Músiques i sons
Santa Tecla Tarragona
Es fa francament difícil d’imaginar una festa popular sense música. Des del Toc de Crida inicial fins als timbals del Correfoc del darrer dia de les festes de Santa Tecla, tota la seqüència ritual està impregnada de sons i músiques que s’han convertit en connaturals i que formen part de la memòria col·lectiva dels tarragonins i les tarragonines.
Tal com afirma Francesc Sans i Bonet en el llibre Santa Tecla: músiques i tocs de festa (Arola Editors, 2010), la Festa de Santa Tecla del segle xxi ha donat als músics «un reconeixement que va més enllà de la música funcional, i, avui dia, Santa Tecla és ple d’actes que els permeten mostrar les seves possibilitats i les dels seus instruments». L’Entrada de músics, L’Entradeta de músics, els concerts vermut o els balls de gralles són exemples d’espais on la dimensió musical pren tot el protagonisme, amb la diversitat instrumental i de formacions participants, des de grallers i timbalers, cobles (de tres quartans, entera, etc.), flabiolaires, dolçainers o tabalers, sempre de qualitat contrastada.
Pel que fa, en particular, al Seguici Popular, convé tenir present que cada element compta amb peces pròpies que se solen interpretar durant els dies 22 (Cercavila) i 23 de setembre (Anada a Ofici, Tornada d’Ofici, Anada a Professó, Professó i Tornada de Professó). Així com Tarragona disposa d’un dels seguicis populars més complets del país, el mateix es pot dir de la riquesa de les seves músiques, que durant la segona meitat del segle passat va incorporar moltes peces de nova creació.
Podeu recuperar una part significativa del repertori propi del seguici tarragoní, enregistrat durant els anys 2021 i 2022 amb motiu dels 700 anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla:
El paisatge sonor de les festes de Santa Tecla també compta amb un conjunt de sons característics. En citem una mostra representativa: el repic de campanes de la Catedral, l’espetec dels trons i les carretilles, els ceptrots en moviment, les campanetes de la Mulassa, l’obrir i tancar la boca de la Cucafera, els cascavells i picarols de diferents balls, els bastons (els dos balls de bastons), garrots (Ball de Pastorets) i espases (Ball de Turcs i Cavallets) o el bombo de Dames i Vells, entre molts d’altres.
En l’aspecte musical convé afegir els tocs de les actuacions castelleres (Toc d’entrada a plaça, Toc de castells, Toc de vermut), i aquells que anuncien moments concrets de la festa tarragonina, com el Toc de Crida, el Toc de Pregó o el Toc de matinades.
La música i els sons són, en definitiva, ingredients fonamentals de la festa major, i conformen un patrimoni immaterial extraordinari.
