Moixiganga
Santa Tecla Tarragona
La Moixiganga és la plasmació del cicle temàtic de la passió, mort i resurrecció de Crist dins el Seguici Popular. És un dels elements més austers i solemnes dels que perviuen en el panorama festiu de la Catalunya Nova. La bellesa de les figures humanes que s’hi creen i la llum de les atxes que porten els balladors —entre altres detalls, com els barrets de flors— converteixen la Moixiganga en una de les representacions amb una major plasticitat del seguici tarragoní. Pel contingut sobre el qual versa esdevé també un recordatori evident de la influència de la religió catòlica en la conformació de la nostra tradició festiva.
Referència històrica
Originària del segle xviii, queda plenament documentada al país a mitjans del segle xix, però posteriorment desapareix, igual que el Ball de Valencians. La seva recuperació a la ciutat —on se’n té constància, per exemple, el 1844— data de l'any 2000.
Característiques
Indumentària
Pantalons i camisa blanca, faldellí i armilla grana, picarols als genolls i faixa morada, barret de clavells. El seu barret és la mostra més genuïna d'aquest tipus de guarniments florals que perviu avui a Catalunya.
Estris
Ciris amb l'antic escut de Tarragona.
Iconografia
Representa la Passió de Crist mitjançant dotze figures plàstiques (l’Oració a l’hort, la Presa, els Assots, la Coronació, la Passió, la Verònica, la Creu, la Figuereta, el Davallament, la Pietat, l’Enterrament i la Resurrecció). Es considera també, un antecedent històric dels castells.
Hi apareixen elements amb un pes simbòlic important, com per exemple la presència del color carmesí de la vestimenta, que és el color institucional propi de les festes de Santa Tecla des de l’edat mitjana.
Música
Grup de gralles.
