Les Golfes de Casa Canals, seu principal del Centre d’Arts Contemporànies Mèdol, acullen des del 5 de juny fins al 24 d’agost Inventar_iar. La vida que no passa, una exposició de l’artista visual Ester Ferrando que convida a endinsar-se en els plecs de la memòria, entre el record persistent i l’oblit inevitable. Comissariada per Joana Hurtado Matheu, la mostra proposa un recorregut poètic, matèric i lumínic que transforma l’espai en una evocació dels records personals i col·lectius.

El títol, Inventar_iar, juga amb el doble significat de “crear” i “enumerar”, dues accions aparentment contradictories però fonamentals en el procés de recordar: inventar per reconstruir allò perdut i inventariar per evitar que s’esborri. Aquesta tensió recorre tota l’exposició, que l’artista reusenca ha concebut específicament per a Les Golfes de Casa Canals, un espai carregat d’història i memòria que, com els records, acumula capes, objectes i silencis.

“Tot parteix d’una preocupació meva: l’haver-me adonat de la importància que té la memòria i no voler-la perdre. Quan vaig venir a veure l’espai vaig prendre consciència que les pròpies golfes són espais de memòria i d’oblit, allà on aparquem el que no fem servir, i que les de Casa Canals eren el millor lloc per tractar aquest tema ”, explica l’artista.

Amb una mirada íntima i alhora crítica, Ferrando fa emergir objectes, veus, llums i textures que semblaven arraconats i els transforma en matèria artística. “Aquesta exposició fa emergir objectes, llums i veus que semblaven condemnats a l’oblit, i ens recorda el valor que té tot allò que sovint deixem als marges”, explica el director de Mèdol, Vicent Fibla. Vicent Fibla. “Amb Inventar_iar, Mèdol continua reivindicant Casa Canals com un espai viu per a la creació contemporània, amb una mirada arrelada a la ciutat i oberta a les qüestions universals”, afirma.

La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha expressat que “la cultura ha d’interpel·lar i fer-nos pensar, i aquest és un magnífic exemple de com l’art contemporani pot connectar amb la nostra experiència vital”. L’exposició, apel·la a l’espectador no només com a observador, sinó com a subjecte de memòria. “Les obres parlen des d’allò que hem viscut, oblidat o intentat retenir” ha descrit Ramos.

Entre les obres que s’hi poden veure, destaca La memòria amagada, una instal·lació d’andròmines oblidades que evoquen allò que queda acumulat, fora de la vista però latent. A Picnic, una llar de foc inspirada en la pel·lícula Citizen Kane, el foc actua com a metàfora del record: pot conservar o destruir. A Per recordar, una gravació de veu enumera en bucle noms de persones i llocs que l’artista vol retenir a la memòria, en un intent de preservar allò que estimem i que la fragilitat del temps tendeix a esborrar.

La llum és una presència central en tot el projecte, no només com a element físic, sinó com a llenguatge artístic. Ferrando l’utilitza per generar ambigüitat i distorsió, per fer visibles les ombres dels records. En l’obra Quan les llums ceguen, Ester Ferrando treballa amb la tècnica del col·lodió humit, pròpia de la fotografia antiga, per generar imatges esmorteïdes i descolorides, com els records antics. A Si les parets mostressin, l’artista fabrica murs de formigó translúcid travessats per fibra òptica, que deixen passar la llum com si revelessin allò que les parets han vist i escoltat, i que normalment roman ocult.

Resseguint la línia de programació de Mèdol que reivindica la creació contemporània com una eina per llegir críticament el present, dialogant amb el patrimoni i el context, aquesta nova proposta, amb una forta càrrega emocional i simbòlica, transforma Les Golfes en un escenari on la llum no només il·lumina: revela, emmascara, distorsiona i evoca.