Esteu aquí: Inici Cultura Notícies Notícies 2010 Susanna Rafart guanya el 21è Premi Rovira i Virgili amb una biografia d'una dona del segle XVI

Susanna Rafart guanya el 21è Premi Rovira i Virgili amb una biografia d'una dona del segle XVI

Susanna Rafart guanya el 21è Premi Rovira i Virgili amb una biografia d'una dona del segle XVI

L'obra premiada és 'Gaspara i jo. Sobre l'amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents'
25/11/2010

L'escriptora i crítica literària Susanna Rafart ha guanyat el 21è Premi Rovira i Virgili de biografia amb l'obra Gaspara i jo. Sobre l'amor. Retrat oval de Gaspara Stampa amb intervencions presents. El veredicte del jurat s'ha fet públic aquest dimarts 25 de novembre a través de la pàgina de Facebook de la Unitat de Lletres i Premis de l'Àrea de Cultura Amb els 5 sentits.

 

Currículum de l’autora

Susanna Rafart i Corominas (Ripoll, 1962) viu i treballa a Barcelona. Llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. És catedràtica d’ensenyament secundari i compagina aquesta tasca amb la crítica a diversos mitjans.

La seva relació amb Itàlia s’inicià en la Fira del llibre de Torí en la qual Catalunya fou el país convidat. D’aquesta celebració en sorgí el projecte de l’edició italiana del llibre que obtingué el premi Carles Riba 2001. L’autora ha publicat poemes traduïts de Franco Fortini i la traducció de la poesia completa de Salvatore Quasimodo al català (aquest darrer, premi Cavall Verd de Traducció Poètica). Així mateix, ha traduït del francès obres d’Yves Bonnefoy i ha versionat al castellà poemes propis. Posteriorment a la trobada torinesa, l’autora va ser convidada al Festival de Poesia de Parma amb Dereck Walcott i Yves Bonnefoy l’any 2004 i a la darrera convocatòria de la trobada Uno, Uno Prima de Lucca l’any 2005. Col·labora amb la revista POESIA de Milà en l’apartat de notícies literàries de la península i ha participat amb obra pròpia en alguns dels seus números. Ha escrit també per a la revista Società degli Individui.

Com a poeta, ha publicat els llibres de poemes: Olis sobre paper (1996), que obtingué el Premi Senyoriu d’Ausiàs March, Reflexió de la llum (1999), Premi Joan Teixidor d’Olot, Jardins d’amor advers (2000), Premi Joan Alcover de Palma de Mallorca, però destaquen Pou de glaç (2002), aquest darrer Premi Carles Riba 2001. Retrat en blanc (2004), Molino en llamas (2005) i Baies (2005), Premi Cavall Verd. És autora d’un Diccionari de la rima (1999) i laa seva obra ha estat present en antologies diverses: Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans. (Tarragona, 1999), De la transparencia al presagio. Poesía de España (México 2000), Poesía de la Residencia. Joven poesía catalana (Madrid 1999), i a The Other Poetry of Barcelona. Spanish and Spanish-American Women Poets (ed. Carlota Cautfield i Jaime Parra, California 2004),  entre d’altres. Darrerament ha participat en l’antologia Imparables (2004), grup del qual forma part.  

La seva obra poètica està traduïda a l’anglès, l’italià, al grec, a l’eslovè, al búlgar i al francès L’any 2005 es va editar Pou de glaç en edició bilingüe a Itàlia (Milano, 2005).

Ha participat en els següents festivals de poesia: Día Mundial de la Poesía: Santiago de Compostela 2001, North, South, East ( lectures poètiques) a Salisbury i Swansea el febrer 2001, a la  Setmana de la Poesia de Barcelona l’abril de 2002 i l’abril de 2003, al VII Encuentro de Mujeres Poetas (Granada 2002-07-22), a la  Fira del Llibre de Torí l’abril 2002-07-22, a l’Encontre de Poesia de les Illes Balears (Ajuntament des Castell, Menorca) l’abril de 2002, al  Festival de Poesia Trois-Rivières (Québec) l’octubre de 2002, al  V Simposi de Poesia Mediterrània (Kávala, Grècia) el setembre de 2002, al Seminari de traducció poètica de Farrera el maig de 2002, i a l’Encontre de Poetes de València, l’octubre de 2003. Darrerament, ha gaudit d’una beca de creació a Roques-sur-Garonne dins el projecte Printemps des Poètes, el fruit de la qual veurà la llum la primavera de 2004. La primavera de 2004 ha participat al Festival de Poesia de la Mediterrània de Palma de Mallorca i al Teatro Festival Poesia de Parma (Itàlia). En la tardor de 2004 ha participat en el Festival Uno Uno Prima de Lucca, seminari de joves artistes europeus (setembre 2004), i en el Encuentro de Poesía Latinoamericana de Morelia (Mèxic, 2004).

És autora del llibre de narracions La pols de l’argument (2000), seleccionat a Antologia de contes catalans contemporanis (Lateral, 2001), d’una Cantata per a infants (2004), El viatge de Kira i Jan , en col·laboració amb el músic Salvador Brotons.  La inundació (2003) és el seu darrer llibre de relats (Premi de la Crítica Serra d’Or, 2004). En prosa dietarística ha escrit Un cor grec (2006), i els contes Les tombes blanques (2007, Premi Qwerty al millor llibre de relats de l’any).

 

Sinopsi

“Una ciutat, una poètica, una dona. O una dona, una poètica, una ciutat. I també el mirall que provoca la visió, en el present, d’una altra ciutat, d’una altra dona i d’una altra poètica en el joc sempre clarivident de les correspondències. Venècia i Barcelona, Gaspara Stampa i l’autora que signa el llibre, la poètica de l’amor i l’amor poètic.

Gaspara i jo és un llibre de no ficció, en la frontera de la teoria poètica, la traducció, el comentari, el llibre de viatges i la vida. Es tracta d’una obra oberta, de creació, que s’inspira en escassos models anteriors, d’entre els quals fóra bo de recordar el volum de Maria Àngels Anglada, Paisatge amb poetes, però també, i només a tall d’exemple, les lectures radiofòniques de Franco Fortini sobre el Tasso a Dialoghi col Tasso o el dietarisme de viatges de Joseph Brodsky a Marca de agua. En la nostra tradició no hi ha encara un llibre escrit en els marges de la traducció, l’autobiografia i el biografisme literari, la poètica i la construcció de l’amor des de la llegenda i cap a la realitat. L’obra tampoc no té precedent en el camp de la literatura feminista i n’obre uns camins molt interessants. 

L’evocació lliure d’una figura com la de Gaspara Stampa (1523-1554) i la recreació asistemàtica dels seus versos –es tracta d’una lectio menor dels sonets a partir dels quals s’estiren els fils de la biografia o l’assaig, sempre a cavall entre el relat, el microrelat i la lliçó pròpiament dita-, tot navegant en el seu cançoner sentimental, permeten meandres i notes al marge, més dúctils dins l’errància del dietarisme que no pas de l’assaig poètic. "

 

Segells de reconeixement d'administració oberta