El Griu de Tarragona

L’elegància de la forma i la seva noblesa el convertiren en un emblema extraordinàriament significatiu tant en el cerimonial litúrgic de la celebració de Santa Tecla a Tarragona com de la reialesa de la Corona catalanoaragonesa. És l’al·legoria de la doble naturalesa de Crist, divina i humana, fet que li atorga forta preeminència. Dispara foc.

Referència històrica

La carcassa zoomòrfica del griu de Tarragona apareix reflectida en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360, que recull la festa de l’època. La seva iconografia també apareix en el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l’altar major de la catedral. S’ha recuperat el 2014 gràcies a l’Associació de veïnes i veïns de la Vall de l’Arrabassada.

Observacions

Tarragona és de les poques localitats que compta amb el Griu en el Seguici Popular, una característica que atorga més distinció a les Festes de Santa Tecla.

Característiques

Elements

Animal fabulós meitat àliga i meitat lleó. El cap, les urpes davanteres i les ales avalen la condició d’au del cel. Cos, potes posteriors i cua testimonien la terra.

Indumentària

Confeccionada amb lli, material històric al Seguici, té els colors carmesí –identitari de la ciutat-, caldera i gris. El mocador és gris. L’escut de Tarragona és a l’esquena.

Artistes

Mestre artesà imatger: Joan Iniesta. Treballs de ferro: Antoni Mas. Construït dins el Taller d’Ocupació Corporatiu sobre Cultura Popular i Tradicional de la Diputació de Tarragona.

Iconografia

Basada en un capitell medieval del claustre de la Catedral de Tarragona; en la decoració del sotacor de la sagristia d’aquest temple, realitzada entre 1355 i 1360; en la làpida de marbre blanc de 1362 dels canonges Berenguer i Dalmaci de Martorell, custodiant la TAU, emblema de la seu; i en el segell del rei català Ferran I el d’Antequera (1412 - 1416). El griu vigila atent, amb majestuositat, com a custodi de la ciutat.

Música

Balla al so de sis timbals. Els dos tocs han estat composats per Jordi Anglès.

Moment recomanat

És suggerent la distribució del foc en el bec i les ales, especialment el dia 23 a l’Entrada de la Senyera i a la del Braç des de la plaça de les Cols