Aquesta escenificació (1414-1617) s’inscriu dins l’àmplia devoció que, des del País Valencià a l’illa de Mallorca, passant pel Principat i la Franja de Ponent, hom ha tingut per aquest sant.
En aquest ball (1617-1804) hi figuren els personatges dels dotze reis, representant les tribus d’Israel i tres figures simbòliques vestides tan ricament amb sedes i joies d’or que havien de ser custodiades per verguers.
Representació realitzada pel gremi d’hortolans (1617-1804). El 1654 hi prenien part quatre dames, quatre turcs, quatre cavallers, un hortolà i un francès, mentre que el 1695 s’hi havia incorporat una parella d’etíops.
És un ball parlat hagiogràfic (1729-1804) executat pel gremi de joves menestrals. És una versió del Flos sanctorum en la qual la santa es nega a acceptar els amors del poderós Dacià i, per això, pateix martiri. No se n’ha localitzat el text.
Ball hagiogràfic dedicat al compatró de la ciutat. Era un ball bilingüe en el qual els bons –àngels i poble– parlen en català, mentre que els dolents –el prefecte romà i els senyors– en castellà. S’hi empraven trabucs i era representat per veïns del barri del Serrallo. Es coneixen fragments del text. No es considera anterior al darrer terç del segle xviii i la primera referència amb què es compta data del període 1859-62.
Ball parlat de la patrona de Tarragona. Es conserva el text, que és en castellà, molt extens i amb un important aparell de personatges. Es coneix la seva existència des de mitjan segle passat fins als anys trenta del present.
Existent a Tarragona el 1859-62, en ser esmentat per Pin i Soler. No es conserva còpia del text.
Ball parlat hagiogràfic vinculat a la ciutat arran de l’arribada de la relíquia de la santa, lligada al convent i col·legi de l’Ensenyança. La primera data sobre una representació és del 1859-62. S’ha conservat una còpia del text, que és en castellà.
La primera notícia a la ciutat és donada per Pin i Soler sobre el període 1859-62. És un ball de sang i fetge representat a la festa gran de la ciutat, però segurament d’origen foraster per la seva toponímia, antroponímia i llengua en què és escrit. Els Embozados són l’antecedent del gàngster urbà, hereus de tota la tropa de lladregots que havien caracteritzat molt especialment l’Espanya de les misèries. Les seves malifetes que acaben involucrant una trentena d’actors són perseguides per la justícia i esdevenen elements moralitzadors.
Ball de bandolers sobre el qual es tenen poques referències. Era vigent en els anys 1859-62. No va ser dels més representats.
És la història de la rebel·lió d’una dona contra els seus pares per no deixar-la casar amb el jove que estimava, assassinant els pares, el seu estimat i els germans. Fou un dels balls més populars del segle xix –si més no des del 1854– i un dels darrers de perdre’s durant aquest segle; concretament actuà fins al 1929. En la representació s’utilitzaven trabucs i un petit canó. Es conserva còpia manuscrita en castellà.
És un dels balls de bandolers més populars a la Tarragona del segle xix i també en altres poblacions. La primera referència documental és del 1859-62 i, si més no, va ser representat fins l’any 1900. Farcit de crims i malifetes, fou redactat en castellà. Es conserva còpia del text del ball.
Ball cavalleresc protagonitzat per una història d’enamorats, pirates i moros. Es coneix la seva existència a la Tarragona del 1846.
Ball de pirateria del qual es conserva un text imprès, protagonitzat per un cavaller valencià empresonat pels lladregots del mar. Venut com a esclau, acaba sent el cap dels pirates, però finalment es retracta. L’única referència documental que s’ha localitzat a Tarragona és de l’any 1900.
És un dels darrers en aparèixer. Està inspirat en les guerres que enfrontaren els espanyols i els marroquins a la segona meitat de la passada centúria, en les quals intervingué el general Prim al capdavant de molts soldats de les comarques tarragonines. El ball era protagonitzat per trets i accions de guerra. Es conserva còpia escrita en català i la seva primera referència documental data del 1876.
Una farsa entre criades i mestresses, totes evidentment representades per homes, i amb un marcat to burleta. Les primeres referències a la ciutat serien dels anys 1859-62.
Les divergències entre la jove de la casa i la seva sogra són el centre d’aquest ball de caire còmic. La representació és documentada durant el segle passat, concretament per primer cop el 1877, però sembla que l’origen és un romanç del xviii.
Serà la primera sortida de part del Seguici de Tarragona fora de la ciutat des del 1998 i la primera actuació itinerant des del 2019
Vegeu-ne més
Al 2019 es va convertir en la primera dona en narrar un partit de futbol de 1a divisió masculina a la televisió
Vegeu-ne més
Tarragona engega motors per a la gran celebració de Santa Tecla 700, que viurà el seu punt àlgid durant les festes extraordinàries d’enguany
Vegeu-ne més
La publicació s’emmarca dins la commemoració del 700 aniversari de l’arribada del braç de Santa Tecla a Tarragona
Vegeu-ne més
