Gegantons Negritos
Santa Tecla Tarragona
Els Gegantons Negritos són una parella de gegantons centenaris molt estimats a la ciutat. Són ballats amb una gràcia especial per famílies d’ètnia gitana instal·lades a la Part Alta. El Negrito, en particular, és un dels pocs gegants de mig cos existents a tot Europa, prova de la seva antiguitat. El nom d’aquests gegantons («Negritos») és una particularitat lingüística que no s’ha de traduir. Aquestes dues peces són el reflex, convé dir-ho també, d’una època de colonialisme i explotació en què els comerciants creuaven l’Atlàntic per interessos econòmics. 
Referència històrica
Els antecedents del gegant Negrito cal cercar-los en el Gremi de Fusters, al segle xviii. Amb tot, el Negrito va ser cisellat el 1856, i la Negrita —batejada originàriament per l’escultor Bernat Verderol com a «Panxita» — el 1859.
Característiques
Indumentària
El Negrito llueix un vestit blanc i la Negrita un de ratlles vermelles i blanques. Ell llueix un rotllo de paper a la mà dreta, i ella el lloro característic a la mateixa mà. Pel que fa als balladors, vesteixen pantalons, camisa i sabates blanques.
Artistes
L’escultor Bernat Verderol en va bastir les peces originals. Posteriorment, l’any 2006, Àngels Cantos en va fer unes rèpliques, que són les que en l’actualitat ballen a les places i carrers.
Iconografia
Els gegants negres o bé d'altres ètnies han estat una constant en el camp de la cultura popular. Representen allò exòtic, desconegut, sorprenent.
Música
Grup de gralles i timbals.
