Ball dels set pecats capitals
Santa Tecla Tarragona
Es tracta d'un joc que basa el seu contingut en la plasticitat del seu simbolisme pel que fa als personatges, la indumentària, els estris, els colors o la mateixa gestualitat.
Aquest joc al·legòric representa els continguts religiosos de la lluita entre el bé i el mal, entre els pecats i la virtut.
Referència històrica
Element originari dels segles xiv i xv. Tot i així, la primera referència datada és de l'any 1407 i està considerat per alguns estudiosos com un ball parlat. Va ser recuperat l'any 2003.
Característiques
Indumentària
El vestuari, inspirat en monuments locals (Catedral i Pont del Diable), intenta donar vida a les pedres. Cal destacar els brodats dels símbols que representen els Pecats i les Virtuts, així com les espectaculars màscares dels seus balladors.
Artistes
Les màscares són obra de l’escultora Àngels Cantos, i la indumentària va anar a càrrec de Nines Sempere.
Estris
Vares de les Virtuts –insígnia d'autoritat– rematada per un crismó i pals dels Pecats –símbol de l'ensenyança del camí cristià.
Iconografia
Aquest joc al·legòric representa els continguts religiosos de la lluita entre el bé i el mal, entre els pecats capitals i la virtut, en definitiva, entre els Momos i la Moma, que encara perviuen avui a la ciutat de València en el cicle temàtic del Corpus. Les imatges simbòliques de les Virtuts usades en el combat espiritual són: el cíngol, símbol de la veritat i la caritat; la cuirassa, de la justícia i la puresa; el calçat, com a emblema del zel apostòlic, la humilitat i la perseverança; l'escut, representant la fe i la creu; l'elm com a l'esperança de salvació; l'espasa, al·legoria de la paraula de Déu, i per últim, l'arc, símbol de la pregària que actua de lluny. Les figures que representen els set pecats són: l'àliga, com a símbol de l'orgull s'atribueix a la supèrbia; la rata, com a representació de l'avarícia; el boc, com a al·legoria d'abominació i de luxúria; el porc, emblema de golafreria; l'ós, símbol de la ira; la serp, al servei de l'enveja i l'astúcia, i el porc senglar, com a presagi de mort, s'encarna en la peresa.
Música
Cobla de ministrers.
