Si bé a Tarragona el culte a Santa Tecla ja era practicat des de molt antic, no va ser fins al període de la Reconquesta quan les festes van perfilar l’estructura embrionària que es perpetuà fins a l’actualitat.
El 1091 el papa Urbà II restableix, si més no jurídicament, la seu metropolitana de Tarragona i declara la festivitat de Santa Tecla jornada de precepte i celebració principal de l’any. Això no obstant, únicament estem davant una fase prèvia a la restauració efectiva que es durà a terme uns anys més tard, el 1118; és aleshores quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer III el Gran fa ofrena de la ciutat al bisbe Oleguer de Barcelona. Serà a partir d’aquell moment quan podrem parlar d’una repoblació real de Tarragona. La butlla pontifícia de Gelasi II ratifica la diada de Santa Tecla com a festa principal de l’any i, evidentment, jornada de precepte.
La creixent expansió de la celebració condueix a un fet cabdal per al desenvolupament de les festes. El 17 de maig de 1321 arriba a Tarragona, procedent d’Antioquia, a Orient, la relíquia del sant braç de la patrona. La ciutat va preparar una rebuda absolutament espectacular i impactant, que va servir com a referència per a la posterior estructuració de la festa. Per primer cop a la població, a través de tots els seus estaments –polític, eclesiàstic, militar i treballador–, ocupa el carrer i se’l fa seu. L’espai s’omple dels nous balls fets pels gremis locals, en un procés de síntesi i reinterpretació de rituals precristians i cristians.
La transcendència ciutadana que va tenir aquest acte va conduir a la instauració de la celebració solemne de l’octava de Santa Tecla a partir del 1359 i a la publicació d’un document clau per entendre les festes: les Ordinacions de Santa Tecla que el 26 de juliol de 1370 estableix l’arquebisbe Pere Clasquerí a instàncies dels cònsols de la ciutat. La filosofia del text equipara el nivell de la festa de Santa Tecla a la del Corpus, per la qual cosa són considerades dates fonamentals dins el calendari local.
Un dels fets més rellevants d’aquest document és que estableix l’estructura dels actes de la vigília i la diada de la patrona, una seqüència que es manté gairebé inalterable fins a l’actualitat. Així, per al 22 de setembre s’estableix el cant de vespres a la catedral, epicentre de la festa, i l’actuació de les danses dels gremis per tota la ciutat, és a dir, la cercavila d’avui. Per al dia 23 de setembre queda establerta l’anada a ofici amb les danses i amb la senyera de la ciutat i les dels gremis, i també la sortida de la processó del sant braç sota pal·li, pel carrer i precedida pels balls. Tot i això, es té constància que l’anada a ofici i la processó ja se celebraven abans de la publicació de les Ordinacions, l’any 1370.
A més a més, les Ordinacions estableixen la neteja i el guarniment dels carrers de la ciutat i especialment aquells per on havia de passar la processó. Indiquen també l’assistència del clergat a la processó i l’aportació de vint ciris amb el senyal de la ciutat que els cònsols del municipi sufragaran per tal d’il·luminar el braç.
Descobreix tota la història de la festa de Santa Tecla
Més de 150 músics i cantaires, sota la direcció de Xavier Pastrana, protagonitzen 'Vesperae Tarraconensis. La Catedral del so'
Vegeu-ne més
Entre les modificacions destaca l'ajornament del Correfoc, que tindrà lloc demà diumenge a partir de les 22 h
Vegeu-ne més
A causa de les intenses pluges que cauen durant tota la tarda a la ciutat
Vegeu-ne més
Aquest dissabte també tindrà lloc la signatura del protocol de renovació de l'agermanament amb l'Alguer
Vegeu-ne més
