• Apps de l'Ajuntament de Tarragona
  • Apps de l'Ajuntament de Tarragona
  • Canals RSS de l'Ajuntament de Tarragona
  • Facebook de Tarragona Cultura
  • Twitter de Tarragona Cultura
  • You Tube de Tarragona Cultura
  • Instagram de Tarragona Cultura
  • Google Plus de Tarragona Cultura
  • Flickr de Tarragona Cultura
Esteu aquí: Inici Cultura Notícies Notícies 2009 Jordi Mas López guanya el Premi de traducció Jaume Vidal i Alcover i Joan Giné Masdéu el Pin i Soler de novel·la

Jordi Mas López guanya el Premi de traducció Jaume Vidal i Alcover i Joan Giné Masdéu el Pin i Soler de novel·la

Els veredictes s'han desvetllat en la Nit dels Premis Literaris
28/11/2009

 

En el decurs la gala que ha tingut lloc avui al Teatre Metropol, s'han revelat les obres guanyadores que resten per saber del cartell d’enguany dels Premis Literaris de Tarragona.
 
Aquests guardons són el 10è Premi Vidal Alcover de traducció i del 20è Premi Pin i Soler de novel·la, Així mateix, s'han lliurat la resta dels premis que s'han anunciant en el decurs d’aquesta setmana dins del marc de la Tardor Literària, que ha finalitzat amb aquesta gala de les lletres.
 

Jordi Mas López guanya el Premi de Traducció Jaume Vidal i Alcover amb 'Oku no hosomichi (L’estret camí d’Oku)'

Guanyador Premi Vidal i Alcover

 

L’autor

Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha dedicat professionalment a la traducció de productes d’animació japonesos al català i ha publicat versions catalanes de dos clàssics japonesos: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. També és autor del volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku i dels poemaris Autoretrat amb esfinx, Horus al desert i Sema.
 

L’obra

Oku no hosomichi —que es podria traduir com L’estret camí d’Oku— és el cinquè i darrer diari de viatge que va escriure l'autor, i és considerat un dels textos cabdals de la prosa japonesa de tots els temps. L’autor hi narra, amb algun afegit fantasiós, les experiències del viatge que va emprendre per la regió d’Oku —la més septentrional de les que integren l’illa de Honshû— a partir de la primera de l’any 1689, i és fruit de cinc anys d’un intens treball d’escriptura i revisió. El gènere que empra és el del haibun, és a dir, prosa articulada al voltant d’haikus que funcionen com a nòduls poètics. Matsuo Bashô (1654-1694) és segurament el poeta més famós de la tradició japonesa. La seva aportació principal fou la de dotar la forma de l’haiku d’una entitat literària que la convertí en la forma poètica per excel·lència de la seva època i encara viva avui dia tant a Japó com en un bon nombre d’altres tradicions literàries.
 
 

Joan Giné Masdéu guanya el Premi Pin i Soler de novel.la amb l’obra 'Els cavalls a la casa de les roses surant'

Guanyador Premi Pin i Soler 

L’autor

Joan Giné Masdéu (Falset, 1950) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1973). Professor de Llengua i Literatura i de Llenguatge Audiovisual de l’IES Martí Franquès de Tarragona, del qual fa tretze anys que és director. És poeta i pertany a l’anomenada Generació dels 70, sorgida a Barcelona a l’ombra del maig del 68 i a la reviscolada del postsimbolisme. Ha publicat Poemes setantànics (1971), A frec de capitell (1978) i Quadern de Geografia (1982). Present en algunes antologies- Les mil millors poesies de la Llengua Catalana (1979)-; també ha publicat poemes solts i alguns contes en revistes, així com articles sobre didàctica de la literatura i sobre el llenguatge audiovisual en diversos mitjans especialitzats.
 

L’obra

Els cavalls a la casa de les roses surant és, doncs, la seva primera novel·la. Pensada com un gran poema èpic modern, és una novel·la d’acció, emmarcada dins de la Guerra Civil, concretament en la batalla de l’Ebre, en l’abans i el durant –primera part-i el després –segona part-. Els ideals del protagonista, un jove soldat ple de força i d’ il·lusions, que s’incorpora a Falset a una unitat d’elit de cavalleria, dins del Batalló Lincoln, trontollen després de la desfeta ocasionada pels errors dels comandaments republicans que hi intervenen com actors secundaris. Mites, herois, gestes, històries d’amor i, com en els poemes homèrics, el difícil retorn a casa després de la batalla, la lluita per sobreviure durant el llarg camí, la lenta deshumanització del protagonista perdut en un mar de contradiccions per fer cap al no-res.
 
La novel·la també vol ser un al·legat contra el feixisme i un homenatge als brigadistes i als que van caure en la Batalla de l’Ebre i als que van sobreviure, i als pobles que van patir els bombardejos, ja fossin els de primera línia, com Corbera; o els situats a la reraguarda, com Falset, que juga un paper especial dins de la novel·la.

 

Comparteix

© Conselleria de Cultura, Patrimoni i Festes - Antiga Audiència, Plaça del Pallol, 3 - 43003 Tarragona

Tel. 977 296 100 - cultura@tarragona.cat

Inici - Telèfons i adreces d'interès - Contactar amb l'Ajuntament - Avís legal