rentadora- li van ensenyar a tocar el piano. Aquell noi es banyaria en l’esperit del jazz més calent -el de Kansas- i saltaria a la fama amb la seva pròpia orquestra en els clubs i hotels de Chicago i Nova York durant l’època daurada del swing, colze a colze amb les de Duke Ellington i Benny Goodman. La prioritat era establir el ritme que balla i fa ballar; potser per això mateix Count Basie va connectar el jazz amb el pop dels Beatles i els va arranjar el 1969 onze esplèndids temes. Per fer-nos gaudir del repertori dels anys trenta a cinquanta, l’orquestra europea més fidel a Count Basie: la Big Band de Michel Pastre (França).
Tel. 973 24 89 25
La Rambla Music Big Band i la Jove TGN Big Band & Sheila Trujillo seran els encarregats de posar punt i final al 28 Festival de Jazz de Tarragona
Vegeu-ne més
Diumenge, el grup revelació femení Faneka presenta el seu segon àlbum a la Capsa de Música
Vegeu-ne més
Diumenge, el Centre Cultural Antic Ajuntament acull la celebració del Dia Internacional del Jazz
Vegeu-ne més
El 30 d’abril, els músics locals celebraran el Dia del Jazz al Centre Cultural Antic Ajuntament
Vegeu-ne més
