Griu
Santa Tecla Tarragona
Aquesta bèstia de foc simbolitza un animal fabulós, meitat àliga i meitat lleó. L’elegància de la forma i la seva noblesa el van convertir en un emblema extraordinàriament significatiu tant en el cerimonial litúrgic de la celebració de Santa Tecla a Tarragona com de la reialesa de la Corona catalanoaragonesa.
Tarragona és de les poques localitats que compta amb el Griu en el Seguici Popular, fet que demostra la riquesa i pluralitat de la nostra Festa Major.
Referència històrica
La carcassa zoomòrfica del griu de Tarragona apareix reflectida en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360, que recull la festa de l’època. La seva iconografia també apareix en el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l’altar major de la catedral. No consta, però, que antigament formés part del seguici popular de la ciutat. Es va presentar l’any 2014 gràcies a l’Associació de veïnes i veïns de la Vall de l’Arrabassada.
Característiques
Elements
El cap, les urpes davanteres i les ales avalen la condició d’au del cel (àliga). Cos, potes posteriors i cua testimonien la terra (lleó). Compta amb diversos punts de llançament de foc a la boca, les ales i la cua (en total, tretze). És portat per dues persones. Constituït de fibra de vidra, ferro i fusta, pesa uns 75 kg.
Indumentària
Confeccionada amb lli, material històric al Seguici, té els colors carmesí —identitari de la ciutat—, caldera i gris. El mocador és gris. L’escut de Tarragona és a l’esquena.
Artistes
Mestre artesà imatger: Joan Iniesta Llop. Treballs de ferro: Antoni Mas. Construït dins el Taller d’Ocupació Corporatiu sobre Cultura Popular i Tradicional de la Diputació de Tarragona.
Iconografia
Basada en un capitell medieval del claustre de la Catedral de Tarragona; en la decoració del sotacor de la sagristia d’aquest temple, realitzada entre 1355 i 1360; en la làpida de marbre blanc de 1362 dels canonges Berenguer i Dalmaci de Martorell, custodiant la TAU, emblema de la seu, i en el segell del rei català Ferran I el d’Antequera (1412 - 1416). El griu vigila atent, amb majestuositat, com a custodi de la ciutat. També representa l’al·legoria de la doble naturalesa de Crist, divina i humana, fet que li atorga forta preeminència. Dispara foc.
Música
Balla al so de sis timbals. Els dos tocs han estat composats per Jordi Anglès.
Toc del Griu:
Ball del Griu:
Xarxes socials i contacte
Adreça electrònica | Facebook | Instagram | X | Youtube
