L'Ajuntament fa una crida a les entitats i col·legis professionals perquè proposin noms de dones per a futurs carrers
La Comissió del Nomenclàtor va celebrar la seva primera reunió el passat dia 5 i va acordar onze noms amb què es designaran nous carrers de la ciutat. Són els següents: Maria Elena Maseras Ribera, Muriel Casals Couturier, Dolors Martí i Domènech, Margarita Comas Camps, Maria Aurèlia Capmany, Marta Mata i Lluís de Salvador i Andrés; aquests tindran el seu emplaçament a la zona dels Quatre Garrofers (Pla Parcial 1). Al Dr. Pius Font Quer se li dedicarà un espai al Parc del Francolí, que es concretarà properament, i també hi haurà la plaça de Julio Antonio, on es troba el monument als despullats; la plaça de la Rumba, al costat de la plaça de l’Escorxador, i el passeig marítim el Miracle.
La consellera de Cultura, Begoña Floria, ha destacat que dels onze nous noms de carrers, sis són de dones, però la voluntat de l’Ajuntament és que es reconegui la feina i la vàlua de les dones al llarg dels anys. Per aquest motiu, es fa una crida a la ciutadania, les entitats i els col·legis professionals perquè proposin noms de dones.
(Vila-seca, 25 de maig de 1853 - Maó, 1905)
Metgessa i pedagoga. Va ser la primera dona matriculada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el curs 1872-1873, després d’autoritzar Amadeu I, mitjançant una reial ordre, la possibilitat que les dones estudiessin medicina.
(Avinyó, la Provença 1945 - Barcelona, 14 de febrer de 2016)
Economista, professora universitària de la UAB i política catalana. Va ser presidenta d'Òmnium Cultural i diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Ha estat una de les principals artífexs i cares visibles del procés independentista català.
(Tivissa, Ribera d’Ebre, 1901 - Bordeus, França, 1970).
Militant antifeixista, va ser l’única dona que exercí un càrrec públic a Tarragona durant la Guerra Civil. El 4 de novembre de 1937, el conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya la va nomenar delegada del Departament d’Economia de la Regió III, amb capital a Tarragona.
(Alaior, 25 de novembre de 1892 - Exeter, 28 d'agost de 1973)
Directora de l'Escola Normal de Mestres de Tarragona, científica i pionera en mètodes pedagògics. Biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona. Fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals.
(Barcelona, 1918-1991)
Novel·lista, autora de teatre i assagista. És una de les escriptores catalanes més polifacètiques. El 1947 queda finalista del Premi de Novel·la Joanot Martorell amb Necessitem morir i el guanya l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora li arribarà, però, el 1956 amb l'obra Betúlia. El 1959 funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on exerceix de professora, fa d'actriu, de directora i de traductora. En aquesta mateixa etapa és quan apareixen dues novel·les bàsiques en la seva producció, escrites anteriorment, El gust de la pols i Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi 1968. Com a assagista, dedica nombrosos estudis als temes al voltant de la dona i també sobre diversos aspectes de la cultura i de la societat catalanes.
(Barcelona, 22 de juny de 1926 - Barcelona, 27 de juny de 2006)
Pedagoga, presidenta del Consell Escolar de l'Estat i diputada i senadora socialista. Cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat el 1965, va impulsar la renovació pedagògica amb el restabliment de la democràcia a Espanya. Participà en la creació de l'Institut de Ciències de l'Educació de la UAB (1971) i, l'any següent, en l'inici de l'Escola de Mestres de la mateixa universitat, on impartia diversos cursos de didàctica de la llengua i de pedagogia.
(Lleida, 9 d'abril de 1888 - Barcelona, 2 de gener de 1964)
Botànic (taxonomista i fitogeògraf), farmacèutic i químic català. Va ser el primer director de l'Institut Botànic de Barcelona i fundà, a la muntanya de Montjuïc, el Jardí Botànic, annex a l'Institut. Les seves recerques incrementaren considerablement el coneixement de les plantes i dels bolets, no solament de Catalunya sinó també d'altres indrets d'Espanya i del Marroc. El 1963 va obrir una farmàcia a Tarragona.
(Tarragona, 1893-1975)
Periodista i director del Diari Tarragona. En qualitat de cronista va redactar una memòria detallada dels bombardejos franquistes que va patir Tarragona i una crònica de la vida ciutadana durant el conflicte bèl·lic. La transcripció d'aquests documents ha permès la publicació de dos llibres: Tarragona sota les bombes. Crònica d'una societat en guerra (1936-1939) i Quan la mort venia del cel. Memòria dels bombardejos sobre Tarragona (1937-1939).
Plaça de Julio Antonio
(Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid, 15 de febrer de 1919)
Julio Antonio és el nom amb el qual sempre s'ha conegut l’escultor Antonio Rodríguez Hernández. De les obres que va fer destaca el Monument als herois de 1811, conegut popularment com «Els despullats», obra amb cert aire modernista i actualment ubicada a la Rambla Nova de Tarragona.
Plaça de la Rumba
Per Santa Tecla se celebra el Vermut Rumbero de Tarragona, organitzat per l’Associació de Portadors de Gegants de Vells de Tarragona i pel Grup musical de Vergüenza Ajena, en una petita plaça al costat de l'Escorxador. El 2018 es va celebrar el VI Vermut Rumbero en memòria de Toni Solà, un dels grans rumberos de la ciutat, fundador del Grup Rumbes Canya. El 2013 va compondre la Rumba Tarragona, que actualment canta Vergüenza Ajena en molts dels seus concerts.
La Comissió del Nomenclàtor està formada, entre d’altres, per la consellera de Cultura de l’Ajuntament; per un regidor o regidora de cada grup municipal; per representants de la Secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Catalans; per representants de cada associació de veïns dels àmbits on hi ha una proposta de denominació; per un expert en toponímia local, i per tècnics municipals.
