Sant Magí és la primera actuació de festa major a Tarragona, un dels dies més esperats, i sortir de la plaça de les Cols amb els deures fets representa encarar amb confiança el tram de la temporada que portarà a Santa Tecla. El cap de colla, amb la pressió afegida de determinar els castells i l’estratègia, viu amb intensitat la diada en un escenari únic al món casteller.

Escolta l'àudio aquí:

O descarrega't l'àudio

Transcripció

Què té de diferent la diada de Sant Magí?

• Sant Magí és diferent de qualsevol altra diada perquè quan projectes un castell o una il·lusió, quan generes una imatge en el teu cervell, en el teu imaginari, quan tu estàs visualitzant al mes de març o al mes de juny quin castell vols fer o què et faria il·lusió viure, l’escenari és aquell. Per mi l’escenari dels somnis, dels castells grans, dels moments especials amb els amics, amb els companys, les aletes que vull viure, les emocions que vull sentir fent castells, quan jo les projecto dins del meu cap sempre tenen aquell escenari amb la Catedral al fons, les escales, com corre el soroll del públic d’un carrer cap a l’altre, com impacten les aletes, aquell caos organitzat que es genera a les Cols al migdia. Lo especial de Sant Magí per mi és que la projecció del somni sempre porta aquest decorat.
• La pròpia plaça, la plaça de les Cols, ho marca. La disposició del públic, la disposició de les colles que ens hem d’anar intercanviant les posicions per fer els castells i després doncs la història que té la plaça i que la sents en el moment que fas els castells. Jo crec que pels tarragonins no és la plaça on podem fer, probablement, els millors castells, perquè a més a més Sant Magí ens agafa encara al mes d’agost i tenim després Santa Tecla quan encara estem més rodats, i la plaça és més ampla, més plana, té millors condicions per fer castells, però la de Sant Magí és única. És especial sense cap dubte.
• Sant Magí és una diada única. És una diada molt especial perquè aquella plaça té els metres que té, té el desnivell que té, per tant és una plaça que les colles hem de pensar molt bé el tema de les mides, de com portar els castells allí. I sobretot és una plaça que per mi, positivament parlant, em recorda un coliseu on cada colla allí porta el millor que té i que estàs cara a cara amb totes les colles i que allí tant ho facis bé com malament, tothom ho veu. És aquesta pressió i aquesta petita lluita positiva que hi ha allí, que és una plaça única i treu uns sentiments brutals.
• Sant Magí és diferent respecte altres diades de Tarragona bàsicament pel mimetisme que porta la plaça. Trobem diades de molt més nivell que el que podem observar per Sant Magí però cap d’aquestes diades es reserva la màgia que podem veure el 19 d’agost en aquell poc espai. Totes les grades en el seu format d’amfiteatre, la proximitat entre les colles i el paisatge que ofereixen jo crec que és un marc realment incomparable i que tots els tarragonins ens podem sentir més que orgullosos de poder-ho gaudir.
• Sant Magí és diferent a qualsevol altra diada perquè actuar en aquell escenari amb aquella situació, en aquella plaça, amb aquelles escales, amb aquell públic, a Tarragona, amb la meva colla, ho fa incomparable. No hi ha cap actuació que es pugui assimilar en quant a sentiment i quant a imatge que té Sant Magí i actuar allí em fa sentir un perpetuador, un continuador, de la història castellera tarragonina en un dels epicentres més importants de la història castellera.
• La organització pròpiament de la diada, de la distribució en l’espai. Com que fa falta que tothom hagi d’actuar en un únic punt de la plaça i hem d’entrar i sortir les colles, les que són moltíssimes persones fan que les coses vagin més lentes que no pas les que som menys persones. Però també té una part positiva això, va ajudar a pensar en com fer la diada més àgil. I gràcies a Sant Magí es va fer la ronda tarragonina. A partir d’això es va pensar “si això serveix per totes les diades, no només per Sant Magí!” i gràcies a Sant Magí totes les colles de Catalunya saben com és la ronda tarragonina i al final, les grans diades han aconseguit pensar en la gent, en el públic, en els propis castellers, en l’agilitat de tot i no s’ha perdut qualitat.
• És per mi el moment clau de la temporada pel que representa la plaça, la diada, la història que comporta el lloc i l’actuació, i per mi és sobretot la primera ronda de Sant Magí és probablement el moment més intens i que estic més nerviós de tota la temporada, segurament.
• És pel marc que hi ha a la plaça, lo acollidora, lo petita, les dificultats que té, la petita baixada que hi ha. Tot és especial a Sant Magí, la plaça de les Cols té el seu encant. Jo sé que hi ha moltes colles de fora de Tarragona que els encantaria actuar en aquella plaça per la dificultat que té i el que és el públic, que estigui tan damunt. És tot diferent a les demés diades.
• El que més xoca, el que més impacta, el que més agrada és sentir-te part de la història. Sentir-te hereu de generacions i generacions de castellers que durant dècades, que durant més de cent anys ens han precedit i tots els que han lluitat per arribar a que tu puguis entrar amb camisa aquell dia. Jo crec que especialment en aquell context, especialment en aquesta diada, la història pesa molt i acompanya.
• És la plaça en la que quan entres millor veus el públic o la major part del públic que veurà la diada que està assegut a les escales. Puges pel carrer Major, entres a la plaça, després vas a buscar el teu espai però traspasses per la zona on després faràs els castells i allí veus tot el públic que veurà la diada. I doncs això té una aura especial.

Un record especial de Sant Magí?

• Com a fita màxima evidentment la del 2014, aconseguint el primer 2d9fm, és una cosa que mai ni tan sols somniada. Però n’hi ha molts altres. El 1995 descarregant per primer cop tres castells de vuit la colla, amb el 2d8f, 3d8 i 4d8. El 1999 amb el primer 5d8. Després a partir del 2011 que encadenem molts anys amb castells de nou. El 2013, el 2015 també va ser un any bestial. Per tant hi ha molts anys però evidentment el 2014 s’emporta un puntet especial.
• Se’m fa molt difícil triar un moment emotiu concret de Sant Magí perquè crec que n’hi ha hagut molts. Però diria que potser, si n’hagués de destacar un, la diada de l’any 1994 quan descarreguem el primer 3d9f a aquella plaça, amb tot el que va implicar en aquell moment, les dificultats que s’esperava que tindria un castell de nou en aquella plaça i que després les vam superar i a la primera. I després jo crec que la diada del 2014 també té uns moments màgics quan els Xiquets de Tarragona descarreguen el 2d9fm i nosaltres responem amb el 5d9f, el millor castell que s’ha fet a l’era moderna en aquella plaça. I amb la pressió que hi havia en aquell moment. Jo crec que són els dos moments que potser destacaria.
• El record especial de Sant Magí són totes aquelles diades que acaben sortint bé, especialment els castells més importants que ha fet la meva colla. A més és una diada que et convida sempre a tenir bons pensaments, bona predisposició. Ens ha somrigut històricament als Xiquets del Serrallo i és d’aquelles diades que sempre vols que arribin perquè segur que t’ho passaràs bé.
• Jo crec que és evident que el moment en què Sant Pere i Sant Pau va poder portar els folres en aquella plaça en forma de 2d8f jo crec que no només nosaltres sinó tot el món casteller i, el que és més important, aquella plaça també, va veure la maduresa d’una colla que durant molts i molts anys hem intentat superar-nos mica en mica i agradar-nos no només a nosaltres sinó a tot el que fem.
• Quan després de molts assajos i d’esforç i de pressió, sobretot, vam aconseguir portar a plaça el 2d7 tan lluitat i tant merescut que ens va encantar i va ser un record brutal en aquella diada tan especial.
• El meu record especial de Sant Magí és arribar a poder fer folres en aquella plaça. Una cosa que mai ens havia passat pel cap en aquells moments que vivíem perquè sabíem que érem una colla petita, que llavors, com he dit sempre, amb el treball, treball, treball es va arribar a poder fer un somni realitat.
• Per mi i per molts suposo que va ser el del 2015 que després de 27 anys vam aconseguir descarregar el 2d7. Tots els que vam estar durant tant de temps treballant-ho suposo que van tenir el mateix sentiment.
• El meu millor moment com a casteller de peu segurament sigui el 2d8f, el primer que vam descarregar en primera ronda i només sortida. I com a cap de colla em quedaria amb el 3d8 que vam descarregar el 2015 que va ser el nostre segon 3d8 descarregat perquè va ser un moment de superació de la colla. La mateixa setmana teníem pràcticament descartat el tres per varis motius, vàries baixes. Vam fer canvis i el vam portar d’una manera així... vam arribar molt justets i el vam acabar descarregant d’una manera molt èpica.