El projecte Fronterazul neix fa gairebé una dècada. Als seus concerts tant hi podem escoltar un estàndard jazzístic com una buleria, una soleá o uns tangos, passats pel seu filtre creatiu, com la seva música original.
La complicitat entre aquests dos músics fa que el seu directe més íntim sigui sempre diferent i fresc, carregat d'improvisació i energia, que mai deixa el públic indiferent.
Fitxa artística
Manuel Carmona: guitarra flamenca i efectes
Samuel Garcia: violí, fiscorn i trompeta

En directe a tarragonajove.org/streaming

Després de formar part de múltiples projectes, Ana Brenes agafa les regnes i comença el seu camí. Així es diu el seu primer espectacle, que no consisteix en un recital flamenc sinó en un monòleg musical. Un assaig carregat de retòrica, un passeig metafísic per l'imaginari de l'artista explicat a través dels pals flamencs. Ana Brenes és una dona ara empoderada, que dirigeix i lidera el projecte, que decideix on i per què, que s'escolta, es premia, s'exigeix, es consulta i s'entén. Així és com avança i, si cal, s'atura.

Fitxa artística:

Ana Brenes: cante, Toni Abellán: guitarra

Aquest quintet femení de Barcelona, conegut per la seva música vital, que oscil·la entre el flamenc, el pop i els ritmes llatins, és el segon cop que visita el nostre festival. L'any 2019 es van presentar com un grup revelació. Ara tornen a actuar a la nostra ciutat, carregades de reconeixements i premis, però amb la mateixa energia, intensitat i alegria que les caracteritza. En aquesta ocasió venen a presentar el seu darrer disc, Vidas, on els seus ritmes es barregen amb maduresa amb lletres que revelen un conjunt de veus i de vides. Històries que habiten als nostres barris, ciutats o pobles, al dia a dia de cada persona, exposant els seus presents, passats i possibles futurs.

La rumba és un gènere musical que inicialment s'incorporava a espectacles de varietats o sarsueles, i que posteriorment va passar als denominats tablaos, fins a mitjans del segle passat. A Catalunya pren la seva pròpia forma amb la rumba catalana, que s'interpreta amb el particular ventilador a la guitarra, i que va tenir el seu moment d'esplendor comercial als anys seixanta de la mà d'El Pescaílla i Peret, com a màxims exponents. Posteriorment, va tenir una segona eclosió en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics del 92, i una posterior hibridació amb altres gèneres.
És un gènere musical atribuït a l'ètnia gitana perquè està vinculat a diferents moments vitals, sobretot festius, d'aquesta comunitat, i és ballada tant per homes com per dones. A diferència d'altres estils del flamenc, gairebé tothom s'atreveix a ballar una rumba pel seu ritme a priori senzill i contagiós. Durant tot el matí comptarem també amb el DJ rumber Txarly Brown, que amb el seu achilifunk presentarà una selecció de ritmes rumbers fins a les dues del migdia. Enguany ningú té cap excusa per no ballar.

Txarly Brown és un prestigiós DJ i dissenyador gràfic especialitzat en música negra afroamericana, rumba i flamenc fusió. Segons els entesos "el paio que més sap de rumba". Habitualment documenta, produeix i grava discos de rumba alhora que dirigeix un programa temàtic per a RGP Achilitime. La millor forma de tancar el matí rumber.

Josemi Carmona és, sens dubte, un dels noms imprescindibles de l’escena flamenca contemporània. Guitarrista, compositor i productor (Niña Pastori, Estrella Morente, etc.), és artífex d’una obra que, des dels seus inicis a La Barbería del Sur i Ketama fins al present, ha deixat una marca indeleble en la música espanyola de les últimes dècades.

El treball de Josemi Carmona podria definir-se com una recerca per enriquir el flamenc mitjançant l’acostament cap a altres estils com el jazz, la música llatinoamericana o el pop. Sense perdre la identitat flamenca, la seva música ha fet caure fronteres i ha ampliat els límits del gènere, seguint d’una manera molt personal el llegat dels seus pares, el guitarrista Pepe Habichuela i la bailaora Amparo Bengala.

L’obra de Josemi Carmona destaca per la gran musicalitat. En les seves composicions i el seu toc hi prevalen l’emotivitat sobre el virtuosisme i la senzillesa sobre la pretensió. D’ell va dir Paco de Lucía que “toca amb molt poques notes, però amb un sentit, un aire, una sensibilitat i unes harmonies que t’atrapen”.

Fitxa artística

Josemi Carmona: guitarra

Rafita de Madrid: cant

Bandolero: percussió

Josué Ronkio: baix elèctric